Ha esclatat el futur. Ahir el Tribunal Constitucional espanyol, aquell format per dotze membres amb una mal dissimulada adscripció política, aquell que està presidit per un que va votar “no” al referèndum constitucional, aquell Tribunal dic, va admetre a tràmit els recursos de l’estat contra la consulta, i ho va fer a una velocitat meteòrica,
Amb l’aprovació de la llei de consultes, la signatura de la convocatòria a votar el 9 de novembre i la publicació al DOGC d’ambdós documents es completa la primera fase del procés sobiranista. Són unes passes de gran transcendència i, malgrat que la paraula i el conceptes estan molt gastats, també històriques. Ho corrobora el
Notes disperses sobre la compareixença d’aquesta tarda de l’ex-president Pujol a la Comissió del Parlament on havia de donar explicacions sobre la seva declaració-confessió: 1) D’explicacions, res de res. S’ha limitat a ampliar la informació que ja havia donat a la seva famosa carta del mes de juliol. Ni dades concretes, ni documents, ni proves
La designació d’una dona, de nom Gala León, com a capitana de la selecció espanyola (masculina) de la Copa Davis ha suscitat reaccions diverses, que van des de la sorpresa fins a comentaris que tenen el seu què. Per exemple, els de l’entrenador Toni Nadal (que crec que és l’oncle de Rafa Nadal i antic
Poques institucions es poden permetre el luxe de celebrar els 500 anys de la seva existència. El Ball de Dames i Vells de Tarragona, un ball parlat i per tant una institució, ho acaba d’aconseguir, ja que del 1514 data la primera prova documental de la seva existència. Segurament, o així espero, Dames i Vells és prou
Una de les darreres atzagaiades centralistes contra el procés sobiranista és advertir-nos que qualsevol iniciativa o projecte, text o actuació que tinguin com a intenció modificar l’estructura territorial de l’estat han d’adequar-se forçosament a la Constitució de 1978, però no perquè és una llei superior a altres sinó perquè és una mena de text fundacional
Aguantarà la nostra salut física i mental aquest reguitzell d’emocionants notícies de primer ordre que, sense pausa, ens ofereix l’actualitat? La setmana no ens està donant treva en aquest sentit, per molt que tots els esdeveniments (m’estic referint a esdeveniments polítics de casa nostra, òbviament) estiguin seguint el guió més o menys previst. Els dos
Escòcia apura les hores del seu dia més important en segles per decidir el seu futur. Ens arriben notícies d’una alta participació i això és una bona notícia per tres raons: primera perquè reflecteix la transcendència de la votació, segona perquè és una prova de maduresa democràtica, i tercera perquè, segons diuen els entesos, una
Moltes vegades la nostra societat (i des d’aquest bloc també) ens hem lamentat del tancament continuat de sales històriques de cinema, de la degradació constant de les multisales (preu, oferta de pel·lícules, accessos, sorolls, crispetes) i de la dificultat de llançar-se a l’aventura d’una oferta atractiva per tots aquells que, habitualment o de manera ocasional, volem veure
L’Assemblea Nacional Catalana, lluny d’adormir-se en els llorers del gran èxit de la V de la setmana passada, ens presenta un nou repte per a les trepidants setmanes que ens esperen. Proposa reunir 100.000 voluntaris amb la doble funció d’explicar els arguments a favor de la independència de Catalunya i d’escoltar dubtes, preguntes o qüestionaments dels
Ahir la Crida va donar inici al llarg programa d’actes de la Festa Major de Tarragona, Santa Tecla. En breu acte al saló de plens de l’Ajuntament, es van homenatjar el perpetuador d’enguany (el conegut actor i director teatral Oriol Grau, fundador del Ball de Dames i Vells, a la imatge de la dreta) i
Ha mort Ian Paisley, el dirigent protestant radical d’Irlanda del Nord (ell en deia Ulster: la divisió entre catòlics i protestants comença pel nom). No em sorprèn l’escàs espai informatiu que ha ocupat el fet, però crec que mereixia més interès. Aquest visceral capellà es va fer especialment famós a finals dels anys seixanta, quan el conflicte civil
Tercer Onze de Setembre superat amb nota. Tercer Onze de Setembre amb més gent que l’any anterior, deixant en evidència alguns pronòstics pessimistes, marca de la casa catalana. El souflé continua ben alt, malgrat totes les adversitats, potser perquè no és un souflé sinó un pastís molt més sòlid. El missatge que la cinquena part
Ple al Col·legi d’Advocats de Tarragona, ahir al vespre, per sentir Santiago Vidal. El nostre particular jutge-estrella (no hauria de ser així, però ho és i ja ens va bé) venia formalment a presentar el seu darrer llibre Els set pecats capitals de la justícia i, efectivament, va dedicar una bona estona “a parlar del seu
Sovint diem això és la fi, cap música ja no controla les nostres esperances. Però hi ha ulls que no coneixem que escruten l’horitzó, llavis que xiuxiuegen. Orelles que perceben, que amatents escolten allà al fons de la nit. Aquesta és la força que busquem, l’amor que aprenem a sostenir contra el caire del temps.