Potser la deplorable escena del petó de Rubiales a una futbolista admet algun tipus d’atenuant (l’eufòria del moment, ja se sap…) però segueix sense tenir perdó, per diverses raons. Per començar, la maldestra gestió del cas per part d’aquest subjecte (negant el que és obvi, mentint, contraatacant amb xuleria…) afegeix raons a la necessitat de
M’adhereixo al boicot contra el Mundial de futbol de Qatar que Vilaweb mantindrà mentre no acabi. És una vergonya la “celebració” d’aquest esdeveniment esportiu. Cada dia sabem més coses del que ha costat la seva preparació en pèrdua de vides humanes, en violació de drets humans i en penoses condicions laborals, tot tement que continuaran després que
No va poder ser, i la Unión Deportiva Las Palmas, el més important dels equips de futbol de la ciutat i del conjunt de les Canàries es va quedar dissabte passat a les portes d’ascendir a Primera Divisió. Els dos partits d’eliminatòria eren contra l’etern rival insular, el Tenerife, i el resultat global va ser
No hi entenc massa, de futbol, però em sembla que ja tinc una opinió prou formada de la cosa aquesta anomenada “Superlliga”. A favor, per dues raons, les dues polítiques. La primera és que, si constatem que el futbol, almenys el de dalt de tot, és negoci pur i dur, la passa donada pels equips
L’actualitat ha ajuntat en pocs dies el Barça i la Guillermina Motta. El nostre “més que un club”, que cada dia de l’any és notícia, aquesta setmana ho està sent molt més perquè han detingut l’últim president de l’entitat just a pocs dies que els seus socis n’elegeixin un altre. La Guillermina Motta, al seu
Avui fa cinquanta anys del robatori de l’arbitre Guruceta. M’agrada ben poc el futbol, mai hi he mostrat gaire interès, però mira si havia de ser escandalós aquell episodi que me’n recordo perfectament. Em va marcar molt i amb el temps aniria descobrint-hi lectures més enllà de l’estrictament esportiu. Explicat ràpidament als millenials, la cosa
Mig país angoixat per l’evolució del pubis del denominat “millor jugador del món” (de futbol, naturalment). Aquest era el punt de partida de l’interessant article d’ahir d’Antoni Puigverd a La Vanguardia on carregava contra la desproporcionada influència del futbol en tots els àmbits de la nostra societat, i que subscric sense canviar-hi una coma. Com
Què seran aquestes sigles misterioses? Una agència de les Nacions Unides? Una marca d’aspiradores? Una nova prestació automobilística? Res d’això. Significa wives and girldfriends (esposes i novies) de futbolistes famosos i, per extensió, esportistes d’elit. Són les espectaculars dones que les acompanyen tant a la premsa rosa com a l’esportiva, que cada vegada són més indistingibles.
La polèmica del dia, a punt de caducar (la polèmica i el dia, les dues coses) l’ha protagonitzat l’ínclit Luis Figo, futbolista famós per allò de “Madrid, llorones…” quan jugava al Barça. Ara no tinc ni idea d’on juga, si és que encara juga a futbol. El cas és que ha contestat més o menys