Ja torna a ser Santa Tecla, la patrona dels tarragonins. D’entre el sempre farcit programa d’actes de la festa major, enguany vull destacar-ne dos, protagonitzats per dos amics, coneguts de fa molts i molts anys. El pregoner de la festa ha estat l’Oriol Grau, que des del balcó de l’Ajuntament va proclamar festivament i desimboltament
Les dues relativament bones notícies d’avui en relació a l’ús del català en institucions no catalanes han generat tot un ventall de reaccions, des d’una continguda satisfacció fins al rebuig més hostil. Heus aquí la meva: des del punt de vista estríctament lingüístic, que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats sense traves
La pretensió de l’ús normal i oficial del català a les institucions europees, que es donava per fet, sembla que no serà tan fàcil com es preveia i que el recorregut fins al final esperat no serà bufar i fer ampolles. Que sapiguem, els governs suec i finès ja han fet saber que posen algunes
Ara que l’Onze de Setembre ja s’acaba, ara que ja hem comprovat el que ja sabíem, que el poble català persisteix i respon al món, tossudament, que no renuncia als seus anhels de llibertat, és el moment de reflexionar en quina fase del procés independentista ens trobem i si estem anant pel camí correcte. Aquest
[El discurs d’avui del president Puigdemont em sembla prou important per reproduir-lo aquí] “D’aquí a poc més de vint dies, el Parlament espanyol començarà el compte enrere per al nomenament del president del Govern i no sembla que el candidat de la dreta tingui els suports suficients com per ser escollit en primera o segona
Colpit per la mort de Carme Junyent, completament inesperada. Se’ns en va una experta lingüista, una gran defensora del català, i sobretot una dona lliure que mai no es va plegar a modes, corrents o capelletes intel·lectuals. Més enllà de la seva expertesa en les llengües, particularment les minoritzades i les africanes, m’interessava la seva