Els resultats de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, segons els quals una majoria de catalans votarien “sí” en una consulta oficial sobre la independència no haurien de sorprendre’ns, a aquestes altures de la pel·lícula. Tampoc ens haurien de sorprendre (almenys a mi ja no) els divertits tripijocs a què s’han dedicat determinats opinadors i mitjans
Darrers anys de la vida de Confuci, des que és nomenat ministre-filòsof de Justícia a la Xina del segle VI abans de Crist, fins a la seva mort, passant per un període de voluntari exili emmig d’un imperi dividit en mil bàndols. Els xinesos no podien ser menys que la resta de mortals i ja tenen
Que desatès que tinc el bloc darrerament! Serà que tinc més ocupacions de les que la prudència demana? Serà un enotjós encostipat que fa més d’una setmana que em fa la guitza (o que em toca els collons, per dir-ho clar) i que es resisteix a concloure el seu procés natural? Serà que comencen a
Avui era el Corpus. Doblement amagat al calendari (ja fa anys que la festa es va traslladar al diumenge, i enguany coincideix amb la revetlla de Sant Joan), afectat per una creixent laïcització de la societat (cal rendir-s’hi?) i per un cert menyspreu per tot allò que és antic i tradicional i, per acabar-ho d’adobar, colgat per
* Del 18 al 30 de Juny de 2011Exposició “VIH: L’Esperança” de Kike Sorroche i Michelle Sanchez.Lloc: Pati del Rei Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona, Plaça de la Font. TARRAGONAHora: de Dilluns a Divendres de 09:00h a 21:00h. Dissabtes i Diumenges de 10:00h a 14:00h.Entrada Gratuïta. ****************************************************** Dimarts 21 de Juny de 2011Inauguració de l’exposició
[Transcripció del comentari que avui he penjat a l’apunt ‘Indignat amb Vilaweb’ del bloc de Jaume Renyer]El Jaume explica molt bé una sensació que jo també estic experimentant des de fa un temps. La meva relació amb Vilaweb fa quatre anys que dura. Hi mantinc un bloc bastant seguit. Sempre hi he apreciat la decidida
Intolerable el que ha passat aquest matí als accessos a la Ciutadella. Veure com els vehicles policials havien de traslladar amuntagats els diputats, veure la Montserrat Tura amb la gavardina guixada o la Marina Geli (la que un “periodista” d’Intereconomía va insultar en una ocasió) escridassada per energúmens, veure tot això, a mi sí m’ha
Ha passat al mig del carrer. En castellà, algú m’ha preguntat per una adreça propera al lloc on ens trobàvem. En català, l’hi he indicat. L’home no el parlava, però m’ha donat la sensació de que ho volia fer, mostrar d’alguna manera una predisposició, una empatia, no sé. Potser la seva intenció era donar-me les gràcies, però en
Organitzada per l’obra social d’una coneguda caixa d’estalvis (no cal donar més detalls), s’ofereix al públic una interessant exposició a Tarragona titulada Romanorum vita. Quina millor ciutat que Tarragona per contemplar-la? No és la típica exposició amb quatre pedrotes i trossos d’àmfora i vas que t’estrelles, no. Es tracta d’una immersió del visitant en un
Avui ha estat aquell dia, que es repeteix cada quatre anys, en què té lloc el ritual democràtic de la constitució dels ajuntaments. Mai no canvia: l’elecció dels batlles (amb les corresponents polèmiques), l’exhibició de les vares d’alcalde, a vegades de manera fetitxista (han arribat a besar alguna, com si fos una marededéu), les fórmules de jurament
Anuncis que no em posen nerviós, però casi. N’hi ha un munt: * El dels creuers per la Mediterrània i aquell capità tret de Vacaciones en el mar que parla un llastimós català amb accent castellà i imitant l’italià. Mira que l’arriben a posar vegades aquest anunci. No hi ha manera de que desaparegui. *
Aquesta tarda Tarragona s’ha afegit a altres ciutats del país en les mobilitzacions a favor de l’escola valenciana i contra la decisió d’implantar un model trilingüe que es carregarà els petits avenços aconseguits en el terreny de la normalització lingüística. La lectura de dos manifestos i la interpretació de la Muixaranga ha estat la petita
Ens deixa Jorge Semprún, un testimoni d’excepció de les atrocitats del segle XX, aquestes atrocitats que semblen difuminar-se en la desmemòria i en diccionaris generosament subvencionats. Ens deixa també un polític que va tenir l’honor, si es pot dir així, de ser expulsat ben aviat d’aquesta locomotora feixuga i perpètuament obsoleta anomenada Partit Comunista. Un polític que
Puntuals, com orenetes en primavera, arriben els pactes post-electorals previs a la constitució dels ajuntaments. I amb ells, les polèmiques. No cal ni comentar el fet de que partits que durant la campanya van jurar que no pactarien entre ells ara tirin mà de calculadora i comencin a fer els seus particulars exercicis de matemàtiques:
Les escenes. Diversos personatges, disfressats de vaca i en un escenari tipus Heidi, escenifiquen situacions pretesement divertides, sempre al voltant de la llet. En diuen Historias de la leche. El missatge. El d’avui és fàcil: beu llet de vaca asturiana. Per què em posa nerviós? Mira que hi ha anuncis poca-soltes, però tant ridículs com