Qüestions personals van impedir que pogués seguir en la seva totalitat el debat televisat entre els cinc principals candidats catalans a les eleccions europees. No sé si em vaig perdre brillants moments de tensió dialèctica i d’afilades rèpliques i contrarèpliques (intueixo que no), però sí que vaig ser a temps d’escoltar com l’inefable Vidal-Quadras treia el tema
No sóc un entusiasta del futbol però segueixo amb molt interès la trajectòria dels nostres equips i especialment el Barça, pel que té de meta-esportiu. Tampoc m’agrada, ni per a mi ni per als altres, aquesta actitud d’apuntar-se al carro quan tot va bé (“la Copa és nostra!”) i després desentendre’s quan les coses van
Mira que hi dono voltes, però no aconsegueixo extreure cap proposta en positiu de la campanya socialista per a aquestes eleccions europees. Una vegada més, treuen els espantalls de sempre (el PP, l’Alejo, el Bush, la dreta, els neoliberals… el Papus, vaja). Ja cansa. Ens demanen el vot amb l’argument de que tota aquella colla
Interessant la xerrada d’aquest vespre a Caixa Tarragona. La donava Manuel Toharia, abans meteoròleg, ara divulgador de temes científics i sempre flagell de farsants. Mai no el veureu a Cuarto Milenio. Sóc un admirador d’aquest home i dels seus plantejaments racionalistes. Toharia ha dissertat, durant una llarga hora, sense papers i de forma molt amena, al voltant
Torna el festival electoral. Aquest matí, les ciutats (almenys la meva) s’han despertat amb banderoles als fanals i cartells a les tanques publicitàries. Banderoles i cartells lluint cares més o menys conegudes de partits massa coneguts. A veure què tenim. Esquerra (ERC ha passat a millor vida) presenta l’historiador Oriol Junqueras, de curta però intensa
Demà divendres 22 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus (Major, 15), es presentarà el llibre Dels drets a les llibertats d’Eugeni Rodríguez i Joan Pujol. L’acte està organitzat pel Col·lectiu H2O i s’emmarca dins el 150è aniversari de l’Ateneu reusenc. L’acte serà presentat per
Veig que no se’n parla prou i no crec que es tracti només d’un costum de la meva ciutat. Em refereixo a les sabates penjades als cables dels carrers. En tinc localitzades a diversos punts de Tarragona. Sabates, botes i calçat esportiu (la meva quinta en diu bambes) pengen silenciosament, misteriosament, sense una raó clara. Com hi arriben?
Restaurant hindú situat a la part baixa de Tarragona. Vaig tastar paneer pakora (formatge arrebossat), chana masala (cigrons al curri amb ceba, gingebre i espècies) i sabj biryani (l’inevitable arròs basmati). Tot especiat, sense passar-se i gens picant. Les postres, una mena de pastanaga rallada i dolça. Tot, amb el vi, menys de 20 €.
Ahir diumenge, petita ruta per la Catalunya central, territori bastant desconegut per mi. Primera parada, Castellterçol. Em passejo pel poble i visito la casa de Prat de la Riba, amb molts motius d’atenció, des del magnífic llit on va néixer i morir l’il·lustre polític fins a un curiós dibuix de Sant Jordi “al revés” com
Dins del cicle de conferències “País i diners”, organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès, el dimarts 12, a les 20 h, el conseller d’Economia Antoni Castells dissertarà sobre el nou finançament. Al saló d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, de Tarragona.
Aquest matí he descobert que a les ampolles d’aigua Viladrau (“sisplau!”) han introduït la llegenda de la marca en braille, a la part superior, sota el coll. Ho trobo molt bé, i qualsevol mesura que faciliti l’accessibilitat de totes les persones comptarà amb el meu suport. El problema és que Viladrau, que demostra ser tant
Vaig seguir el darrer quart d’hora del Chelsea-Barça no per televisió ni per ràdio, sinó pel peculiar xat que va oferir aquesta casa. Puc donar fe que, tot i no tenir ni imatges, ni locució ni detalls de les jugades, vaig viure el moment com si estigués a la tribuna de l’estadi. Hi ha una
Sempre he mostrat, a través de diversos apunts, una especial estima pel lehendakari Ibarretxe. Aquest polític, de la mateixa quinta que jo, m’ha semblat un model del que hauria de ser un governant: honest, proper al seu poble, il·lusionant, conciliador… i podria seguir amb altres adjectius. No tots són com ell, més aviat és una rara avis.
Tal i com vaig prometre al company del Consuetudinarium, avui tornaré a esmentar la seva mai prou estimada ciutat, i és que el Reus Deportiu s’ha proclamat campió d’Europa d’hoquei patins, després de 37 anys de no fer-ho. Està clar que si no és futbol o l’equip no és de la gran capital, una notícia
Dues bones notícies per a aquest bloc. Una, que ja he assolit 50.000 visites. Gràcies a tots, coneguts i desconeguts. L’altra és la publicació del segon recull d’apunts del bloc en forma de llibre. L’he titulat Cafè sol?, igual que un dels apunts, comprèn el període entre abril de 2008 i abril de 2009 i està