La "cessió" del castell de Montjuïc a Barcelona, d’actualitat aquests dies, em recorda una anècdota familiar. Ja fa anys que per la televisió van emetre un programa (devia ser un reportatge històric) on es deia que cap els anys seixanta el dictador Franco va fer una visita a Barcelona, en el transcurs de la qual
Retorno al meu bloc després d’estar-ne absent uns dies, per viatge. Dimecres 25 va ser un dia d’aniversaris: un de feliç (?), el meu (feia 50 anys, ja); un altre, gens (els 300 anys de la batalla d’Almansa). L’aniversari de l’inici de l’ocupació felipista de la nostra nació em va agafar, curiosament, a Andorra, únic
Avui és Sant Jordi, festa del llibre i de la rosa. Festa laborable, naturalment, perquè l’enquesta d’Els Matins de TV3 (aquestes enquestes telefòniques absurdes que fan tots els programes) plantejava si Sant Jordi hauria de ser festa-festa. Quan he apagat la tele, guanyava el sí per un 88 %: potser per això l’he apagada, la tele. Si
Anit vaig assistir a un concert a la catedral de Tarragona. Un nombrós públic va omplir (era de franc) els seients de la seu per escoltar com l’Orquestra Camerata XXI i la Coral Sant Jordi interpretaven La Passió segons Sant Joan de Bach. Una verdadera delícia, per la música i pel lloc. Llàstima del fred
Diumenge es vota l’únic dels tres caps d’estat dels Països Catalans que ho és per elecció democràtica. Uns centenars de mils de catalans tindran l’oportunitat de participar en els comicis presidencials francesos. Ens interessa el procés, per tant. Entre els candidats, un amb possibilitats, l’occità François Bayrou, que s’ha compromès, si guanya, a ratificar la
Així és titula un conegut treball del professor de lingüística Jesús Tusón. El llibre, reeditat múltiples vegades (la meva és la 13a edició), explica molt bé els prejudicis entorn de les llengües i les seves conseqüències en l’organització dels pobles: per exemple, aquesta creença, falsa, de que la pròpia llengua és més fàcil d’aprendre que
Acabo avui la meva sèrie sobre les vigílies electorals a la meva ciutat d’adopció. Podria parlar de molts temes (infraestructures, l’aparcament, la façana marítima dels collons…) però una barreja de desconeixement dels temes i de desgana m’impedeixen fer-ho. Els comicis, en tot cas, prometen ser d’infart, com es diu vulgarment. Vegeu si no: el relleu de
Amb dos dies de diferència he vist dos documentals que m’han tornat enrere en el temps. Un és la pel·lícula Llach, la revolta permanent, que encara no havia tingut l’oportunitat de visionar. L’altre, el que ahir ens va oferir TV3 (la nostra?) sobre Terra Lliure. Esplèndids els dos. Tractant temes tan remots i tan actuals. Parlant
La llibreria "La Capona" de Tarragona ha estat avui l’escenari de la presentació del llibre L’esquerra de la llibertat. N’és l’autor Jaume Renyer, conegut polític, jurista i historiador de l’independentisme. L’acte ha anat a càrrec d’Anton Jordà, degà de Dret de la Universitat Rovira i Virgili i de l’economista Joan Masalles, vell amic. L’obra fa un
Avui el calendari marca 11 i, de nou, hem de lamentar una matança feta en nom d’una religió. En nom d’una manera sectària i fanàtica d’entendre una religió. Aquesta vegada ha estat a Algèria. Fins quan?
Ahir Telemadrid va emetre un reportatge sobre la situació del castellà a Catalunya, que ja es pot visionar a Youtube, cosa que acabo de fer. El títol del programa (Ciudadanos de segunda) és tota una declaració d’intencions. El contingut és un verdader compendi de l’art de la manipulació, en la línia de l’antiinformació sobre l’11-M. Però tot
He acabat de llegir el llibre d’Hèctor López Bofill Montenegro sí, Catalunya també, que descriu el procés político-constitucional cap a la independència d’aquell país balcànic i en el qual formula, en col·laboració amb el diputat Uriel Bertran, propostes estratègiques sobre el mateix procés però a Catalunya. He enllestit la lectura del llibre just el dia en què el professor
Avui he estat a Calafell, una de les moltes poblacions que celebren la Pasqua amb les Caramelles. Qui pensi que es tracta d’una tradició carrinclona i periclitada va errat: és més viva que mai i a la població on les he presenciat ens han sorprès interpretant un swing. El moviment caramellaire ha evolucionat, integra homes i
Que l’existència de nous mitjans de comunicació (televisions per satèl·lit, internet, etc.) no fa massa gràcia als poderosos és cosa sabuda. Un dels casos més flagrants de censura política és la que pateix internet a la Xina. Una web holandesa (www.greatfirewallofchina.org) ens ofereix ara la possibilitat d’experimentar el que pateixen els internautes xinesos quan proben
El govern de la Generalitat vol que els catalans siguem feliços. Fins aquí molt bé. Però a més a més vol saber què és oficialment la felicitat i acumula informes i comissions per esbrinar-ho. Què tal la següent pluja d’idees?: sobirania – independència – gestió dels nostre recursos – eficacia en la gestió dels recursos públics