Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Cultura

Nits de música al claustre

30 de juliol de 2021

Ahir es va cloure el cicle “Nits de Música al Claustre de la Catedral de Tarragona”, que durant el mes de juliol ha ofert en aquest escenari tres concerts de tres estils musicals ben diferents. S’inicià, el dia 3, amb el Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral (organitzadors del cicle)

Llegir més

‘Ciao, Raffaella!’

6 de juliol de 2021

Com passa el temps: sembla que va ser ahir i fou a mitjans dels anys setanta quan irrompia a les nostres vides una cantant, una intèrpret de melodies enganxoses i coreografies trepidants. Es deia Raffaella Carrà i era italiana, bolonyesa com la salsa. Simpàtica, desinhibida, incansable… venia per portar-nos alegria i felicitat. Algú recorda haver-la

Llegir més

Déus meus!

5 de juny de 2021

Si ahir parlàvem d’una exposició a Tarragona sobre el pintor Palau, avui en parlem d’una altra, “Art i mite. Els déus del Prado”. Es tracta d’una selecció d’obres dipositades al Museo del Prado (pintures, escultures i monedes) que tenen per motiu els déus i herois de la mitologia grecoromana: Júpiter, Apol·lo, Helena de Troia, Hèrcules,

Llegir més

El pintor piròman

31 de maig de 2021

El Tinglado del Port de Tarragona mostra una selecció d’obres de Maties Palau Ferré, en el marc de l’Any dedicat al centenari del naixement d’aquest pintor, escultor i ceramista montblanquí, menys conegut del que es mereix. El seu estil colorista és molt característic. La influència del Picasso més cubista és ben evident, fins al punt

Llegir més

Battiato (i un tren, i el nou govern)

18 de maig de 2021

Ha mort Franco Battiato, un cantant italià inclassificable, original, experimentador de músiques i estils contraposats. És curiós, jo el confonia amb Nicola di Bari, amb qui no té res a veure, potser perquè tots dos tenien nassos prominents. Battiato és del gust de tots aquells que estan, o aparenten estar, au-dessus de la mêlée, però

Llegir més

Cada dia al meu corral (12: això degenera)

1 de gener de 2021

Com que un servidor, i espero que una part molt majoritària de la població, es va quedar a casa ahir a la nit, fent cas de les autoritats polítiques i sanitàries, vaig viure el transcendental moment (ironic mode) del canvi d’any visionant el magnífic (continua el mode abans esmentat) programa que ens oferí TV3, la

Llegir més

Ara com ara

28 de novembre de 2020

El diari Ara celebra els seus deu primers anys de vida. Que en siguin molts més. Hi estava subscrit els caps de setmana i vaig deixar de fer-ho, tot i que he seguit adquirint-lo regularment els dissabtes i diumenges, però sense obligacions ni compromisos: no m’agrada tot el que fa i representa aquest periòdic, però segueixo tenint

Llegir més

El “nostre” 007

31 d'octubre de 2020

Per què ens agradava tant Sean Connery? Potser perquè era un actor polifacètic que s’emmotllava molt bé als papers que se li encomanaven, fossin d’agent secret, de monjo detectiu o de pare d’Indiana Jones. Potser perquè se’l veia tot un senyor, contingut, elegant en el tracte i allunyat de les misèries i dels escàndols que

Llegir més

Adéu a Quino

30 de setembre de 2020

Un record per al dibuixant Quino, que avui ha mort als 88 anys. Dir Quino és dir Mafalda, la nena-adulta insolent i saberuda però també plena de sentit comú que a través d’uns aparentment ingenus còmics es dedicava a explicar el galdós panorama de la societat que ens ha tocat viure. I ho feia acompanyada

Llegir més

Fer (1949-2020)

14 de setembre de 2020

La família d’El Punt Avui, a la qual pertanyo en certa manera, torna a estar de dol. No fa ni tres mesos que lamentàvem la mort de l’articulista Manel Cuyàs quan aquest matí hem rebut una altra mala notícia: la desaparició del dibuixant Fer (Josep Antoni Fernández). Curiosament, ambdós col·laboradors eren veïns de la segona pàgina

Llegir més

Llibres a ull (i 5: papanates)

30 d'agost de 2020

Trio per acabar la sèrie estiuenca un llibre de Quim Monzó. No una novel·la o un recull de contes, sinó un dels diversos reculls d’articles periodístics que ha publicat els darrers anys: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Com diu la contraportada, es tracta d’una crònica brillant i lúcida de l’arribada al poder de “l’imperi de

Llegir més

Llibres a ull (4: personatges)

23 d'agost de 2020

Amb el títol Vidas de hombres ilustres, el llibre d’avui (herència del pare) és un recull de dotze biografies de personatges importants de la història. Dic recull perquè es tracta, literalment, de dotze fascicles apareguts no sé ben bé en quina publicació dels anys 1932 i 1933, amb paginació independent i relligats posteriorment amb unes sòlides tapes vermelloses.

Llegir més

Llibres a ull (1: allò que el vent s’endugué)

2 d'agost de 2020

(Què millor que passar l’estiu parlant no de política o de problemes socials sinó de llibres? Dedicaré els propers apunts a alguns llibres de casa, triats a ull, el primer que em cridi l’atenció, sense gaire criteri) Ni me’n recordava que el tenia, però l’actualitat m’ha refrescat la memòria. Lo que el viento se llevó, de

Llegir més

Ens deixa el nét del pirata

15 de juny de 2020

Aquest matí ens hem llevat amb la trista notícia de la mort de Manuel Cuyàs. Llegir el seu article a la segona plana d’El Punt Avui era pràcticament un ritual imprescindible. M’identificava molt amb la seva manera d’escriure, la seva elegant ironia, la varietat dels temes tractats, des de la política pura i dura (amb la

Llegir més