Sabeu el spinning, aquella bicicleta estàtica que permet fer exercici amb diferents intensitats al ritme de la música o d’un entrenador “canyero”? Bé doncs, l’inventor del spinning (resulta que això ho va inventar algú amb nom i cognoms) va idear també el kranking, la versió per exercitar no les cames sinó els braços. Es tracta d’un
Paraula i concepte plenament instal·lats a la vida quotidiana, però que jo fins no fa gaire no vaig saber relacionar l’una amb l’altre. És a dir, el mot m’era familiar i sabia perfectament, com el 99 % de la població, el què designava però no era capaç de lligar-los mentalment. Tampoc és tan estrany en
L’expressió “aquests quaranta anys” referida a la dictadura de Franco i que tant es va repetir durant la transició, cobra una segona vida justament avui. La mort d’aquell individu torna a ser una referència per parlar “d’aquests quaranta anys”. Recordo molt bé l’instant d’assabentar-me del “final biològic” (eufemisme que circulava en aquell moment) del dictador.
Avui, 19 de novembre, és el World Toilet Day. Dit en anglès queda més fi, però és el Dia del Vàter, de la Comuna, de l’Excusat o, posats a fer país (encara hi ha combat, companys i companyes), el Dia de Cal Felip. El va instituir fa alguns anys l’ONU i, malgrat que cridi l’atenció i
Diumenge una dona va morir al Vendrell en caure d’un tercer pis, en el què, aparentment, era un suïcidi o un accident. Els veïns no van esperar gaire a trobar-ne un culpable, la parella de la víctima, i a recordar que les discussions eren freqüents. Tot i que en el moment dels fets no havia ningú més
Anglicisme que designa, més o menys, el conjunt de roba i complements més adequat per a cada ocasió. Antigament, l’únic estrangerisme que se sentia era allò de la ténue de soirée, aplicat als vestits de nit de senyora, però el gal·licisme ha quedat demodé, si se’m permet la ironia. La indústria de la moda, potent i prepotent,
De nou el terror (sense cometes, Vilaweb, us ho demano) colpeja el cor d’Europa. Novament toca solidaritzar-se amb una ciutat i una societat. Novament toquen les accions necessàries però rutinàries: els llaços negres, les banderes a mig pal, els minuts de silenci, els dibuixos emotius a les xarxes socials i les previsibles declaracions dels alts
L’OMS, aquell organisme de l’ONU que s’ocupa de la salut de la Humanitat (més o menys: és un dir), acaba d’incloure determinats productes càrnics (els “processats”) en la llista de substàncies potencialment cancerígenes. També ha pontificat sobre els hipotètics perills de la carn roja. Ja s’han produït les dues reaccions extremes esperables. Els que es creuen a ulls
Amb aquesta frase ha acabat el manifest llegit aquest vespre a la concentració de la plaça de la Font de Tarragona, convocada en suport a la declaració parlamentària del matí. Un altre 9-N important, certament. Entusiasme, expectació, por… El meu entorn personal transmetia avui sentiments molt variats davant el que ha estat una decisió transcendental
En una ocasió vaig comentar al meu pare que havia començat a llegir una coneguda novel·la d’enjòlit: (jo): estic llegint el llibre tal, de l’autor qual (ell): ah sí, és aquell que l’assassina és la minyona… El meu pare no ho sabia, però m’estava fent un spoiler, aquesta pràctica consistent en revelar alguna part decisiva
El Vaticà torna a estar al centre informatiu i no pel que ell voldria. Ahir es van publicar de cop dos nous llibres revelant secrets més o menys escandalosos. Es tracta de Via Crucis, de Gianluigi Nuzzi, i d’Avarizia, d’Emiliano Fittipaldi. El primer explica que per tal d’”agilitzar” les causes de beatificació o canonització, cal untar