Una altra i van… Aquells que ens diuen que tot això de les llengües, els símbols i les identitats no interessen a la gent segueixen la seva particular croada contra el català amb el seu estil: per terra, mar i aire. L’Ajuntament de Maó ha decidit canviar el nom oficial i a partir d’ara es
Toca la campanael so lúgubre i descuidat,com si caigués del batallla nota pesada i distant.Retrona en l’altre costatde la torre el so més agutde la menuda campanaen un diàleg pausatque anuncia a la contradaque me n’he anat,i et deix ja ferida d’enyoresperant una tornadaque no es produirà,sona amb un ding-donglúgubre i descuidatel repicar del vell
Escenari, la cuina-menjador de la feina. Hora: l’estona de l’esmorzar. Un s’asseu i, en lloc de treure’s l’entrepà curosament embolicat amb paper d’alumini, es plantifica un sorprenent plat amb trossos de tomàquet, pebrot vermell i alguna cosa que sembla pernil. Una dels presents, també asseguda a la taula, comença a fer fàstics del pebrot. Un
[Article publicat en diferents mitjans de comunicació, en tant que coordinador comarcal del Tarragonès de Solidaritat Catalana per la Independència] De mica en mica, però de forma inexorable des de la data clau de l’Onze de Setembre d’enguany, tots els sectors socials i econòmics de Catalunya van entrant en el debat sobre si el nostre
Gaur egun, Euskal Herriko inkesten izeneko bere hitzaldian berriro berritzeko. Katalunia eta Euskal Herriaren arteko harremana, nazio askapen prozesuak, hurrenez hurren artean beti modu desberdina dela begien bistako gauza bat bihurtu da. Oraingoz, Kataluniako baliokidea Euskal miresten, nahiz eta borroka armatua, gutxienez, Hipercor–disgrace izan da, gutxienez, ulertu miresten Klikowsky dira. “Pertsonak armatua pertsona errespetatu“ Catalans,
M’ha colpit asabentar-me de la mort de Joan Carles Vilalta. En la seva qualitat d’assessor del conseller Huguet primer i de director general de Turisme després, vaig coincidir amb ell en el convuls però també apassionant període dels dos tripartits, i vaig tenir l’oportunitat de tractar-lo i gaudir la seva vàlua com a persona, com a funcionari i
Trobo que en fan un gra massa, del paio aquest austríac que s’ha llançat des d’un globus a considerable alçada, com qui es tira del trampolí de la piscina del xalet, superant la barrera del so i aterrant delicadement al desert de Nou Mèxic, prèvia obertura d’un utilíssim paracaigudes. No li nego mèrit, quan el
L’esport i el comerç de Tarragona avui estan de dol. Ha mort Lluís Gombau a l’edat de 80 anys. Fou un destacat jugador de pilota de pala curta del Nàstic, club del qual fou directiu en dos períodes diferents i que va ajudar a remuntar econòmicament amb altres socis. Professionalment regentava una botiga de bosses i maletes
Aquest 2012 fa cinquanta anys de moltes coses. De la mort de Marilyn Monroe (recordada per terra, mar i aire); de la primera cançó dels Beatles (ídem d’ídem); de les inundacions del Vallès (sorprenentment oblidades pels mitjans); de la nevada de Barcelona (que tindrà molt més ressò perquè si quelcom afecta a la capital, segur
El darrer cromo per enganxar al voluminós àlbum de bestieses anticatalanes ens l’ha proporcionat un escriptor, de nom Juan José Armas, que ha publicat un article al diari El Mundo (El Inmundo per molts dels seus detractors) en el qual suggereix que els catalans som responsables de la mort de Jesucrist. La cosa està agafada
Ahir a la tarda, rere l’incomparable marc de l’església d’Altafulla (no enganyo: vegeu la foto), Solidaritat Catalana per la Independència del Camp de Tarragona va celebrar el seu congrés regional i va renovar la seva executiva. La recent paternitat de qui fins ara n’ha estat coordinador, Hèctor López Bofill, ha fet que no pugui dedicar tot
“Força, equilibri, valor i seny”, és el lema dels castellers, que entre avui i demà es veuran les cares al XXIV Concurs de Castells a Tarragona, però també podrien ser els quatre valors que haguessin hagut de presidir la dissortada reunió de grups independentistes per mirar d’aconseguir una coalició. Calia mesurar bé la força real
Avui m’han saludat amb un “hola, Francesc”. Quan he recordat a la despistada interlocutora, una companya de feina, que no em dic així, ha rectificat i ha recordat que el meu nom de pila (de fonts, es deia abans) és Jordi. Dec tenir cara de dir-me Francesc, potser. Si així fos, avui seria la meva
[Reprodueixo l’article de l’amic Roger Baiges publicat en diversos mitjans de comunicació de Tarragona] El matí del passat 25 de setembre van aparèixer un seguit de guixades en algunes façanes del barri de la Part Alta de Tarragona on es podia llegir “Martí Gasull Fill de Puta Traïdor!” i “Visca Espanya”. En Martí Gasull i