Està vist que no es pot parlar en va. No fa ni tres setmanes assegurava que s’havien acabat per molt temps les inauguracions de trams del metro barceloní, a causa de les retallades pressupostàries que tots patim. Doncs resulta que no tenia controlada la imminent posada en marxa del tram d’Horta a la Vall d’Hebron,
Ens havíem quedat a l’estació superior del trenet d’Artouste. Baixo del vehicle i el camí em porta fins l’embassament del mateix nom. Aquest no el va inaugurar Franco, per desgràcia dels meus desconeguts companys de viatge. Es tracta d’un agradable indret que convida a oblidar-se de tot i contemplar el paisatge que el rodeja. De
Avui els nostres representants han estat a l’alçada del què s’esperava d’ells. Avui ha donat goig ser ciutadà d’aquest país, d’aquesta nació, d’aquesta terra que ha pres una decisió en la direcció d’una societat més respectuosa, més civilitzada i més europea. El Parlament de Catalunya ha prohibit les curses de braus, afegint-se així a la
Com ja comença a ser tradicional, he passat uns dies a Candanchú, al Pirineu aragonès, fugint de la calor, la humitat i la rutina. Ha plogut molt el dia anterior a la meva arribada (la ciutat d’Osca va ser notícia televisiva en aquest sentit) i em comenten que és possible que els camins estiguin molt
Expressions sentides a casa des de ben petit i relacionades amb la meteorologia: * “Plou de dalt a baix i mullat” (obvietat que deixava anar el meu pare quan plovia amb una certa intensitat) * “Que en farà de mal, aquesta aigua!” (lament de la meva mare quan plovia a bots i barrals) * “Fa sol,
Una setmana de (merescudes) vacances m’ha permès estar aliè a la rutina de cada dia, inclosos aquest bloc i l’actualitat informativa, de manera que els darrers dies aquesta m’ha arribat de manera més aviat telegràfica, sense detalls, sense profunditat, sense anàlisis. Política. Els partits representats a la mesa del Parlament no han admès a tràmit
En un cap de setmana tan carregat de notícies ha passat una mica desaparcebuda la inauguració d’un petit tram de la línia 2 del metro de Barcelona, que fa que arribi al centre de Badalona. Fa poc menys d’un quilòmetre, però totes les autoritats han volgut estar presents a la foto, vull dir a la posada en
Crònica del meu 10-J (nova data abreujada per recordar). * Quan intento accedir al Passeig de Gràcia pel carrer Mallorca ja intueixo que la manifestació supera qualsevol expectativa. Que en una calurosa tarda de juliol es concentri tanta gent pels carrers del centre de Barcelona significa que el poble té alguna cosa important a dir. * Se suposa que
S’han acomplert els pitjors pronòstics. Si he llegit bé el resum que n’ha fet Vilaweb (resumir un totxo de 880 fulls és tota una heroïcitat) les reinterpretacions de l’Estatutet van més enllà del que temíem en un principi. El Tribunal Constitucional entra a sac en el caràcter nacional de Catalunya, en la llengua, en la
Aquest vespre, a Tarragona, acte del Cercle Català de Negocis organitzat per Reagrupament. El CCN, com se sap, és una mena de grup de pressió format per empresaris que aposten obertament per un estat propi, sense manies ni històries, i que fan conferències com la d’avui explicant, planerament, la magnitud de la tragèdia de l’espoli
Remenant notes i paperets de la meva carpeta “Bloc”, em comencen a sortir expressions sentides a familiars o a amics i que tenen com a punt en comú maneres de ser o de comportar-se: “Ser un pastetes” (ser un punyetetes, un tiquis-miquis) “Ser més ruc que un cabasset ple de llops” “Sóc una mica ‘Creu Roja’”
La baralla de pati de col·legi d’aquesta setmana és, com se sap, si la manifestació del 10 de juliol ha d’anar encapçalada per una pancarta decidida de fa temps per la principal entitat convocant (Òmnium) o bé per una senyera, que és el que defensa el govern català. Sembla que la nostra mil·lenària tradició de
La pel·lícula ens mostra l’enllaç entre Vincent i Bérengère, que té lloc en un petit poble francès, lluny del seu Bordeus d’origen. El casament es fa en la millor tradició burgesa, inclosos els barretets de les senyores i els nens guarnits. La reunió de les dues famílies originarà més d’una sorpresa… A estones divertida (esperava
Un mal dia. A la tarda ha perdut qui havia de guanyar i al vespre ha guanyat qui havia de perdre. Heli, heli, lama sabactani! (*) (*) Senyor, senyor, per què m’heu abandonat? (del Nou Testament)
L’escena. Festa estiuenca en un terrat urbà (Barcelona?). Un peculiar personatge, d’edat provecta i amb aspecte d’inca, plomes incloses, es dedica a encandilar la concurrència amb frases d’alt contingut filosòfic: “de vegades, quatre més sis no són cinc més cinc” (cito de memòria). Al seu més rendit deixeble se li cau la baba: “mestre!”. El