Vull descarregar en aquest apunt, a mode de teràpia personal gratuïta, la meva frustració per no haver passat a la següent ronda del concurs del Paraulògic que aquesta casa ha tingut a bé organitzar, amb gran èxit de participació. Ja des dels seus inicis m’hi vaig aficionar, com bé vaig deixar escrit, i n’he estat
La presentació de la nova campanya per donar corda al català ha de ser saludada, abans de qualsevol consideració, com una notícia positiva. Després de mesos i més mesos de tota mena d’inputs descoratjadors sobre la situació de la llengua (i ja se’m perdonarà l’ús de l’anglicisme), la Generalitat es decideix, per fi, a passar a
Eren una parella de jovenets, rossos i guapos, i a l’hora de creuar-nos pel carrer, un d’ells se m’acostà i em preguntà: ¿Usted es creyente? Sí, ho heu endevinat, eren mormons o elders (oficialment membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies) que es dedicaven al prosel·litisme tot entaulant aleatòriament converses amb qui es
Així no. La meva primera reacció a la modificació exprés (quan convé, les coses es fan d’un dia per l’altre) de la llei de política lingüística, que suposa una nova rebaixa pel que fa al model d’immersió a l’escola catalana, ha estat de rebuig total: “no en nom meu”, afegint-me a idèntic posicionament del president
[Com que avui és el Dia Mundial de la Poesia, aquí en teniu una] Les rutotes de Cerdanya s’encolobren dins el sol, i els camins els dónen volts d’una simetria estranya. Estisoren l’arigilada d’una blancor de retalls, i es perden per prats avall, que se’ls hi mengen la cara. Sembla que no van enlloc
La meva estada a Barcelona el darrer cap de setmana m’ha permès copsar el que en podríem dir “estat de la qüestió sociolingüística” en l’àmbit turístic de la ciutat. En efecte, la relació amb diferents sectors econòmics i professionals (hotel, restaurants, taxis, botigues) ha resultat ser una il·lustrativa lliçó, en viu i en directe, sobre
Any nou, vici nou. Quan el meu interès per l’Apalabrados, l’Scrabble de tota la vida, començava a declinar (no hi ha afició que cent anys duri), apareix una nova distracció per a gaudi de les meves, i nostres, avorrides existències. Es diu Paraulògic i és un passatemps lingüístic que s’ha convertit en els pocs dies des
En ocasió de la manifestació de demà, esperem que molt concorreguda, en favor de l’escola en català, és el moment propici de fer algunes reflexions sobre el present (convuls) i el futur (preocupant) de la nostra llengua. La raó de ser de la convocatòria és la protesta pel que podríem anomenar “cas Canet”, en l’origen del
Bé doncs, el gran germà ha dictaminat definitivament que el 25% de l’horari escolar s’ha d’impartir en castellà. És un misteri arribar a saber per què un organisme judicial està en condicions de fixar ràtios o magnituds en principi reservades als tècnics de la matèria; també se’ns escapa als mortals endevinar quin és el criteri
Ahir es presentà a Tarragona Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. El llibre, que ja porta algunes setmanes com el més venut en català en la categoria de “no ficció”, ha aixecat polseguera. De fet la temàtica que planteja (el qüestionament del denominat llenguatge inclusiu o no discriminatori) ja fa temps que és objecte
L’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili fou el marc, ahir, de la taula rodona sobre l’ús del català, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Els intervinents, un autèntic luxe, com va destacar la presidenta Codines: el flamant secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el president de la Societat Catalana de Sociolingüística,
He anat a comprar préssecs i llimones a la fruiteria del costat de casa. Portava posada una samarreta amb la llegenda “Jo també enyoro els accents diacrítics”. La dependenta, una noia molt jove, no s’ha estat de comentar-me: doncs jo no sé si enyoro els accents diacrítics… Se li ha entès perfectament que no els
Noticia relevant en relación a las luengas catalana y aragonesa. Lo pasau chueves 29 de chulio lo gubierno d’Aragón va nombrar los primers miembros de l’Academia Aragonesa d’a Luenga. Esta entidat estió creyada lo 2013 per la lei d’uso, protección y promoción d’as luengas aragonesas, la que se va inventar lo lapao. Afortunadament, los suyos
I had never made a post in English, and I think it’s time to do it. It’s not a bad time because yesterday, in a rush, without much thought, I decided that from today I will fill some of my summer and retirement hours to learn English. I should have mastered it by training, but
Era un home ja gran que anava de taula en taula repartint prospectes d’una mena d’església o ONG que es dedica a ajudar a drogodependents. En el moment d’oferir-me el paper, em començà a explicar el què feien i què es proposaven. Com era de témer, en castellà, però de seguida va tenir el detall