Raons personals em van impedir estar present ahir al Camp Nou com hagués estat la meva intenció. Val a dir que tampoc vaig ser a temps d’aconseguir una entrada. Per tant, em vaig haver de conformar amb viure el Concert per la Llibertat “en esperit” (com el president Mas l’Onze de Setembre) i seguir-lo en la
Avui és el dia de l’alliberament gai. Quaranta-quatre anys després dels fets de Stonewell, els seus iniciadors es poden sentir raonablement satisfets de tot el que s’ha aconseguit fins ara en el camí cap un món ple de llibertat i sense cap mena de discriminació per raó de sexe o orientació sexual. Els darrers mesos
Cinquanta-dos milions d’euros. Vuit mil sis-cents trenta-dos milions de les antigues (i potser futures, tal com pinta) pessetes. Vaig rellegir fins a tres vegades la xifra al diari per por d’anar errat. Aquest és el cost del nou edifici del Mercat dels Encants del Cap i Casal, a punt d’inaugurar i que, seguint una ja barceloníssima
Amb motiu del Dia de la Música, el 21 de juny, diversos grups musicals interpretaran, a l’antiga Tabacalera de Tarragona, versions de cançons dels Rolling Stones. Fins aquí, perfecte. El cas és que els cartells ho anuncien d’aquesta manera: “Concert Tribut als Rolling Stones”, acompanyat de la figura del Negrito (un dels gegants del seguici,
El procés sobiranista de Catalunya (conegut com “el procés”, a seques, pels nombrosos amics de l’ambigüitat i de les mitges tintes) continua la seva tortuosa trajectòria, entre els dubtes d’uns i les presses d’altres. Ningú no va dir que seria fàcil ni senzill, i a fe de Déu que no ho està essent. Als atacs
Avui fa vint-i-cinc anys que morí el president Tarradellas. Qui va popularitzar la frase “ja sóc aquí!” al moment de la seva tornada a Catalunya és avui una figura bastant oblidada: sembla que hagi deixat de ser-hi, aquí. I això que va ser una personalitat controvertida, sense dubte. Abans que res, he de dir que jo sóc anti-tarradellista: mai no
Uneix les dues Rambles amb un considerable desnivell. Ja sé que és molt exagerar, però a mi em recorda aquells carrers costeruts de San Francisco, potser pel nom. Però no, es diu com es diu no per la ciutat californiana sinó per l’església de Sant Francesc d’Assís que trobem a dalt de tot. Hi tenen
Ens arriba la notícia de la mort, als 95 anys, de Josep Maria Recasens Comes, primer alcalde de Tarragona de l’actual període democràtic. Com va passar a la resta d’ajuntaments catalans, a ell li va tocar dirigir de bon grat la tasca de fer la ciutat més habitable, ordenar-la urbanísticament, proveir-la dels equipaments socials que li
El ministre Wert, un cognom que no podem evitar veure’l contínuament des que el vam descobrir al teclat de l’ordinador, ha tingut els seus particulars deu minuts no de glòria sinó tot el contrari, interminables: uns quants estudiants, vestits de verd (no de Wert), s’han negat a donar-li la mà quan han anat a recollir
Ara resulta que Catalunya és petita i això vol dir que no tindria res a fer entre dos centenars més d’estats independents. L’unionisme continua provant de torpedinar el procés sobiranista de totes les maneres possibles, esgrimint els més variats discursos i traient tot de conillets del cada vegada més escurat barret. Se’ns va dir que en el
“Els homes de tots els països o són ja ciutadans d’un Estat independent, o estan a punt de ser-ho. Ja no hi ha comunitat nacional alguna que vulgui estar sotmesa al domini d’una altra. Perquè en el nostre temps resulten anacròniques les teories, que van durar tants segles, per virtut de les quals certes classes
Carrer principal de la Part Alta, i de tota la ciutat fins que aquest privilegi el va heretar la Rambla Nova. S’hi accedeix per la baixada de la Misericòrdia i acaba a la plaça de les Cols i a les escales de la catedral. De fet, la magnífica façana principal del temple confereix al carrer