Tal dia com avui de fa trenta anys neixia l’aventura de Vilaweb, un diari digital però moltes més coses: una comunitat de lectors, una llavors innovadora manera de transmetre informacions i opinions, una desacomplexada defensa del país i de la seva llengua… També l’estructura que acull blocs com el que esteu llegint. A partir del
Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l’estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per
Havia d’ocórrer, tard o d’hora: passar Blancaneu (el conte, el relat, la memòria de la pel·lícula de Walt Disney) per les implacables grapes de la correcció política. El resultat és el film que s’ha estrenat aquests dies i que pretén ser una revisitació del personatge del conte dels Grimm actualitzant-lo segons els més que discutibles
Avui és el Dia Internacional de la Poesia. Heus-ne aquí una: Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora! Adormits en el vent de Queronea, xiprers! Esplendor per als ulls o malencònica estampa, crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom, llocs! la meva presència amb cor violent us competa, mots! la meva
M’estic fent gran. No vell, però sí gran. A l’apunt de l’altre dia, dedicat a un concert a la Holy Trinity Church de Las Palmas, afirmava amb gran seguretat però també amb extraordinària lleugeresa que aquell era el primer temple cristià no catòlic obert al culte que visitava. No van passar gaires hores perquè comencés
La revista setmanal El Temps passarà a ser mensual a partir del febrer. Es tractava fins ara de l’únic setmanari de temàtica general en l’àmbit dels Països Catalans i amb aquesta periodicitat ha aguantat fermament totes les embestides durant més de quaranta anys, però la realitat econòmica i tecnològica ha obligat els seus responsables a
Comprovo, amb un punt de tristesa, que el centenari de la mort del compositor Giacomo Puccini (avui) està passant completament inadvertit. No és que em sorprengui excessivament que tot allò relacionat amb la cultura “de veritat” (ja m’enteneu) sigui despatxat amb simples notes a peu de pàgina, però crec que una mica més d’interès informatiu
Ens ha deixat a noranta-dos anys Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista, primer defensor dels drets LGTB i independentista dels de veritat. La notícia m’ha afectat. Als anys setanta vaig agafar molta afició a qüestions relacionades amb les ciències auxiliars de la història (carrera que llavors estava cursant), tals com les dinasties, els
[Centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià] No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i
El centenari de la mort d’Àngel Guimerà s’ha celebrat d’una manera molt especial a la seva ciutat de naixença, Santa Cruz de Tenerife. Organitzades per Estudio Guimerá, un projecte canari que busca l’actualització i reiterpretació de l’obra del dramaturg, s’han celebrat diverses activitats al voltant de la data exacta del centenari. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir-ne
Avui fa cent anys que morí Àngel Guimerà. Els actes per commemorar-ho, els homenatges i les representacions de les seves obres teatrals s’han succeït durant els darrers mesos i avui assoliran el seu punt culminant. Des d’aquí m’afegeixo a aquestes mostres de record, de respecte i d’admiració de qui fou el més internacional dels nostres
M’ha passat una cosa molt estranya. Ahir em va venir al cap una cançó i l’anava taral·lejant mentalment. És una situació molt habitual. La cançó era “Comment te dire adieu”. La va popularitzar Françoise Hardy. Aquest matí em llevo amb la inesperada notícia de la seva mort, als vuitanta anys. Naturalment, no he pogut deixar
Anit vaig contemplar l’obra Victoria viene a cenar a la sala de teatre de petit format El Aparte, a Las Palmas, obra de la il·licitana Olga Mínguez Pastor. La funció era dirigida per Antoni Ramos, ànima del local, i fou magníficament interpretada per Nati Santana i Carmen Durán. Tracta d’una fícticia trobada entre Clara Campoamor i
Doncs sí, de nou ha arribat a ploure per Sant Jordi. Aquesta tarda un ramet, poca cosa. Parlo de Tarragona, no sé altres llocs. El matí ha estat fred però lluminós i la Rambla de la meva antiga ciutat d’adopció lluïa, com cada 23 d’abril, una festiva animació a càrrec d’un pacífic exèrcit de ciutadans
Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d’ara ni els qui vindran; els d’ara, per fer patxoca al costat de l’alt patró, els qui vindran,