Coses de la vida. Mentre l’Avui i El Punt s’uneixen en un sol diari, el bloc Les aigües turbulentes es divideix en dos. Com que he passat de ser adherit a ser col·laborador de Vilaweb, tinc dret a dos blocs, i això em permetrà posar en pràctica una idea que feia temps que em donava
Demà es produirà al panorama periodístic català un fet significatiu. Dues capçaleres històriques, l”Avui” i “El Punt”, s’uniran en una de sola, “El Punt Avui”. Comprenc les raons d’anomenar el diari d’aquesta mandra, però en discrepi. Comprenc que vulguin primar la capçalera gironina amb l’afegito del degà dels diaris en català, perquè va ser l’empresa
Estic sense línia telefonica des de mitja tarda. Això vol dir que escric aquest apunt amb l’i-pad. Amb totes les limitacions possibles: he d’escriure amb un sol dit, no tinc cursives, faltarà algun accent, no hi ha la ce trencada, etc. Tampoc hi puc incloure cap imatge. Feta aquesta salvetat, de que podem parlar avui?
Al virtual Club dels Blocaires a qui posen Nerviosos determinats Anuncis (CBNA), fundat per mi aviat farà tres anys, s’hi han afegit aquesta setmana dos socis de luxe: la Carme-Laura Gil i el Cesk Freixas. El Cóc ràpid de dimecres tirava els seus dards contra Ikea i contra l’anunci que està emetent aquests dies. Sí, és
Pràcticament en temps de descompte, com ja és bastant habitual en mi, avui he visitat l’exposició “La ciutat de Sagnier” que CaixaFòrum ofereix a Tarragona fins mitjans d’agost. Enric Sagnier (1858-1931) va ser un arquitecte d’estil eclèctic, fill de família benestant barcelonina, que potser no és prou conegut pel gran públic, però els seus edificis sí:
L’escena. Un individu, en plan monòleg, es dedica a cantar les excel·lències d’un fuet fabricat amb “tecnologia punta” (sic). El missatge. Que compris aquest fuet en concret, perquè és “imperial”, no com els altres, que són “normals”. Per què em posa nerviós? Perquè el protagonista (que sembla el Toni Albà, però no ho és) no para de
Noruega, aquell país allunyat, fred, tranquil, del nord d’Europa, on no passa mai res d’interessant, és novetat pel doble atemptat que ha provocat un esgarrifós nombre de morts. És irònic pensar que l’única notícia que dóna cada any el país és la concessió del Premi Nobel de la Pau. Potser aquesta circumstància contribuïa, molt indirectament, a
Les reaccions que ha suscitat la mort del periodista Carles/Carlos Sentís m’han recordat les de Samaranch. Eren dos personatges amb prous punts en comú com perquè mereixessin, en ocasió de la seva desaparició física, conseqüències ben dispars, des del ridícul ditirambe made in La Vanguardia fins a la fredor de determinades notes informatives carregant les tintes en la
Fa una mica més de dos anys, quan ja havia esclatat l’escàndol dels vestits, Francisco Camps va declarar que estava a punt d’aclarir-se tot i va fer servir l’expressió “falten dos o tres escalonets” per donar per arxivat tot l’afer, per al seu alleujament i per la nostra frustració. Els dos o tres esglaons han
L’escena. Ambient d’illa grega: tot és blanc i blau. Fins i tot diria que se sent música de sirtaki. Apareix un paio (un tal Hugo Silva, famós a les Espanyes per Los hombres de Paco) cantant les excel·lències del iogurt grec. El missatge. Prova el producte i et traslladarà a un món de plaer i sensualitat mediterrànies.
Els mitjans de comunicació, almenys els que em són més propers, han tractat amb considerable discreció el 75è aniversari de l’inici de la guerra de 1936-39, coneguda també com a guerra civil espanyola. És curiós que sigui així, per dos motius. En primer lloc, els mitjans i sobretot la premsa escrita no ens estalvien mai
La creuada dels governs del PP contra les llengües minoritzades ha obert un nou front: Aragó. La nova presidenta d’aquella comunitat, Luisa Fernanda Rudi (aquella severa senyora que va presidir el Congrés abans de Bono) ha proposat reformar la ja de per si justeta llei de llengües en el sentit de que el català deixi de ser llengua
La frase que encapçala l’apunt d’avui no és cap grup de pop anglosaxó ni un plat de cuina indonèsia, sinó l’expressió en llengua quítxua per designar un concepte entre “desenvolupament” i “realització de la vida plena”. Més la segona que el primer. Es tracta d’una pràctica de convivència ancestral, respectuosa amb la naturalesa i amb
A la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio, habitualment interessant, ha sorgit avui el tema de la SGAE i l’escàndol que han protagonitzat alguns dels seus dirigents. Un dels participants de la tertúlia, l’ex-ministre Joan Majó ha apuntat dues idees al voltant de la mercantilització dels drets intel·lectuals o d’autor, que pel seu interès no em
L’escena. Un home es dóna possibles explicacions a un problema que té (i que, de moment, ignorem): potser és el gos que l’està mirant, potser és una pel·lícula que ha vist, potser és l’estat de l’economia… El missatge. Al final ens treuen de dubtes: l’home pateix disfunció erèctil (el que popularment es coneix com gatillazo o també “marcar dos