La meva campanya particular “Les Quatre Raons”, una mena de creuada d’estar per casa per aconseguir que la propaganda que ens tiren a les bústies estigui en català, segueix el seu curs. Avui toca donar algunes notícies positives que, en els temps que corren, són d’agrair. En primer lloc, cal destacar que els dos grans
Convocatòria via SMS (molt modern…) sense remitent, sense consignes clares, tot desmanegat. Assistents: fauna variada (AVE pel litoral, veïns de Gornal, peperos, independentistes, els espanyolistes aquests de la Rosa Díez, passavolants). Aquesta no és la manera de protestar pel què està passant. No m’extranya que fossin només un miler. Així no anirem enlloc.
Cada any, Nadal arriba més aviat. Proves? Al gimnàs on vaig ja anuncien el sopar que fan cada any per celebrar les festes; enguany es farà a mitjans de novembre (!). Més proves? Ja m’han venut la primera butlleta de la loteria. Sé de gent que, per evitar les multituds dels centres comercials, fan les
Avui s’ha presentat al Consell Comarcal del Tarragonès el llibre sobre quatre personalitats tarragonines del període republicà. L’esquifida sala de plens del Consell, plena de gom a gom. Dos parlaments: el del president i el d’Heribert Barrera, lúcid als seus noranta anys. Admiro i envejo aquest home per una cosa: ara es dóna el gust
L’agressió a una noia equatoriana, d’actualitat des d’ahir, és una d’aquelles notícies que donen molt de suc. Mireu, si no: 1) Un fet que, presumiblement i per desgràcia, es produeix amb una certa freqüència, salta a l’actualitat en minuts gràcies a les imatges enregistrades per les càmeres del tren. A partir d’aquí, mobilització general de mitjans de
El proper dijous es presenta a Tarragona el llibre Quatre líders tarragonins de la República i l’exili. Altres tants historiadors ens parlaran de quatre tarragonins il·lustres: Marcel·lí Domingo, Rovira i Virgili, l’alcalde Lloret i Macià Mallol, homes units pel seu progressisme i, especialment els tres darrers, pel seu catalanisme. Hi intervindrà Heribert Barrera. Vulgues que no, serà molt
Avui he assistit a l’acte del Palau de Sant Jordi, per dir, com molts milers de persones, prou a la presa de pèl dels papers de Salamanca. Un autocar, fletat per Òmnium Cultural, ens ha dut a gent de Reus i Tarragona. Moltes cares conegudes: anant de l’aparcament de l’autocar al Palau descobreixo Joan Herrera,
És diumenge el matí, i el dediquem a passejar-nos per la platja de Las Canteras, la més coneguda de Las Palmas i sempre concorreguda, tan al passeig com a la sorra. Avui el ple és total: els banyadors, les xancletes, els flotadors i els para-sols s’adiuen amb els 30º de l’octubre canari. El llarg passeig,
Avui s’ha presentat el Cercle d’Estudis Sobiranistes a Tarragona, formant part dels actes organitzats en ocasió del Correllengua. Ho han fet els mateixos Hèctor López Bofill i Alfons López Tena, impulsors de la iniciativa. Tan les intervencions dels conferenciants com les preguntes del públic han estat d’un gran interès, de manera que les dues hores
La cosa va d’una dona que vol muntar una residència amb nois discapacitats a l’antic orfenat on ella havia passat la infantesa. La trama dóna per tota la faramalla típica de les pel·lícules de terror psicològic: casa antiga, golfes plenes de pols, tormentes, vent, nens misteriosos, cops de porta, fenòmens inexplicables… Si les pel·lícules estiguessin
Comencem la visita turística a l’illa pujant a la Caldera de Bandama, muntanya d’uns 500 metres, amb un cràter al mig (recordem que les Canàries són unes illes d’origen volcànic). Des de dalt es divisen les dues principals aglomeracions, Las Palmas i Telde. És com una mena de Tibidabo, sense església ni atraccions, per entendre’ns. Baixem
Vés on et porti el cor, ens deia Susana Tamaro, i a mi el cor ja fa un any que em porta a Gran Canària. He aprofitat el pont del Pilar per anar-hi i heus aquí les quatre anotacions personals del viatge. Considereu aquests lliuraments una continuació del meu post del 25 de maig, corresponent a una
Avui s’ha constituït definitivament la fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes, de López Bofill i López Tena. De totes les iniciatives sorgides els darrers mesos per trobar una sortida cap el futur a l’atzucac polític en què es troba Catalunya (corrents de partits, plataformes, grups), confesso que aquest Cercle és el que millor s’adequa a la meva
És com una deformació personal. Analitzo l’ús de les llengües en qualsevol rètol o escrit que veig. I la cosa dóna per molt. Fixeu-vos, per exemple, en el què han escrit avui a la pissarra instal·lada enfront del bar de sota casa (respecto la puntuació): "Futbol: 17 hrs. Barça vrs. Atletíco". Els nois que porten el bar
En pocs dies de diferència, algunes persones s’han recordat de mi, sabedores de la meva afició pel transport públic. La meva mare m’ha pogut lliurar, gràcies a una amiga seva de Palma de Mallorca, diversa documentació sobre el nou metro d’aquesta ciutat (inauguració, inundació i… interrupció sine die: té el rècord històric de menys dies en servei). El