Doncs sí, de nou ha arribat a ploure per Sant Jordi. Aquesta tarda un ramet, poca cosa. Parlo de Tarragona, no sé altres llocs. El matí ha estat fred però lluminós i la Rambla de la meva antiga ciutat d’adopció lluïa, com cada 23 d’abril, una festiva animació a càrrec d’un pacífic exèrcit de ciutadans
Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d’ara ni els qui vindran; els d’ara, per fer patxoca al costat de l’alt patró, els qui vindran,
La Filmoteca Canaria, en ocasió del seu 40è aniversari, ha programat un cicle dedicat al futur (“fins que el futur ens atrapi” n’és el lema). He tingut ocasió de veure (o en alguns casos, reveure) les cinc pel·lícules que el conformen: Sleeper (1973), de Woody Allen (a la imatge), Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution (1965), de Jean-Luc
Avui és el Dia de la Poesia? Doncs aquí en teniu una: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els
Ja tornem a viure un 29 de febrer. En el meu cas, per 17a vegada. Un dia igual, però diferent. Aquell que s’afegeix al febrer cada quatre anys, per tal que el calendari oficial s’ajusti a l’astronòmic. M’he entretingut a llegir algunes coses sobre el que coneixem com a any bixest o “de traspàs”, expressió
Avui, 21 de febrer, es celebra el Dia de les Lletres Canàries, instituït per recordar José Viera y Clavijo, el màxim representant de la Il·lustració a Canàries (mort avui fa 211 anys). Amb aquest motiu, cada any es designa un escriptor representatiu de la literatura canària i enguany l’escollit ha estat el novel·lista, periodista i
El proper 18 de juliol farà cent anys de la mort d’Àngel Guimerà. Per commemorar-ho com cal, el Govern de la Generalitat ha decretat l’Any Àngel Guimerà, que serà impulsat i coorganitzat per la institució Lletres Catalanes i l’Ajuntament del Vendrell i comisariat per Ramon Bacardit. El compte obert per tal motiu a Twitter/X (@AnyAngelGuimera) informa
L’obituari cultural del 2024 s’estrena amb la notícia de la mort de Ventura Pons, el cineasta català que tant ha fet per la normalització del setè art a casa nostra. Sempre l’he admirat com a eficaç impulsor d’iniciatives que perseguien aquest objectiu (la darrera, la reobertura del cinema Texas) però també, i sobretot, com a
Corria l’any 1976. La primera vegada que assistia a la Universitat Catalana d’Estiu. En una de les assignatures d’història, que em serien molt útils tant des del punt de vista merament intel·lectual com d’afirmació nacional, qui donava la classe va fer que als meus apunts (a l’UCE jo sí que prenia apunts) hi anotés al
Amb aquesta memorable cinta acabo la sèrie dedicada a les pel·lícules que em van marcar a mi i m’imagino que la meva generació quan érem joves, sigui per divertides, distretes o lleugeres, sigui per serioses, profundes i transcendentals, com en el cas que ens ocupa. 2001: A Space Odyssey (1968) és el títol original de la pel·lícula
Per raons de caire personal que, naturalment, no explicaré aquí, la pel·lícula La ley del deseo és una de les més significatives de la meva vida. Si dic que la vaig veure per primera vegada el 15 de juny de 1988, si puc fixar-ne la data amb tanta precisió, ja constato que aquesta cinta és important per
Les revistes de la nostra infància (anys 60), almenys les que arribaven a casa, es dividien bàsicament en tres grups: el Cavall Fort, ara d’actualitat per lamentables raons de tots conegudes; el TBO de tota la vida (el de La familia Ulisses i Josechu el Vasco); i les del grup Bruguera: Tío Vivo, Pulgarcito, DDT
Última gran pel·lícula (1982) del que podríem dir-ne “època clàssica” del cinema. Després, tot ha començat a decaure indefectiblement, almenys pel que fa a la comèdia i al musical, gèneres en els que s’inscriu aquesta elegant i inoblidable obra de Blake Edwards, protagonitzada per la gran Julie Andrews, Robert Preston i James Garner. Ho té tot:
Celebrada i recordada pel·lícula de Francesc Bellmunt del 1978, un any ben significatiu. El títol no enganya, el film fa referència a un grup d’amics que es reuneixen en un casalot per celebrar-hi una orgia. Naturalment, l’assumpte sexual més o menys explícit no deixa de ser l’excusa per plantejar altres temes d’alguna manera relacionats, les
El paraninf de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria fou l’escenari ahir al vespre de la presentació de Benito Pérez Buñuel, el primer llargmetratge de Luis Roca, una novadosa barreja de documental, no ficció i pel·lícula d’animació que posa en contacte, fins a fondre’ls en un sol personatge, Benito Pérez Galdós (fill de la