“Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona, i la seva festivitat se celebra el 13 de febrer. Segons la tradició, va ser martiritzada durant la persecució cristiana a l’Imperi Romà. La seva relació amb la ciutat és molt antiga i es remunta a l’època medieval, quan Santa Eulàlia es va convertir en una de les patrones
Amb l’encesa de l’estel que culmina la torre de la Mare de Déu, la Sagrada Família completa una nova etapa en el seu secular discórrer cap al desitjat acabament. Per a alguns, l’acte d’avui haurà estat, com és tot el que rodeja l’emblemàtic monument gaudinià, un anacronisme o fins i tot una ridiculesa; no entenen
Gairebé dos anys després, ahir vaig retornar a la meva ciutat, Barcelona. Fou una fugaç visita, sense cap altre objectiu concret que permetre’m el luxe de passejar de nou pels seus carrers més cèntrics i fruir d’un ambient, pensava, tranquil i relaxat. Pensava. Ens havien venut que la pandèmia havia frenat en sec les onades
Magnífic el reportatge sobre el Passeig de Gràcia que anit ens oferí TV3 de la mà del cronista oficial o oficiós de Barcelona, Lluís Permanyer. Una hora no és, ni de bon tros, prou estona per parlar d’una de les més emblemàtiques vies de la meva estimada ciutat de naixement, però el popular periodista sabé
No deixa de ser curiós que en el moment més crític de les relacions polítiques entre Barcelona i Madrid (si encara n’hi ha), s’hagi reinaugurat l’avió del Tibidabo, que és una rèplica del primer mitjà de transport que uní les dues ciutats per via aèria. Faig una incursió al record personal, i és que l’avió
Sembla ser que, definitivament, no queda cap pres a la Model. Ho dic perquè fa no sé quantes setmanes que els mitjans ens atabalen amb la notícia de que es tanca la històrica presó, però cada vegada que en parlaven sempre quedaven presos per traslladar. Acabat aquest serial, en comença un altre: els veïns, després
Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor. El que sí que s’hi fa és muntar una instal·lació artística comuns style, políticament inconvenient i estèticament incomprensible. La moguda dels carros no ha durat ni quaranta-vuit hores perquè l’Ajuntament de Barcelona ha estat prou àgil per no repetir el deplorable espectacle de Franco al Born.
L’Ajuntament de Barcelona ha tingut a bé implementar, a títol experimental (ai, els experiments!) una super-illa al Poblenou. Resumint molt, es tracta de delimitar nou illes de l’Eixample, restringir-ne el trànsit rodat i alliberar espai per posar-lo a disposició (retornar-li, de fet) del vianant. El rodatge dels primers dies d’aquesta provatura ha estat diguem que
Avui, 19 de novembre, és el World Toilet Day. Dit en anglès queda més fi, però és el Dia del Vàter, de la Comuna, de l’Excusat o, posats a fer país (encara hi ha combat, companys i companyes), el Dia de Cal Felip. El va instituir fa alguns anys l’ONU i, malgrat que cridi l’atenció i
Les mobilitzacions veïnals contra el denominat “turisme de borratxera” que en aquest acabament d’agost han esclatat al barri de la Barceloneta no fan altra cosa que posar al primer pla de l’actualitat el que és opinió generalitzada des de fa anys: el model turístic de Barcelona no funciona. Bé, no és que no funcioni: sí
Des que tinc ús de raó que sento a parlar de reformes a la plaça de les Glòries. Sempre sembla que o n’hagin fet, o les estiguin fent o que estiguin a punt de començar-les, però sempre tenen aquell aire de provisionalitat i d’estructura ineficient i sense estètica. En aquesta mena de pedra de Sísif
“El dia 8 d’octubre [de 1451] la reina Maria, declarada fervent i singular devota de santa Eulàlia, volgué visitar la capella de la cripta i examinar ella mateixa l’estat de la relíquia. La reina anava acompanyada d’un nombrós seguici en el qual figurava l’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Urrea; el bisbe de Vic, Jaume Cardona, i
Cauen com a mosques. Em refereixo a les botigues tradicionals del centre de Barcelona. Faig una llista mental, sense consultar cap font: la sastreria Modelo, la joieria Bagués (El Regulador), la llibreria Catalònia (entre més llibreries), la jogueteria aquella anant cap a la Catedral… I aviat, si algú no hi posa remei, també el colmado
La veritat sigui dita: l’any Espriu, en commemoració del seu centenari, es va fer una mica pesat al final. La intenció era bona, popularitzar tant com es pogués la seva vida i obra, però la contínua presència de tants referents del poeta d’Arenys, per terra, mar i aire va provocar, crec jo, un efecte contrari al
Cinquanta-dos milions d’euros. Vuit mil sis-cents trenta-dos milions de les antigues (i potser futures, tal com pinta) pessetes. Vaig rellegir fins a tres vegades la xifra al diari per por d’anar errat. Aquest és el cost del nou edifici del Mercat dels Encants del Cap i Casal, a punt d’inaugurar i que, seguint una ja barceloníssima