Poca cosa a afegir a tots els comentaris i impressions abocats les darreres hores sobre el tancament de la ràdio i televisió valencianes. La seqüència dels fets, on no hi han faltat la ràbia, la impotència, l’emoció i la solidaritat, però també el surrealisme, ha estat seguida amb fidelitat notarial i rigor periodístic pels encara treballadors
Errada en el pronòstic. Vaig dir que la polèmica del caganer de la Moreneta (dit així, que malament sona tant gramaticalment com conceptualment) era petita i sense més transcendència, i que ningú es querelleria per la idea. Doncs no: ja ha sortit la inefable E-cristians iniciant accions judicials, al temps que hem de veure com diaris
L’escena. Les protagonistes dels famosos espots de l’”Envàs on vas?”, que ens van castigar nit i dia durant mesos amb aquella cançoneta, tornen a la càrrega. En aquesta ocasió es troben al camerino a punt de començar una actuació. Però tenen un problema: els aparells elèctrics que fan servir per empolainar-se decideixen tornar-se inservibles i, conseqüentment,
Petita polèmica per la inclusió al catàleg d’un fabricant de caganers del de la Moreneta. En una altra època potser haguessin aparegut querelles o proliferat concentracions en places i temples per desgreuge a la irreverent idea d’incloure la patrona de Catalunya (la imatge, òbviament) al selecte grup de defecants pessebrils, al costat de polítics, gent de
Cinquanta anys del magnicidi de Dallas. Moment de revisar, una vegada més, la figura del president Kennedy, la seva trajectòria política i els entrellats del seu assassinat. Malauradament els mitjans de comunicació cada vegada s’entretenen menys en l’anàlisi rigorosa dels grans eixos que van caracteritzar el seu mandat, ben polèmics (Cuba, Vietnam, drets civils, guerra
La notícia d’avui, 20 de novembre, són unes declaracions d’Aznar, a les quals s’hi ha adherit la seva acòlita Esperanza Aguirre, dient que caldria recuperar una llei segons la qual li caiguin cinc anys de presó a un president autonòmic que faci el que no volen que faci. No cal perdre massa temps amb aquesta històra
Ahir parlàvem de la presumpta divinitat de Neymar, resultat de la poc acurada dicció d’un locutor de “la nostra”. Qui es podia imaginar que només vint-i-quatre hores després un altre futbolista sí que seria considerat un déu, però no pels altres sinó per ell mateix. Es tracta d’Ibrahimovic que, a preguntes d’un periodista sobre qui guanyarà un
El Telenotícies de TV3 d’aquest migdia ens ha ofert una petita perla d’ordre lingüístic. No té més importànica de la que se li vulgui donar, però em permet publicar un apunt en un dia de sequera (d’idees, que no meteorològica). Parlaven d’esports, com casi sempre, i m’ha semblat entendre que es referien a Neymar com
Comença una nova edició de la Setmana del Còmic de Tarragona. Aquest és el programa d’activitats: Diumenge, 17 de novembre, 17,30 h: Inauguració de l’exposició “Amb el còmic, poca broma!”, a l’Antiga Audiència. Restarà oberta fins el 24 de novembre. Diumenge, 17 de novembre, 18 h: Conferència “Cómics de superhéroes en España, una curiosa historia”,
Gran rebombori pel fet que la selecció de futbol de la nació veïna (i aviat amiga) s’enfronta en partit amistós amb la de Guinea Equatorial, país com se sap sotmès a una ja antigua dictadura. Els pobres jugadors, interpel·lats en roda de premsa sobre la qüestió, han tirat de l’argumentari sabut i resabut en aquests casos,
Des d’ahir l’Arxiu de Tarragona custodia el fons fotogràfic de la família Chinchilla, un autèntic tresor gràfic constituït per 13.000 imatges (5.000 positius i 8.000 negatius). Ara fa cent anys, el fotògraf Gerard Chinchilla obrí un establiment al carrer Julià Nogués, actual Sant Francesc (a la imatge), traslladat després a la Rambla Nova fins el seu tancament el
Les declaracions de Dennis Abbot, un alt càrrec de la Comissió Europea, desqualificant les darreres decisions de l’inefable ministre Wert en matèria de beques Erasmus han originat, a part de la irada reacció de l’interessat (completament injustificada), una curiosa derivada d’ordre lingüístic. En la compareixença davant dels periodistes, Abbot va titllar l’actuació del ministre espanyol
Parlàvem ahir de la compareixença de Rodrigo Rato a la comissió del Parlament que investiga (més o menys) les martingales que van patir les caixes d’estalvis fins a ser condemnades a la seva extinció. Com no podia ser d’altra manera, l’estrella mediàtica d’aquest dimarts ha estat el diputat Fernández (CUP) i la seva sandàlia, que
D’entre la colla de barruts que estan desfilant pel Parlament de Catalunya aquests dies, em refereixo als directius (o així) de diferents caixes d’estalvis periclitades, avui li ha tocat el torn a Rodrigo Rato, aquell senyor que veia com augmentava el seu patrimoni amb la mateixa celeritat amb què s’abaixava el valor dels actius de les
UN DIA QUALSEVOL Un dia qualsevol foradaré la terrai em faré un clot profund,perquè la mort m’arreplegui dempeus,reptador, temerari.Suportaré tossudament la plujai arrelaré en el fang de mi mateix.Quiti de mots, em bastarà l’alèper afirmar una presènciad’estricte vegetal.L’ossada que em sustentas’endurirà fins a esdevenir rocai clamaré, amb els ulls esbatanats,contra els temps venidorsi llur insaciable