Rient rient, al món ja som set mil milions de persones. Abans haguéssim dit d’ànimes, però l’enorme diversitat en les creences de tanta gent ha obligat a abandonar la paraula. Quan dic abans em refereixo a quan jo era jove i la població debia rondar la meitat que ara. Encuriosit, he corregut a consultar l’Atlas de geografía
Trovas ke la mortita de Juan María Bandrés pasis iom da pintoj al la konektorimedoj, kaj pli havante en kalkulo kiu produktis en plena valuto de rasant de la politikistino eusko, kie Bandrés estis elstara aktoro. Ciam memoros epizodon. Bandrés estis, la 1981, deputita por Euskadiko Eskerra, la antauo de Herri Batasuna. En okazo de
Les declaracions del ponent constitucional Peces-Barba, dites ahir en un congrés d’advocats a Andalusia, lluny d’indignar-me o ofendre’m m’han resultat notòriament aclaridores. Qualificats opinadors, des de Partal a Vilaweb fins als tertulians de Catalunya Ràdio, ho han expressat molt bé aquest matí. En efecte, les paraules del polític socialista (del PSOE, és clar) expressen el que
Duran Lleida continua fent “amics”. Ara ha dit en una entrevista que tothom té dret a anar a un psicòleg a fer-se mirar l’homosexualitat o l’heterosexualitat. L’afirmació es pot entendre com una perogrullada (òbviament, tothom té dret a anar a l’especialista que vulgui i plantejar-li les qüestions personals que cregui convenients) o bé com una
Les noves tecnologies, via telèfon mobil, ens han permès contemplar, en directe com qui diu, les esgarrifoses imatges de la detenció i linxament del dictador libi Gaddafi. Un incís. Ara, totes les informacions parlen d’ell com el dictador, però fa tres mesos no: llavors tothom, mitjans de comunicació inclosos, s’hi referien com el coronel o
Sembla que l’actualitat s’entesti els darrers dies en donar-nos bones notícies. Ja era hora, no? La consecució dels Jocs Mediterranis per Tarragona, l’aposta europea (amb matisos) pel corredor mediterrani, i avui el final de Gaddafi i la declaració més esperada d’ETA. L’anunci del grup armat és, abans que res, una molt bona notícia per tothom. Naturalment
Petit escàndol d’ordre lingüístic (com si no estiguéssim prou entretinguts amb mil collonades més). Resulta que Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra, va ser el protagonista del programa de TV3 El convidat (magnífic programa, cal dir), on vam poder comprovar que la seva llengua de relació familiar és el castellà, quan la seva
He meditat una mica abans de posar-me a escriure aquest apunt, perquè toco un tema sensible. Potser no sabré expressar-me prou bé, però és el que penso, i si estic equivocat, rectificaré. La qüestió és que no acabo d’entendre la desmesurada reacció que ha provocat aquest concert, frustrat en l’últim moment, d’un grup musical neonazi. Sóc
Duran i Lleida ha dit que no hi ha dret que els jornalers andalusos es passin la vida al bar perquè ja han cobrat el PER i ha saltat la polèmica. No falla. Quan algun polític pronuncia una frase una mica fora de to, immediatament algun territori es considera greument agreujat. Avui ha estat Duran i
D’acord, nosaltres som els utòpics,idealistes, ingenusque no fan més que somiar.Però estem farts de creuar-nos de braçosmentre la terra s’afona sota els nostres peus. D’acord, sabem que no som perfectes,tenim els nostres punts febles,però aprenem dels errors.Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món. D’acord, nosaltres
Amb motiu de la mort de Steve Jobs, el fundador d’Apple, s’ha desfermat un fenomen cada vegada més habitual en el món d’avui. Em refereixo a aquesta mena d’idolatria que porta tanta gent a expressar, per tots els mitjans possibles, sentiments de pena, d’agraïment o de record per la desaparició d’un personatge. Especialment si aquest personatge