El meu post d’ahir, sobre la gran apagada barcelonina, ha estat molt visitat, ja que figurava en una relació de blocs de Vilaweb sobre aquest tema d’actualitat. Gràcies a tots. Rellegint-lo, no m’ha acabat de convèncer un extrem, que podria malinterpretar-se, i per això faig aquest aclariment. Ahir ironitzava sobre la senyora que no tenia microones per escalfar-se la
Ja tenim notícia per fer bullir l’olla uns quants dies: després del Carmel, les rodalies i el caos del Prat, què millor que una bona apagada elèctrica al Cap i Casal? Doncs aquí la tenim. Serà la famosa desconnexió d’Esquerra? Bromes a part, l’incident/accident ha servit per treure la fenomenologia de sempre, com en un
La mort de Jesús Polanco ("Jesús del Gran Poder") ens ha brindat un exemple ben senzill del que és la manera de tractar una informació, depenent del color amb que s’ho mira cada mitjà. El País (propietat del finat): Polanco, líder de la comunicació, ha mort per l’agreujament d’una malaltia a les articulacions. El Mundo
La notícia del segrest de la revista El Jueves, per un dibuix suposadament ofensiu per la monarquia, ens torna a èpoques que ja crèiem passades. Quedi constància aquí del meu rebuig davant aquest atac a la llibertat d’expressió. Segrest que no aconseguirà el seu objectiu: per començar, les noves tecnologies, com la que estic fent
El tren d’alta velocitat continua trobant obstacles de tota mena. No penso perdre ni quinze segons parlant dels pallassos que s’han penjat d’una grua per protestar per les obres, però sí que vull reflexionar sobre el conflicte amb el temple de la Sagrada Família, perquè em toca de més aprop. Mireu, la meva infància va
Em critica un blocaire anònim (perquè els blocaires que em critiquen no donen mai la cara?) a propòsit del meu post de fa uns dies en què comparava el meu lavabo embossat amb polítics, empresaris, operacions urbanístiques… El nostre opinador diu que criminalitzo l’urbanisme en bloc, que n’hi ha de negatiu, però que la majoria és positiu i
Avui he mirat un documental en DVD sobre Mandela. M’agraden les biografies dels protagonistes del segle XX, i Mandela és un dels pocs que mereixen, realment, el qualificatiu de personalitat. El seu periple vital és prou conegut, però vull recordar-ne les grans fites: líder del Congrés Nacional Africà, condemnat a cadena perpètua per lluitar contra l’apartheid, va
[Post dedicat a la meva cunyada, i malgrat això amiga, en la vigília del seu sant] Demà és la Mare de Déu del Carme, patrona del barri tarragoní del mateix nom. És un barri estrany: vaig tardar anys a assabentar-me que al sector de la ciutat on vivia tenia aquest nom, té límits molt imprecisos
Feia temps que el lavabo de casa estava mig embossat: costava que l’aigua s’escolés i la pica feia mala olor. Avui m’he decidit a fer de "manetes" i solucionar-ho. He descargolat el que calia descargolat i he desenroscat el que calia desenroscar. No m’estranya la pudor que feia: una substància nauseabunda de color marró-gris, producte
El meu post d’ahir ha portat cua… lingüística. Un amable blocaire em fa notar que l’eslògan Parlem? que usa a tort i a dret una coneguda caixa d’estalvis de logotip mironià és incorrecte, ja que es tracta d’un calc del castellà Hablamos? El correcte seria Parlem-ne? Hi estic d’acord. Ai, els pronoms febles! Mai no
Avui he rebut una carta del president d’una caixa de pensions (no diré quina, però sapigueu que s’anuncia amb una estrella mironiana). Per dir-me què? Després d’anunciar-me, com de passada, que ha ascendit al nou càrrec, s’extén llargament per parlar-me de l’obra social de l’entitat i que enguany destinaran 400 milions d’euros a "donar resposta
S’ha fet públic un nou estudi sobre la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Després de donar diverses xifres absolutes i relatives pel que fa als mitjans de transport, arriba a la conclusió de que els barcelonins abusen del vehicle privat per fer els seus desplaçaments a la feina o als estudis, i que les
Ahir va passar un afilador per davant de casa. Em pensava que ja no n’hi havia, que s’havien extingit, però no. D’una banda a l’altra de carrer donava a conèixer els seus serveis amb el característic xiulet, mentre empenyia una mena de ciclomotor que li servia alhora per exercir el seu ofici. El que ja
Un dia d’aquests trien les noves set meravelles del món. Una collonada com una altra, d’iniciativa privado-mercantil. La UNESCO ja ha posat les coses al seu lloc. És impossible fer un rànquing de tots els monuments del món, no se sap amb quins criteris. La moguda s’inscriu en aquesta moda d’esbrinar qui és el millor
La campanya “Les 4 raons” segueix el seu curs. Recordo que es tracta d’enviar un correu a aquelles empreses que ens llancen i llencen publicitat a les bústies sense usar el català. Un amable blocaire (Xavier) em suggereix dos nous arguments: – que l’ús del català per part de l’empresa demostra proximitat i que fa la feina ben