S’ha acabat, gràcies a Déu, el Black Friday, que no és un friday sinó un període de més d’una setmana. Durant aquest temps ens han estat bombardejant amb ofertes de descomptes en tota mena de productes i serveis. No deixen de ser unes vulgaríssimes rebaixes aparents estratègicament col·locades al calendari per animar la gent al consum compulsiu
Bé doncs, el gran germà ha dictaminat definitivament que el 25% de l’horari escolar s’ha d’impartir en castellà. És un misteri arribar a saber per què un organisme judicial està en condicions de fixar ràtios o magnituds en principi reservades als tècnics de la matèria; també se’ns escapa als mortals endevinar quin és el criteri
Dissabte va fer 46 anys del dia del xampany. El periodista de “Més Tarragona” Moisès Peñalver ens ha convidat, via Twitter, a explicar si alguna vegada vam estar a prop (físicament, és clar) del dictador. I he tingut l’oportunitat de respondre-li que sí, en una ocasió calcada a la que ell va viure al seu
Juan Ruiz de Apodaca fou un militar espanyol que a finals del segle XIX es feu càrrec de les obres d’ampliació i millora del port de Tarragona, motiu pel qual la ciutat li va dedicar el carrer que comunica el centre amb la part baixa. Comença a la plaça de Prim, on acaba el carrer
Amb la constitució de l’Assemblea de Representants a Canet de Rosselló, aquest matí, queda configurat un element més, democràticament el més important, de l’estructura del Consell per la República. He seguit l’acte pel canal de Youtube amb el mateix interès que he seguit les constitucions del Parlament de Catalunya quan n’he tingut ocasió: molt. En
Ja han passat alguns dies i l’assumpte ha perdut actualitat, però voldria que en quedés constància en aquest bloc. Em refereixo a la desaparició del quiosc de la plaça Imperial Tarraco (de Tarragona, és clar!), víctima de les obres de reordenació del trànsit i d’implantació de carrils bici que s’estan executant en aquella cèntrica zona
Les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República van acabar ahir a la nit. Casi vint-i-quatre hores després de la publicació dels resultats, se m’acudeixen comentaris d’ordre divers. El primer, d’ordre personal. Com era sabut, vaig presentar la meva candidatura per la circumscripció del Camp de Tarragona, no tant un intent de