Doncs no queda més remei que parlar de la pel·lícula La bola negra! Promoció comercial a banda (per terra, mar i aire, evident i gens sofisticada), el cert és que és una pel·lícula de la qual tothom en parla per bé o per mal i aquest humil blocaire també hi voldrà dir la seva. Vaig
Inniu, an 26 Meán Fómhair, is é Lá Eorpach na dTeangacha. Is tionscnamh de chuid Chomhairle na hEorpa é le tacaíocht ón Aontas Eorpach, a bunaíodh sa bhliain 2001 as rath Bhliain Eorpach na dTeangacha. Is iad seo a leanas a chuspóirí: aird a tharraingt ar thábhacht fhoghlaim teangacha, éagsúlacht shaibhir theangeolaíoch agus chultúrtha a
Escena viscuda aquest mateix matí. Els vianants d’un cèntric encreuament de Las Palmas intentem passar amb el semàfor en verd. Dic “intentem” perquè uns cotxes han quedat aturats al mig del pas mentre d’altres ho han fet a la quadrícula groga del mig de l’encreuament. Dues situacions, doncs, que la normativa de trànsit prohibeix expressament
Aquest és el títol d’una coneguda pel·lícula espanyola de terror del 1976 que vaig poder veure, inclosa en un cicle de la Filmoteca Canària, dimarts passat. És curiós, hagués jurat que ja l’havia visionat fa anys i de fet recordava algunes escenes, però no. A certes edats, la memòria comença a fer males passades, en
Optimisme, unitat, fora prejudicis, diàleg, confiança en el futur. És el missatge que m’agradaria que calés en aquest Onze de Setembre de desànim, crits, cordons sanitaris i desconfiança dels uns als altres. Bona Diada Nacional! Visca Catalunya Lliure! *Crèdit de la imatge: ara.cat.
Un mes, que no és poc, ha estat inactiu aquest bloc. Avisava en el meu comiat temporal que interrompria les vacances si alguna notícia o fet d’importància justificava la publicació d’un apunt relacionat amb la qüestió. Encara que finalment no ha estat així, molts han estat els motius d’interès que l’actualitat ens ha regalat aquestes
La imatge de l’apunt d’avui forma part de la llista de preus penjada al carrer d’una coneguda pizzeria de Las Palmas de Gran Canaria. Es diu Calabrè (així, amb accent obert) i gaudeix de bona fama segons el que opina la gent a les xarxes socials i com vaig poder comprovar personalment la setmana passada
“La Regenta” és el nom d’un centre d’art ubicat a Las Palmas i gestionat pel Cabildo de Gran Canaria on s’hi mostren exposicions de tota mena. A desgrat de fer cinc anys que visc a la ciutat, mai no hi havia entrat. Sense proposar-m’ho, fa uns dies ho vaig fer, amb l’agradable sorpresa de trobar-m’hi
Vilaweb ens convida a explicar per què volem que perdi Espanya a la final de diumenge que ve. Hi ha raons polítiques i personals. Desitjo que la selecció espanyola perdi perquè l’estat al qual representa usa el campionat i els resultats futbolístics com una fenomenal (i molt efectiva) mostra de nacionalisme banal, mentre que prohibeix
“Donem suport a aquestes veritats com a evidents: que els homes es creen igual; que estan dotats pel seu creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. És potser la frase més destacable de la Declaració d’Independència dels Estats Units que, justament avui
El meu cognom ja va ser el tema d’un apunt d’aquest bloc, concretament aquí. Hi comentava les dificultats que suposava per a alguns entendre’l bé i lletrejar-lo correctament. Consti que en aquella ocasió no vaig incidir gaire en l’oblidable tema de les bromes o deformacions a l’escola, a la feina o al servei militar. I
Ho he hagut de meditar alguns dies. Pros i contres. Dono el pas? Ho faig o no ho faig? Ha resultat que sí. Alguna decisió personal transcendental? Res de tot això: es tractava de contribuir o no a la campanya extraordinària que ha endegat Vilaweb per aconseguir 50.000 euros i consolidar el projecte periodístic. Com
Avui toca lamentar la mort de Josep Maria Sans i Travé, historiador i arxiver. Nascut a Solivella, fou professor de la Universitat de Barcelona, cap del Servei d’Arxius de la Generalitat i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a més d’expert en els templers. El vaig tenir de professor a Tarragona i el recordo recitant
Toca avui parlar d’Antoni Gaudí, naturalment, i em pregunto com ho he de fer. Abordar la seva figura és tasca complicada perquè, amb motiu del centenari de la seva mort ha estat i seguirà estant objecte de l’actualitat, encara més amb la visita aquests dies del papa Lleó XIV amb l’estol de crítiques i polèmiques
Si no hi ha sorpreses de darrera hora, la benedicció papal de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família es farà en llengua castellana, no catalana. La decisió ens pot decebre, indignar o causar indiferència, segons creences o dèries de cadascú, però el que no pot fer es sorprendre’ns. No ho dic per la