Us convido a entrar al meu altre bloc, Propera parada… , dedicat íntegrament a una de les meves aficions des que era nen: el transport públic, especialment l’urbà. Substitueix Els sons del silenci. També us faig sabedors de la publicació del cinquè recull d’apunts de Les aigües turbulentes, autoeditat a Lulu.com, i que porta per títol
La dada és tot un símbol i prou coneguda: el general Joan Prim ha estat l’únic president de govern espanyol nascut al Principat. Que en dos-cents anys cap altre català hagi pogut arribar tan amunt (llevat del curt període de la Primera República) no és fruit de la casualitat ni una malastrugança, sinó la conseqüència lògica d’un
Han passat dues setmanes de la magnífica manifestació de l’Onze de Setembre i, sense donar temps ni a respirar, els esdeveniments es van precipitant, com seguint un guió previst amb anterioritat: cop de porta al pacte fiscal (per un moment vaig témer que Rajoy donés allargues a l’assumpte), convocatòria electoral el novembre (ben fet: abans no
Ha causat un cert rebombori la publicació d’un escrit on algunes de les esportistes que s’han entrenat a les ordres d’Anna Tarrés (de natació sincronitzada) la deixen ben fina. Denuncien el tracte inhumà i els entrenaments d’extrema duresa a que eren sotmeses les noies, il·lusionades amb la consecució, algun dia, de la somniada glòria olímpica. Jo
Amb aquest títol, la Fundació Foto Colectània mostra una col·lecció de fotografies de Leopoldo Pomés. La peculiaritat de l’exposició rau en el fet que es tracta d’un encàrrec que li va fer Carlos Barral per a un llibre sobre la Barcelona de 1957 però que mai no es van publicar perquè es va considerar que les instantànies
Una mica més amunt de Vallfogona es troba el Balneari del mateix nom. A partir d’aquest centre termal es va configurar a començaments de segle un nucli d’instal·lacions turístiques que ha revifat els darrers anys. Els apartaments a banda i banda del passeig duen noms ben evocadors d’una època ja passada: Xalet Sant Jordi, Antonieta,
Tenia una visita pendent, de fa temps, a Guimerà (l’Urgell). Dilluns passat vaig pagar el meu deute tot recorrent aquest poble de la vall del Corb, que recomano vivament a qui llegeixi això. Es tracta d’un conjunt medieval de carrers costeruts que culminen en l’església, les restes d’un castell i la torre. En aquesta població
Acabo de sentir l’entrevista que TV3 ha fet aquest matí a Oriol Pujol. No sé si és que li toca fer el paper de marejador convergent de perdius independentistes o què, però sentint-lo m’ha semblat que tornàvem a les ambigüitats de l’època del seu pare, amb la diferència que el president Pujol marcava ell el rumb
Fa vuit mesos de la mort de Manuel Fraga. Llavors vaig escriure en aquest bloc que seria interessant sentir i llegir les reaccions a la desaparició de Santiago Carrillo, quan aquest fet es produís, i comparar-les amb les que havia suscitat la del polític gallec. Doncs bé, aquest moment ha arribat i, com es veia
El parlament del Quebec, constituït després de les recents eleccions amb majoria sobiranista, la primera decisió que ha pres és la retirada de la bandera canadenca del saló de plens, deixant únicament la de la província, aquella blava tan maca amb les quatre flors de lis. La notícia ve com anell al dit, ja que no
Heus aquí uns quants anuncis televisius insuportables: * El de Savia, presentat per la Verónica Forqué. Diu que li va bé “ara que, amb la menopausa, estic una mica alterada”. La Verónica Forqué ha semblat una dona menopàusica tota la vida. És un fogot personificat. * Un de la cervesa Damm Free. Un cúmul de despropòsits. Per
Ahir dissabte vaig tenir l’humor d’empassar-me el debat setmanal de Tele 5, aquell que presenta l’ínclit Jordi González, i dedicat a la independència de Catalunya. Tres hores ben bones va durar la broma catòdica i tot plegat va resultar més interessant del que es podria suposar, atesos el canal televisiu, el lloc des d’on s’emet
Fa temps, a un individu nord-americà no se li va ocórrer altra cosa que amenaçar amb cremar públicament exemplars de l’Alcorà (apunt). Ara, tornem-hi amb un cas semblant. Algú ha tingut la sensacional idea de gravar un video ofensiu sobre Mahoma, penjar-lo a la xarxa (condició sine qua non perquè qualcom existeixi de veritat) i esperar
Enmig dels dies frenètics que estem vivint (i això no és res comparat amb el que ens espera), vull compartir dues notícies tarragonines, una de trista i una de bona. La dolenta és la mort, diumenge passat, del polític Enric Vendrell i Duran. Vull creure que el fet que fos tarragoní d’adopció i d’Unió Democràtica no està darrere
Es van complir les expectatives i tot va sortir rodó. Hi va anar molta gent, més que altres vegades, la reivindicació va ser una i inequívoca, amb un ambient festiu immillorable, cap incident… Fantàstic, tu. Aquesta és la meva visió d’unes hores històriques. * L’arribada a Barcelona, en autocar, és espectacular: tot és sortir del túnel