Les aigües turbulentes

Seguim ascendint per la Rambla Nova (o la Rambla, a seques). Ens havíem quedat a la Font del Centenari. A l’esquerra, el primer que ens trobarem d’interès és l’edifici noucentista de la Cambra de Comerç, anteriorment seu de la ignominiosa comissaria de la policia espanyola. Segons m’acabo d’assabentar, és el primer lloc de Tarragona on s’instal·là un ascensor. El segon edifici emblemàtic és l’impressionant Banc d’Espanya, avui en desús des de la marxa d’aquest òrgan i objecte de desitjos, especulacions, propostes i laments per part de ciutadania i responsables municipals; que l’antic banc, gran, cèntric i amb moltes possibilitats dormi la son dels justos, com es sol dir, mentre tothom es veu en cor d’adjudicar-li usos diversos (s’ha parlat d’una oficina de turisme, d’un museu de la química, d’un centre cívic…) sense posar fil a l’agulla i passar a l’acció diu molt de la manera tarragonina de (no) fer les coses. Al costat mateix, una anodina clínica dental substituí en el seu dia la insubsituïble llibreria de la Rambla, deixant enrere una llarga trajectòria de compromís amb la llengua, la cultura i el teixit associatiu local.

Just enfront, a l’altra vorera, la seva col·lega (i competidora) llibreria Adserà sí que continua al peu del canó, i per molts anys. L’encreuament amb el molt comercial carrer de Canyelles és presidit pel monument als Herois del 1808, popularment conegut per “Els Despullats”, ja que el seu escultor (Juli Antonio) va representar els personatges tal qual van arribar al món, fet que ocasionà crítiques dels sectors més conservadors de la ciutat; curiosament, després de la guerra de 1936-1939, el franquisme decidí conservar-lo al seu lloc, atesa la seva significació patriòtica espanyola (fa referència a la guerra de la Independència) i l’únic que feu va ser castellanitzar-ne el rètol.

Com si d’un acudit es tractés, però fet sense mala intenció, davant dels Despullats s’alça l’edifici d’Hisenda o Agència Tributària, on trimestralment o anualment tots els contribuents som “despullats” d’una part considerable dels nostres ingressos. L’Agència és veïna de l’imponent col·legi de les Teresianes (a dalt), i aquest ho és d’un edifici modernista amb dues cúpules, obra de l’arquitecte Enric Sagnier que en el seu dia fou la segona seu d’aquella caixa d’estalvis que havia estat catalana i ara ja no. A la mateixa illa, més endavant, un altre comerç tancà no fa gaires anys les seves portes, l’emblemàtica xarcuteria Quadras, famosa per exhibir a l’aparador unes apetitoses coques de considerable llargària.

Tornant als Depullats i a la vorera de la dreta trobem l’edifici de la Seguretat Social i les antigues seus de la Caixa Tarragona i de Telefónica, avui reconvertides respectivament en una coneguda perfumeria i en una mena de burger mediterrani que es fa dir Pecatum. Passat el carrer Fortuny, la façana d’una planta baixa amb un solar a l’interior ens recorda que allí s’alçava la Casa Jacas, enfonsada per una explosió de gas; divuit anys després ningú no s’ha vist en cor de reconstruir-hi res. Si caminem una travessia cap amunt arribarem a la cruïlla amb els carrers Sant Francesc (esquerra) i Unió (dreta), final del nostre segon tram.

(continuarà)

[Imatge: tarragonaturisme.cat, foto Pep Escoda]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!