Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Cultura

[Vergonya Qatar] Joan Fuster, 100 anys

23 de novembre de 2022

L’eufemisme és ja, en si, una mentida. Les idees que tens; les idees que et tenen. Aquestes últimes -i tu no ho saps- són les que practiques. L’heterodòxia és sempre soledat. O viceversa: la soledat és, sempre, heterodòxia. La caritat ben entesa comença per un mateix; l’odi ben entès, també. La veritat no sempre coincideix

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Le petit baigneur’

24 d'octubre de 2022

Trobo que no se’n parla gaire, de Louis de Funès. Perquè ja està demodé?, perquè era francès? o potser per algun prejudici ideològic cap a un actor que personificà com ningú una certa petita burgesia, amb tots els seus defectes i virtuts? A mi sempre em va agradar molt de Funès, els seus gags, les seves

Llegir més

‘El Temps’: 2000

23 d'octubre de 2022

El Temps ha arribat al 2.000 i ho ha fet editant un número especial, més gruixut de l’habitual, amb un contingut també especial, que inclou una mirada sobre el present i el futur d’aspectes concrets del nostre país (economia, llengua, lluita contra el feixisme…), una tertúlia amb sis dels periodistes de la primera època del

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Roma’

5 d'octubre de 2022

És la pel·lícula més personal de Fellini, juntament amb Amarcord, basades totes dues en exercicis memorials del genial director italià. A partir de la recreació de la seva arribada a Roma des del Rímini natal, la pel·lícula és una successió d’escenes i episodis pràcticament sense connexió els uns amb els altres, si no és la presència

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Emmanuelle’

19 de setembre de 2022

Enquadrada en el que es va conèixer com “erotisme tou o flou“, Emmanuelle forma part, inevitablement de la memòria de la nostra generació. No cal dir que quan la pel·lícula fou estrenada (1974), estava prohibidíssima a l’estat i calia anar a Europa a veure-la. Molts ho feien a Perpinyà, en unes excursions organitzades ad hoc que avui ens

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Jesus Christ Superstar’

2 de setembre de 2022

Aquesta pel·li ja va sortir una vegada al bloc, quan vaig parlar de Setmana Santa, per tant potser repetiré algun detall. La vaig veure a l’Aribau, de Barcelona. Obro parèntesi: per què recordem tan bé el lloc on vam visionar una pel·lícula quaranta o cinquanta anys després? Tanco parèntesi. Es tracta de la versió cinematogràfica

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Li deien Trinidad’

18 d'agost de 2022

A dir veritat, vaig anar a veure aquesta pel·lícula una mica a les palpentes. Se’ns presentava com un western no sé si d’acció, de comèdia o simplement per passar l’estona en una avorrida tarda (potser d’estiu). El desconcertant títol (un nom de dona fent referència, s’entenia, al protagonista del film, ajudava a aquesta inconcreció sobre el producte

Llegir més

La nostra tieta

22 de juliol de 2022

­Se’ns en va la Núria Feliu. Trist per la notícia. La tieta de Catalunya, com era coneguda pels que l’estimàvem i també, amb un punt de superioritat moral, els que la menyspreaven. Tots els que faran avui la seva nota biogràfica ho diran, jo també: sempre va cantar (i només en) català, i a més

Llegir més

Eurovisió ja té una edat

15 de maig de 2022

Jo era un eurofan. Era. El Festival d’Eurovisió de la meva infància, adolescència, joventut i maduresa havia aconseguit captivar-me amb els seus cantants, les seves melodies, les seves posades en escena i el seu sentit de l’espectacle. Però ja no. Només faltava la pandèmia, que d’alguna manera ha afectat el certamen durant dos anys seguits,

Llegir més

Millor actor de ‘reparto’

7 d'abril de 2022

Han passat molts dies de l’afer Smith-Rock, ho sé, però tot i així continuo donant voltes sobre la versamblança dels fets i he arribat a una conclusió. No soc de paranoies ni de volades de coloms, però en el present cas em llançaré a la piscina: tot estava pactat i perfectament preparat. Tal és l’opinió

Llegir més

El nostre Òmnium fa 50 anys

4 d'abril de 2022

Quan dic nostre vull dir del Tarragonès. De fet els va fer el 2021 i no ha estat fins el passat 31 de març que s’ha pogut presentar el llibre commemoratiu de l’efemèrides, De la llengua al país. 50 anys d’Òmnium Cultural al Tarragonès, un treball del periodista Ricard Lahoz, director i ànima de Viure a Tarragona. 

Llegir més

El net díscol

6 de març de 2022

Vint-i-quatre hores després de lamentar la mort de Miquel Strubell, hem de fer-ho amb la de Pau Riba. És curiós, perquè el primer era net del doctor Trueta i el segon, de Carles Riba, Caterina Arderiu i Pau Romeva. Il·lustres avantpassats, com es pot comprovar, i no és gratuït preguntar-se fins a quin punt l’un

Llegir més

Dilemes catalans

1 de febrer de 2022

Quan la teva nació no té un estat propi, és a dir quan està inclosa, si us plau per força, en un altre estat, la llista de greuges, problemes i maldecaps pot tendir a l’infinit. No descobreixo cap sopa d’all. Un dels que se’ns pot presentar als catalans pel fet de dependre administrativament d’Espanya és

Llegir més