Avui he tingut l’oportunitat d’escoltar (i de parlar-hi, i fins i tot de fer-m’hi una selfie) Jordi Graupera, que aquest matí ha fet una xerrada a la plaça Anselm Clavé de Tarragona, ciutat on estic passant uns dies. L’acte era organitzat per l’ANC local amb el títol de “Nous lideratges”. Sempre és un plaer llegir
Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l’estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per
No sé si ho sabíeu, però ahir teòricament era la fi del món. No m’ho invento, ho va pronosticar la profecia de Sant Malaquies, que afirma que el terrible esdeveniment esdevindria durant el pontificat de Petrus Romanus és a dir, el papa Francesc, mort a primera hora del matí. Com dictava la raó i el
Avui de nou, i ja van més de 30 vegades, he fet una de les coses que més il·lusió em fa al llarg de l’any: lliurar una mona a la meva fillola i neboda Laura. Sense importar la distància que ens separa físicament i a desgrat que tant ella com jo ens anem fent grans
La foto que il·lustra l’apunt d’avui la vaig prendre ahir diumenge a mitja tarda. Es tracta del carrer Arena, de Las Palmas de Gran Canària. Que ningú es pensi que és una via situada en algun barri perifèric de la ciutat. No: fa cantonada amb el carrer Mayor de Triana, el més cèntric i concurregut
M’hi he fixat una vegada més. De nou m’han cridat l’atenció. Una, dues i alguna vegada més dones plantades a la vorera resant en silenci. Un rosari a les mans. En silenci, amb discreció. Cap escarafall, cap sortida de to. La insòlita escena cobra el seu sentit quan sabem que just al davant s’alça una
Tambors de guerra a Europa? Els darrers moviments diplomàtics, condicionats per l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units, estan afavorint novament l’aparició del fantasma de la guerra al vell continent. La cosa va de que Europa, abandonada pels seus tradicionals aliats ianquis, s’ha d’enfrontar sola al panorama bèlic iniciat amb la invasió russa
Havia d’ocórrer, tard o d’hora: passar Blancaneu (el conte, el relat, la memòria de la pel·lícula de Walt Disney) per les implacables grapes de la correcció política. El resultat és el film que s’ha estrenat aquests dies i que pretén ser una revisitació del personatge del conte dels Grimm actualitzant-lo segons els més que discutibles
Avui és el Dia Internacional de la Poesia. Heus-ne aquí una: Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora! Adormits en el vent de Queronea, xiprers! Esplendor per als ulls o malencònica estampa, crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom, llocs! la meva presència amb cor violent us competa, mots! la meva
Cal prohibir els bolígrafs vermells que es fan servir per corregir els exercicis escolars? No és broma, segons alguns “entesos”, els alumnes que es troben amb esmenes d’aquest color poden patir “bloquejos i desconnexions”. Des de fa alguns anys, anem de sorpresa en sorpresa quan rebem notícies sobre innovacions o propostes de canvis en els
Vuit de Març, el 8-M, el Dia Internacional de la Dona. Una altra d’aquelles dates que ja no passen desaparcebudes a ningú. Declaracions institucionals, manifestacions, actes d’allò més divers… fins i tot bitllets de loteria especials! Iniciatives i esforços de tota mena consagrats a la molt lloable causa de la reivindicació de la igualtat de
El 17 de febrer passat, i d’acord amb la Resolució 7/2025 de la Sindicatura Electoral, Jordi Domingo Garcia-Milà restava proclamat president del Consell de la República. L’advocat havia estat cònsol major del Consolat del Mar i té una llarga carrera d’implicació en iniciatives independentistes, especialment de caire jurídic i diplomàtic. Actualment està vinculat a dues
Avui tocava acabar aquesta minisèrie de dos capítols sobre les eleccions a la Presidència del Consell de la República fixant-nos en els dos candidats que quedaven, Jordi Castellà i Jordi Domingo. Sorprenentment, en un inesperat gir de guió de darrera hora, han decidit unir esforços i pactar una candidatura única, que serà encapçalada per Jordi
Demà s’acaba la campanya electoral per decidir la presidència del Consell de la República els propers dos anys. A diferència dels anteriors comicis, aquesta vegada els mitjans de comunicació i les xarxes socials, fins on jo sé, han posat molt més interès segurament degut a diversos factors: la presència de més candidats i de més
Estem en campanya electoral. La setmana que ve els registrats al Consell per la República elegirem el nou president, qui ha de substituir Carles Puigdemont. No són bons temps per a l’ens que, en principi, és el dipositari de la legitimitat sorgida de l’octubre de 2017, de manera que és comprensible que l’actual procés electoral