La mort del televisiu Jordi Estadella m’ha fet recordar el Tito B. Diagonal, a la ràdio de finals dels anys 70. Eren els meus temps d’estudiant i d’anar a dormir tard, entre altres raons perquè a les 12 de la nit feia la seva intervenció el famós personatge de classe alta, pijo i afectat. El
Cicle “Camins de futur per a Catalunya”, organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès, amb tres conferenciants de luxe: Dimarts, 4 de maig, a les 19,30 h: “Estatut i consultes”, a càrrec d’Alfons López Tena. Dimarts, 11 de maig, a les 19,30 h: “La dictadura de la incompetència”, a càrrec de Xavier Roig. Dimarts, 18 de
El meu ordinador ha estat uns dies inactiu per culpa d’un virus. Un missatge en anglès d’un amic de Facebook, molt sospitós tenint en compte que és de La Secuita, i un “clic” inoportú per la meva part, van fer que s’instal·lés al sistema una indesitjable bestiola. Al principi tot es va reduir a molestes pantalles
El cel amenaçava pluja però, llevat d’unes gotes imperceptibles, el temps ha respectat el Sant Jordi d’enguany, tant a Tarragona com a Reus. Perquè aquest any m’he repartit la festa entre les dues ciutats. El matí he recorregut la Rambla de dalt a baix. Una gernació fluïa entre punts de venda de roses (a vessar), parades de
Trobo absolutament fora de lloc els ditirambes que està rebent la figura de Samaranch amb motiu de la seva desaparició. Considero igualment exagerat el tractament informatiu de la notícia. Sense anar més lluny, un dels canals de “la nostra” ha estat transmetent ¡en directe! el funeral a la catedral de Barcelona. Que Juan Antonio Samaranch
Matí de dissabte a Barcelona. Sol (vull dir sense companyia i bon temps, les dues coses). Passejada pel centre. Ronda Sant Antoni: les senyores de botes altes continuen fent temps davant de Miró, sense que l’alcalde hi pugui fer res, i menys la benemèrita Itziar González, que s’ha guanyat una merescuda jubilació com a regidora. Carrer
“La meva angoixa ve de com pot ser que les institucions no s’impliquin en un tema que la gent necessita. M’agradaria que fins i tot el Parlament fes un pas”.“No puc entendre aquesta por de les institucions”.“No poden decidir des de 600 quilometres el que he de fer jo, a on s’han de gastar els
L’escena.Una senyora va al mercat a comprar diversos ingredients per fer el sofregit. La dependenta, que s’assembla molt a la Loles León (bàsicament, perquè ho és), li aconsella que sigui pràctica i compri el producte de l’anunci, que també és un sofregit ja envasat. El missatge.Compra el pot en qüestió i t’estalviaràs feina i molèsties
Polònia està de dol per l’accident d’un avió on viatjaven personalitats representatives de les institucions d’aquell país. Dubtava en dedicar-li un apunt: la nació polonesa em queda lluny i el personatge més il·lustre dels que han desaparegut, el seu president, encara em quedava més lluny perquè representava tot allò que detesto: antieuropeisme, homofòbia… Però les circumstàncies de l’accident,
L’escena.Un noi es prepara per a una entrevista de feina. Necessita un currículum, on hi ha de fer constar, entre més coses, que disposa d’un certificat de no-sé-què de noves tecnologies. Llavors apareix aquell presentador de TV3, el del cap afaitat (em sembla que de cognom es diu Coral, com el rentavaixelles), que figura que representa
L’autodenominat Pare Jony ha celebrat una missa roquera a la catedral de Tortosa. Si hi ha misses rocieras, també n’hi pot haver de roqueres, no? Com se sap, el Pare Jony és un capellà de veritat que a més canta. La seva desimboltura a l’hora de combinar el clergyman amb una llarga melena fan d’ell un
Jordi Barre fa avui noranta-anys. Enhorabona. M’afegeixo a l’homenatge a un cantautor clau per a la recuperació de la cultura catalana en un territori tant hostil com la Catalunya Nord. Vaig assistir a una actuació d’ell en directe en un moment particularment intens de la meva vida, i cada vegada que sento les seves cançons (en
S’han fet públics els 50.000 folis del sumari del cas Gürtel, que esquitxa, i de quina manera, el PP. N’hi havia tants, de folis, que han tardat dos dies per penjar-los a una web. Les malifetes (presumptes, és clar) de tresorers, alts càrrecs, el “Bigotes” i tuttiquanti ja estan exposades a la vergonya pública, suposant que