Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Cultura

Eurovisió ja té una edat

15 de maig de 2022

Jo era un eurofan. Era. El Festival d’Eurovisió de la meva infància, adolescència, joventut i maduresa havia aconseguit captivar-me amb els seus cantants, les seves melodies, les seves posades en escena i el seu sentit de l’espectacle. Però ja no. Només faltava la pandèmia, que d’alguna manera ha afectat el certamen durant dos anys seguits,

Llegir més

Millor actor de ‘reparto’

7 d'abril de 2022

Han passat molts dies de l’afer Smith-Rock, ho sé, però tot i així continuo donant voltes sobre la versamblança dels fets i he arribat a una conclusió. No soc de paranoies ni de volades de coloms, però en el present cas em llançaré a la piscina: tot estava pactat i perfectament preparat. Tal és l’opinió

Llegir més

El nostre Òmnium fa 50 anys

4 d'abril de 2022

Quan dic nostre vull dir del Tarragonès. De fet els va fer el 2021 i no ha estat fins el passat 31 de març que s’ha pogut presentar el llibre commemoratiu de l’efemèrides, De la llengua al país. 50 anys d’Òmnium Cultural al Tarragonès, un treball del periodista Ricard Lahoz, director i ànima de Viure a Tarragona. 

Llegir més

El net díscol

6 de març de 2022

Vint-i-quatre hores després de lamentar la mort de Miquel Strubell, hem de fer-ho amb la de Pau Riba. És curiós, perquè el primer era net del doctor Trueta i el segon, de Carles Riba, Caterina Arderiu i Pau Romeva. Il·lustres avantpassats, com es pot comprovar, i no és gratuït preguntar-se fins a quin punt l’un

Llegir més

Dilemes catalans

1 de febrer de 2022

Quan la teva nació no té un estat propi, és a dir quan està inclosa, si us plau per força, en un altre estat, la llista de greuges, problemes i maldecaps pot tendir a l’infinit. No descobreixo cap sopa d’all. Un dels que se’ns pot presentar als catalans pel fet de dependre administrativament d’Espanya és

Llegir més

Quan TV3 es deixava mirar

30 d'octubre de 2021

Acabo de visionar, en diferit, els dos programes que TV3 dedicà dimarts passat al periodista Àngel Casas, un temps després d’haver superat, amb èxit i notable bon humor, un procés hospitalari molt complicat. Com no podia ser d’altra manera, el gros dels dos espais (un reportatge d’estil Sense ficció i un homenatge a Casas rodejat d’amics

Llegir més

Sempre serà la millor

19 d'octubre de 2021

La gran cantant eslovaca Edita Gruberová va morir ahir a Zuric. “És la millor”, afirmava amb gran vehemència qui sabia d’òpera molt més que jo, que la idolatrava fora mida i que, malauradament, també ens va deixar fa alguns anys. El meu millor amic. Seguirà sent la millor per sempre, no hi ha res a

Llegir més

‘Maixabel’

14 d'octubre de 2021

Dirigida per Iciar Bollaín, la pel·lícula tracta del programa d’acostament entre víctimes i causants de la violència a Euskadi, personificats en la vídua d’un dirigent socialista (la Maixabel del títol) i en un pres etarra que ha iniciat un camí d’examen de consciència sobre les seves accions passades. La primera es veu impel·lida a fer

Llegir més

Nits de música al claustre

30 de juliol de 2021

Ahir es va cloure el cicle “Nits de Música al Claustre de la Catedral de Tarragona”, que durant el mes de juliol ha ofert en aquest escenari tres concerts de tres estils musicals ben diferents. S’inicià, el dia 3, amb el Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral (organitzadors del cicle)

Llegir més

‘Ciao, Raffaella!’

6 de juliol de 2021

Com passa el temps: sembla que va ser ahir i fou a mitjans dels anys setanta quan irrompia a les nostres vides una cantant, una intèrpret de melodies enganxoses i coreografies trepidants. Es deia Raffaella Carrà i era italiana, bolonyesa com la salsa. Simpàtica, desinhibida, incansable… venia per portar-nos alegria i felicitat. Algú recorda haver-la

Llegir més

Déus meus!

5 de juny de 2021

Si ahir parlàvem d’una exposició a Tarragona sobre el pintor Palau, avui en parlem d’una altra, “Art i mite. Els déus del Prado”. Es tracta d’una selecció d’obres dipositades al Museo del Prado (pintures, escultures i monedes) que tenen per motiu els déus i herois de la mitologia grecoromana: Júpiter, Apol·lo, Helena de Troia, Hèrcules,

Llegir més

El pintor piròman

31 de maig de 2021

El Tinglado del Port de Tarragona mostra una selecció d’obres de Maties Palau Ferré, en el marc de l’Any dedicat al centenari del naixement d’aquest pintor, escultor i ceramista montblanquí, menys conegut del que es mereix. El seu estil colorista és molt característic. La influència del Picasso més cubista és ben evident, fins al punt

Llegir més

Battiato (i un tren, i el nou govern)

18 de maig de 2021

Ha mort Franco Battiato, un cantant italià inclassificable, original, experimentador de músiques i estils contraposats. És curiós, jo el confonia amb Nicola di Bari, amb qui no té res a veure, potser perquè tots dos tenien nassos prominents. Battiato és del gust de tots aquells que estan, o aparenten estar, au-dessus de la mêlée, però

Llegir més

Cada dia al meu corral (12: això degenera)

1 de gener de 2021

Com que un servidor, i espero que una part molt majoritària de la població, es va quedar a casa ahir a la nit, fent cas de les autoritats polítiques i sanitàries, vaig viure el transcendental moment (ironic mode) del canvi d’any visionant el magnífic (continua el mode abans esmentat) programa que ens oferí TV3, la

Llegir més

Ara com ara

28 de novembre de 2020

El diari Ara celebra els seus deu primers anys de vida. Que en siguin molts més. Hi estava subscrit els caps de setmana i vaig deixar de fer-ho, tot i que he seguit adquirint-lo regularment els dissabtes i diumenges, però sense obligacions ni compromisos: no m’agrada tot el que fa i representa aquest periòdic, però segueixo tenint

Llegir més