Ja a misses dites, i mai millor dit, un record pel filòleg i capellà Modest Prats, mort abans d’ahir. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i autor de la ‘Història de la llengua catalana”, que confegí amb Josep Maria Nadal. No fa ni mig any vaig menester la seva erudició per treballar sobre un tema poc
Quan el PSC de Barcelona va decidir convocar unes primàries per escollir el seu cap de llista a les eleccions municipals, va ser ben rebut pel que tenia de pas important cap a la regeneració democràtica, tan necessària als partits del vell ordre. No era la solució perfecta, però: l’opció de donar veu no només
Cante uno chato de Prouvènço.Dins lis amour de sa jouvènço,A travès de la Crau, vers la mar, dins li blad, Umble escoulan dóu grand Oumèro, Iéu la vole segui. Coume èroRèn qu’uno chato de la terro,En foro de la Crau se n’es gaire parla. Emai soun front noun lusiguèsseQue de jouinesso; emai n’aguèsse Ni diadèmo
Qui més qui menys, tothom ha perdut una mica el sentit de la mesura en ocasió de la mort d’Adolfo Suárez. Quan mor algun personatge important és usual, gairebé una obligació jo diria, destacar-ne els aspectes més positius o exemplars i obviar o dissimular-ne els negatius. La memòria d’algú que acaba de morir es mereix
Marxa un altre dels protagonistes de l’ara tant denostada transició espanyola. Mai no he estat un suarista, òbviament, però lamento la desaparició d’un personatge clau en el moment més delicat de la història contemporània de l’estat que patim. I la lamento perquè Suárez personificava una virtut que es troba a faltar a la política d’avui
Tatxan-tatxan, tatxan… El primer que ens ve al cap automàticament quan es parla de la Pantera Rosa (The Pink Panther), és la inoblidable sintonia creada pel mestre Henry Mancini per a la pel·lícula on el simpàtic personatge apareix als títols de crèdit. Els curtmetratges que va protagonitzar com a dibuix animat (al costat de l’inspector Cluseau) vindrien després.
Avui és el Dia Mundial de la Poesia. Què millor que un fragment d’un dels poetes musicats per Raimon, el flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany? Veles e vents han mos desigs complirfaent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d’ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e
A les 17:57 d’aquesta tarda, ara mateix, comença la primavera. No cal que ens ho recordin uns coneguts grans magatzems de la Plaça de Catalunya per saber-ho. Desem abrics, jerseis, bufandes, mantes i estufes i obrim de bat a bat els armaris a la cerca de prendes de tons clars i teixits lleugers, i sortim
Als internautes que hagin tingut l’amabilitat de llegir el meu apunt “El Segre i Lleida (Jordi Martí for alcalde)”, exactament 37 a dia d’avui, els haurà quedat la sensació de que vaig en direcció contrària respecte al corrent majoritari. En part sí, però voldria aclarir alguns punts. Efectivament, la iniciativa digital d’apuntar-se a les primàries del
Si hagués posat “Pisuerga i Valladolid” s’hagués entès millor el sentit de la meva reflexió, però la ciutat castellana i el seu riu ens queden prou lluny, geogràficament i conceptual per al propòsit d’aquest apunt. Resulta que a Twitter, com no, ha sorgit una iniciativa (#indyXmarti) animant el gruix independentista a participar al procés de primàries per
Avui fa deu anys d’uns atemptats que van causar la mort a 191 persones com a conseqüència d’una sèrie d’explosions als trens de rodalies de Madrid. Avui també fa deu anys d’una successió de fets que van determinar el resultat de les eleccions tres dies després. El lapse de temps que representa una dècada ens permet
Cada vegada que arriba el 8 de març, sempre començo deixant clar que no m’entusiasma l’existència d’un “Dia de la Dona”, equiparant la dona, les dones, a un grup social en perill d’extinció o a una malaltia contra la qual cal lluitar, causes que trobem a centenars al llarg de l’any. No: ni les dones es mereixen
Pere Navarro és la perfecta personificació del principi de Peter. Per a aquells que no recordin què és això, diguem que és aquell axioma segons el qual tota persona ascendeix en una organització jeràrquica fins a assolir el seu nivell d’incompetència. Pere Navarro era, segons opinió generalitzada, un excel·lent alcalde de Terrassa però, pujant pujant,
El que està passant a Veneçuela o a Ucraïna aquestes setmanes permet comprovar de nou com de diferents són les vares de medir i amb quina facilitat s’allarguen o s’escurcen depenent del país i de la ideologia afectats. Ara trobem a faltar la retòrica, la mobilització i tot l’aparell d’agitprop de la nostra progressia. Quina