Senyor, Senyor, per què ens heu abandonat?
29 de març de 2013
0 comentaris
Necessitem una Pasqua urgentment!!! [Imatge: Sant Crist a la sagristia de la Catedral de Tarragona; commons.wikimedia.org]
Necessitem una Pasqua urgentment!!! [Imatge: Sant Crist a la sagristia de la Catedral de Tarragona; commons.wikimedia.org]
No hi ha setmana sense que aparegui una nova paraula, un nou concepte. Aquesta, per molt Santa que sigui (ho és?) ens aporta aquesta cosa de l’escrache, de procedència argentina, i que consisteix en reivindicar determinats objectius, pressionant els polítics tot protestant davant de les seves cases. Les accions s’han multiplicat els darrers dies, organitzades
Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu
El company de feina ha tingut una setmana laboral més aviat atapeïda. El company de feina té també un petit problema d’ordre domèstic que l’amoïna. El company de feina avui ja no sap on té el cap, de manera que, quan ha de fer una trucada telefònica, agafa l’auricular amb una mà i amb l’altra tecleja
[Avui és el Dia Internacional de la Poesia: aquí en teniu una] Vora el barranc dels Algadinshi ha uns tarongers de tan dolç flaire,que per a omplir d’aroma l’aireno té lo món millors jardins.Allí hi ha un mas, i el mas té dinsvolguts records de ma infantesa:per ells jo tinc l’ànima presavora el barranc dels
L’escena. Un professor s’endu els alumnes adolescents a un museu on els explica, de la manera més cansina i avorrida possible, els rellotges antics que s’hi mostren i el seu funcionament “analògic”. Un dels alumnes, passant completament de la classe, es fica un xiclet a la boca que li transforma el sentit de la realitat, dels companys i del
Es commemoren setanta-cinc anys d’un dels episodis més afrosos patits per Barcelona en la seva llarga història. Es tracta del bombardeig a que fou sotmesa la ciutat el 1938 per part de l’aviació italiana. Com se sap, un dels projectils va anar a parar a un camió carregat amb tril·lita a la Gran Via, a
L’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium Cultural han proposat fer una gran cadena humana el proper Onze de Setembre, com a acte de reafirmació nacional i com un gran repte alternatiu a la gegantina manifestació de l’any passat. La idea, que va ser proposada a la trobada d’ANC celebrada aquest dissabte a Girona, consistiria en una corrua
La revista El Temps ha arribat a les seves primeres 1.500 setmanes de vida. Superant totes les adversitats possibles (una iniciativa valenciana destinada a allò que diem “espai de comunicació nacional”, la incertesa de tota aventura empresarial, la irrupció de les noves tecnologies…), la revista ha superat i amb nota el repte, aquell repte que
Doncs resulta que el PSC ha decidit que el seu proper candidat a la presidència de la Generalitat sigui elegit per un procediment de primàries. La mesura és plausible pel que té de primera passa cap a la regeneració i democratització interna dels partits polítics que alguns fa anys que estem reclamant. Sembla ser que
Vaig començar aquesta sèrie parlant dels “meus” papes. Avui l’acabo afegint-ne un altre: Francesc I. Què he de dir d’aquest home que tot just fa vint-i-quatre hores que carrega la feixuga herència de Sant Pere? Algunes dades de la seva biografia me’l fan proper. Per començar, es diu igual que jo, va néixer a la mateixa
En aquesta sèrie d’apunts sobre la institució papal i la seva relació amb la meva humil persona, avui repasso mentalment els escenaris pontificis que he tingut la sort de conèixer en algun moment de la meva vida. Vaig viatjar a Roma ja fa molts anys, fet que em va permetre fer la inevitable visita turística
Em tinc per una persona racional. Soc molt escèptic amb tot aquelles disciplines que pretenen desafiar les lleis científiques més elementals, digueu-li parapsicologia, ocultisme, fenòmens paranormals, adivinació… Deploro la importància que dóna la societat d’avui a foteses com els horòscops en premsa o les tiradores televisives de cartes. Però hi ha un fenomen que sempre m’ha
El papa de la meva infància i joventut va ser Pau VI. En la memòria personal el tinc per un papa “modern”, si és que aquest adjectiu té alguna significació dins l’Església Catòlica: un papa que viatjava en avió (el primer que ho va fer), que promovia reformes litúrgiques, que s’abraçava amb Atenàgores a Constantinoble… Almenys
Per si algú encara no n’era coneixedor, la setmana que ve es reuneix finalment en conclave el Col·legi Cardenalici i, presumiblement, coneixerem el nom del nou pontífex. Bon moment per divagar sobre el tema amb alguns apunts personals, que començaré avui repassant el que en podríem dir els “meus” papes. Quan jo vaig néixer, estava a les