Deixant de banda l’extemporània i innecessària presència d’ETA (de les seves restes, millor dit) per espuris interessos partidistes, sens dubte que el que ha dominat el debat en aquestes eleccions municipals i autonòmiques és la proliferació d’irregularitats i escàndols en el procés de vot per correu en diferents indrets de l’autodenominada “democràcia exemplar”. Avui, jornada
Celebrada i recordada pel·lícula de Francesc Bellmunt del 1978, un any ben significatiu. El títol no enganya, el film fa referència a un grup d’amics que es reuneixen en un casalot per celebrar-hi una orgia. Naturalment, l’assumpte sexual més o menys explícit no deixa de ser l’excusa per plantejar altres temes d’alguna manera relacionats, les
Ha entrat a casa la darrera novetat de les andròmines domèstiques: una fregidora d’aire, és a dir sense oli. D’antuvi presenta diversos i inqüestionables avantatges, com una cocció més saludable, estalvi d’oli, fàcil neteja i, el que és més important per a un pocatraça com jo, molt fàcils de manipular: dos botons, un per al
Enfilem el darrer tram de la Rambla, el més proper al mar. Per la banda esquerra comença el segment més concorregut de tota la via, quan fa intersecció amb els carrers Sant Francesc, Hospital (oficialment, Comte de Rius) i Sant Agustí, els dos darrers de vianants i molt comercials. Hi trobarem primer l’OMAC, les oficines
Seguim ascendint per la Rambla Nova (o la Rambla, a seques). Ens havíem quedat a la Font del Centenari. A l’esquerra, el primer que ens trobarem d’interès és l’edifici noucentista de la Cambra de Comerç, anteriorment seu de la ignominiosa comissaria de la policia espanyola. Segons m’acabo d’assabentar, és el primer lloc de Tarragona on
[Amb aquests tres apunts dedicats a la Rambla Nova de Tarragona dono per conclosa la sèrie iniciada el 2008 sobre les vies urbanes de la meva antiga ciutat d’adopció] És espina dorsal de la ciutat, eix comercial, passeig sempre concorregut i principal punt de referència urbanística: la Rambla Nova és la via tarragonina més important
El paraninf de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria fou l’escenari ahir al vespre de la presentació de Benito Pérez Buñuel, el primer llargmetratge de Luis Roca, una novadosa barreja de documental, no ficció i pel·lícula d’animació que posa en contacte, fins a fondre’ls en un sol personatge, Benito Pérez Galdós (fill de la
L’Abadia de Montserrat ha decidit començar a cobrar en alguns casos una entrada per accedir al recinte religiós. Amb aquesta mesura es pretén tant evitar les aglomeracions de visitants en determinats moments del dia com obtenir uns ingressos extres que, presumiblement, haurien d’anar destinats al manteniment i millora materials del mateix recinte, inevitablement degradat per