DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món. La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana. La
Avui, després de molts anys, és el primer Onze de Setembre que no participaré presencialment en cap acte reivindicatiu. Encara que la raó és bàsicament d’ordre diguem-ne logístic-personal (em resulta complicat desplaçar-me a Barcelona o a Tortosa per a la manifestació), és ben cert que la meva discreta absència de la celebració de la Diada
Encara ara tinc el dubte de quina és la veritable raó de la censura de’”El meu avi” a la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Hi ha dues hipòtesis. La primera, que com que l’autor de la cançó està acusat de no sé quin delicte (encara sense sentència) es condemna alhora autor i obra,
Avui he tingut l’oportunitat d’escoltar (i de parlar-hi, i fins i tot de fer-m’hi una selfie) Jordi Graupera, que aquest matí ha fet una xerrada a la plaça Anselm Clavé de Tarragona, ciutat on estic passant uns dies. L’acte era organitzat per l’ANC local amb el títol de “Nous lideratges”. Sempre és un plaer llegir
DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món. La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana. La
Tornem-hi que no ha estat res. Un nou Onze de Setembre, una nova convocatòria per manifestar-nos, una nova oportunitat per comptar-nos i una nova ocasió per fer balanç del que s’ha fet bé i malament i per conjurar-nos de cara al futur. Aquest any les manifestacions han estat descentralitzades. Des del 2016 que això no
Avui és Onze de Setembre. En el 310è aniversari de la pèrdua de les llibertats nacionals, seguim fidels més que mai a Catalunya, a la seva terra, a la seva gent, a la seva llengua, a la seva raó d’ésser. Ens comprometem a seguir lluitant, cadascú des del lloc i de les circumstàncies personals que
A l’hora de redactar aquest apunt, l’ANC segueix sense president. El procés començat dissabte passat i ajornat fins a no sabem quan per falta de consens en l’elecció m’ha fet pensat en un conclave papal, que sabem quan comença però no quan s’acabarà, tenint-nos una mica amb l’ai al cor (bé, tampoc cal exagerar). Fixeu-vos
A les acaballes de la campanya electoral, no em puc estar de ficar-hi cullerada. Vagi per endavant un aclariment: actualment no soc català administrativament parlant i per tant em veuré privat d’exercir el meu dret a votar però, d’altra banda, això també em deslliura d’alguns dels dilemes que segurament envaeixen les ments dels atabalats electors
DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món. La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana. La
La pretensió de l’ús normal i oficial del català a les institucions europees, que es donava per fet, sembla que no serà tan fàcil com es preveia i que el recorregut fins al final esperat no serà bufar i fer ampolles. Que sapiguem, els governs suec i finès ja han fet saber que posen algunes
Ara que l’Onze de Setembre ja s’acaba, ara que ja hem comprovat el que ja sabíem, que el poble català persisteix i respon al món, tossudament, que no renuncia als seus anhels de llibertat, és el moment de reflexionar en quina fase del procés independentista ens trobem i si estem anant pel camí correcte. Aquest
[El discurs d’avui del president Puigdemont em sembla prou important per reproduir-lo aquí] “D’aquí a poc més de vint dies, el Parlament espanyol començarà el compte enrere per al nomenament del president del Govern i no sembla que el candidat de la dreta tingui els suports suficients com per ser escollit en primera o segona
Ahir, poques hores abans d’assabentar-nos de la tornada de l’exili i posterior detenció de Clara Ponsatí, acabava casualment de llegir el llibre de memòries de la consellera Molts i ningú. Si algun dubte em quedava de la seva fermesa i determinació, la seva actuació les darreres hores ha confirmat el que ja s’entreveu amb la
A la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, i amb l’assistència, malgrat la meteorologia inclement, d’un nombrós públic (inclosos l’alcalde i l’arquebisbe), es presentà el llibre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Van intervenir successivament Zacarías Henar, actual president de l’Òmnium Cultural del Tarragonès, la seva antecessora Rosa Maria Codines, que traçà un