Quin significat té aquesta abreviatura? No, no és una marca de whisky. Seguiu llegint si voleu saber-ho. Aquesta tarda s’han celebrat els congressos regional (Camp de Tarragona) i comarcal (el Tarragonès) de Solidaritat Catalana per la Independència, que han servit per constituir les primeres executives. Han estat elegits Hèctor López Bofill com a coordinador regional,
Rient rient, la revista d’història Sàpiens ha arribat als seus primers cent números. Tinc entès que és la publicació mensual en català que té més difusió, la qual cosa no deixa de ser un mèrit, tenint en compte que no és ni d’esports, ni de xafarderies, sinó d’història, una disciplina que ha passat en pocs anys de
La Caixa de Pensions, més coneguda com “la Caixa” (ja és legal aquesta forma antonomàstica de fer-se anomenar?), fa cent anys justos que es va instal·lar a Tarragona. Un acte a l’antiga Audiència, amb assistència de nombrosos vips locals i provincials, va servir per commemorar-ho. L’esdeveniment coincideix, casualitats de la vida, amb l’ofensiva final de
“Podria passar que d’aquí a un temps en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent: o l’Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública
El desallotjament policial d’uns antics cinemes okupats per col·lectius que protesten per la reforma de les pensions ha suposat una inflexió en tot allò relacionat amb la seguretat (o sigui, l’ordre públic) i en el subsegüent tractament informatiu. En efecte, els fets s’han desenvolupat d’una manera a la qual no estàvem acostumats els darrers anys: l’actuació dels
La paperera de publicitat del portal de casa meva amagava avui una curiositat. Entre la paperassa d’ofertes del Día o del Schlecker hi he trobat tres paperets. Primer he pensat que es tractava d’aquells populars anuncis de vidents africans (els que allunyen mals esperits, fan amarres i tal), però no. Eren de russos. Tres persones
La polèmica de la setmana gira en torn de la necessitat de revisar o superar l’anomenat “estat de les autonomies”. La crisi econòmica està obligant a trobar culpables de sota les pedres, i quin millor ase dels cops per a amplis sectors polítics espanyols que aquell invent constitucional que mai ha acabat de reeixir? En
L’escena. Una parella discuteix sobre quina de les seves mares elabora les millors croquetes. Per reforçar els arguments, ell amenaça amb destruir-li un vestit amb el mini-pimer i ella amb tallar-li el cable d’una consola de videojoc o qualcom per l’estil. Per posar pau, la veu en off troba la solució: el producte publicitat. El missatge.
ETA ha anunciat un alto el foc “permanent, general i verificable internacionalment”. És una notícia positiva, que cal que sigui valorada com el que és: una petita passa en la direcció desitjable. Malauradament, el govern espanyol no han estat, una vegada més, a l’alçada de les circumstàncies. La seva actitud davant cada gest, petit o gran,
Un infermer s’estressa d’allò més organitzant la festa d’aniversari dels seus fills bessons, rebent la visita del seu sogre, exigent i tafaner, i intentant evitar l’assetjament d’una comercial d’una mena de Viagra, que ha de promocionar davant dels seus col·legues de professió (el medicament, no ella). Es tracta d’una vulgar comèdia nord-americana amb algun moment
Nit màgica de Reis. Jo vaig tenir la sort de tardar anys a saber tota la veritat de la història, però en canvi des de ben petit hi havia un detall que no em quadrava. Molts anys després, m’adono que té un paral·lelisme amb la situació política actual. M’explico. De petits anàvem a veure la cavalcada a
Magnífica la tertúlia d’avui de Catalunya Ràdio (podeu escoltar-la aquí). A partir de les declaracions del nou conseller d’Economia, Mas-Colell, sobre la inviabilitat del sistema sanitari, s’ha generat un interessant debat. Casualitat o no, els quatre tertulians (Josep Maria Ureta, Joan Coscubiela, Mar Jiménez i Cirus Andreu) provenen del món econòmic, el que ha garantit un
La decisió, i posterior rectificació, de l’Ajuntament de Barcelona d’erigir un monument dedicat als gais ha generat una petita polèmica, convenientment magnificada pels mitjans de comunicació, erms com estan de notícies d’interès. Doncs resulta que el lloc triat, la plaça de la Sagrada Família, ha estat considerat per alguns com una “provocació”. A veure: si el
Amb el nou any, trec a la llum el tercer recull de Les aigües turbulentes. Es titula Ben distrets i comprèn la majoria d’apunts publicats entre abril de 2009 i agost de 2010. Podeu adquirir el llibre o descarregar-lo de franc aquí. Disponibles també els dos títols anteriors: Patates i creïlles i Cafè sol?