Totes les associacions del país que treballen per la llengua i la cultura són mereixedores del nostre reconeixement i suport, per modest que sigui, però si n’haguéssim de destacar una, si haguéssim de singularitzar-ho en una, aquesta hauria de ser al meu entendre La Bressola, la xarxa d’escoles en català de la Catalunya Nord. La
“A Corte d’Appello Amministrativa di Bastia hà cunfirmatu, u 19 di nuvembre scorsu, a pruibizione di l’usu di a lingua corsa in l’istituzioni corse. Appoggia cusì a sentenza di u Tribunale Amministrativu di Bastia emessa in marzu scorsu chì hè stata prununziata in u listessu sensu. A Corte hà ghjustificatu a so decisione in basa
El cupó de l’ONCE del proper 22 de setembre està dedicat al mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat. Molt bé, si no fos per un petit detall: el nom de l’indret apareix erròniament com “Monserrat”. Quan ho he vist els ulls em feien pampallugues. Segur que és un error? Com pot ser que
Las bonas novèlas deurián èsser celebradas. Quand, de mai, la bona novèla a a veire amb l’occitan, nòstra lenga sòrre, o caldriá mai que mai celebrar. Dempuèi dijòus passat, Google a apondut 110 lengas novèlas a son traductor automatic, dont l’occitan e lo breton, per que passarà de 133 a 243 lengas diferentas. Tota una
Alhora, la nova formació de Jordi Graupera i Clara Ponsatí, comença a fer forat al panorama comunicatiu català, i de quina manera! El fet d’organitzar-se i presentar llistes a correcuita i l’imponderable que suposa ser un partit extraparlamentari (de moment…) no han estat obstacles per fer-se notar i marcar l’agenda de l’actualitat, almenys en la
Ja teníem el Dia de la Ela Geminada i des de l’any passat, també el Dia de la Ce Trencada. Que per què avui? Ens ho han explicat: havia de ser el dia terç del mes de març. L·L i Ç: dues peculiaritats de la nostra llengua i de poques més, amb dia dedicat, en
Pujant a l’autobús, la línia de l’aeroport a Tarragona. El conductor em pregunta, en castellà, on baixaré. Li contesto “Tarragona”, exagerant l’accent català i marcant bé les vocals neutres. Aquest detall ha bastat perquè ja em contesti en català. Fins i tot fent un “Samaranch” és possible posar un gra de sorra en favor de
Les dues relativament bones notícies d’avui en relació a l’ús del català en institucions no catalanes han generat tot un ventall de reaccions, des d’una continguda satisfacció fins al rebuig més hostil. Heus aquí la meva: des del punt de vista estríctament lingüístic, que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats sense traves
Colpit per la mort de Carme Junyent, completament inesperada. Se’ns en va una experta lingüista, una gran defensora del català, i sobretot una dona lliure que mai no es va plegar a modes, corrents o capelletes intel·lectuals. Més enllà de la seva expertesa en les llengües, particularment les minoritzades i les africanes, m’interessava la seva
Vull descarregar en aquest apunt, a mode de teràpia personal gratuïta, la meva frustració per no haver passat a la següent ronda del concurs del Paraulògic que aquesta casa ha tingut a bé organitzar, amb gran èxit de participació. Ja des dels seus inicis m’hi vaig aficionar, com bé vaig deixar escrit, i n’he estat
La presentació de la nova campanya per donar corda al català ha de ser saludada, abans de qualsevol consideració, com una notícia positiva. Després de mesos i més mesos de tota mena d’inputs descoratjadors sobre la situació de la llengua (i ja se’m perdonarà l’ús de l’anglicisme), la Generalitat es decideix, per fi, a passar a
Eren una parella de jovenets, rossos i guapos, i a l’hora de creuar-nos pel carrer, un d’ells se m’acostà i em preguntà: ¿Usted es creyente? Sí, ho heu endevinat, eren mormons o elders (oficialment membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies) que es dedicaven al prosel·litisme tot entaulant aleatòriament converses amb qui es
Així no. La meva primera reacció a la modificació exprés (quan convé, les coses es fan d’un dia per l’altre) de la llei de política lingüística, que suposa una nova rebaixa pel que fa al model d’immersió a l’escola catalana, ha estat de rebuig total: “no en nom meu”, afegint-me a idèntic posicionament del president
[Com que avui és el Dia Mundial de la Poesia, aquí en teniu una] Les rutotes de Cerdanya s’encolobren dins el sol, i els camins els dónen volts d’una simetria estranya. Estisoren l’arigilada d’una blancor de retalls, i es perden per prats avall, que se’ls hi mengen la cara. Sembla que no van enlloc
La meva estada a Barcelona el darrer cap de setmana m’ha permès copsar el que en podríem dir “estat de la qüestió sociolingüística” en l’àmbit turístic de la ciutat. En efecte, la relació amb diferents sectors econòmics i professionals (hotel, restaurants, taxis, botigues) ha resultat ser una il·lustrativa lliçó, en viu i en directe, sobre