Potser més aviat caldria desitjar una bona sortida del 2012 i alegrar-nos de que acabi d’una vegada per totes. Em sembla que no ha estat un bon any, ni personalment ni col·lectivament. Adéu i barca nova. I que el 2013 ens porti bones notícies (un esforç per la nostra part no estaria de més, però).
Pocs dies després de morir la premi Nobel Rita Levi-Montalcini, ens deixa un altre personatge de l’ambit científic, de gran compromís amb la societat i mes que centenari: el doctor Moisès Broggi. La seva decisiva actuació com a refent independentista català a la darrera etapa de la seva vida es tot un exemple per a
Qualsevol nevada a Barcelona és notícia, però la del 25 de desembre de 1962 va passar al gran llibre d’història de la ciutat per la seva intensitat i durada. Si va ser motiu de curiositat per als adults, imagineu-vos què debia representar aquell peculiar (i inèdit) fenomen meteorològic per a un nen de cinc anys,
BON NADAL ALS LECTORS D’AQUEST BLOC!!! [El pessebre de la imatge representa el mercat central de Tarragona i es pot contemplar a l’aparador de la farmàcia Fullana, al carrer Ramón y Cajal; foto de l’autor]
Escric aquest apunt quan són les set de la tarda (hora local tarragonina) i no sembla que el món, almenys la part que puc contemplar a simple vista des del balcó de casa, acabi ni que es percebi a l’ambient cap mena de cataclisme físic, astronòmic, bacteriològic o d’una altra mena. Fa ràbia comprovar, una vegada
La signatura de l’anomenat “Pacte de la Llibertat” entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana ha provocat, com no podia ser d’altra manera, les reaccions més dispars, a favor i en contra, aquí i allà. Més si tenim en compte que l’assumpció del pacte se’ns ha presentat, amb un xic d’exageració, com “la jornada que feia
Potser es percep l’escultura com un art “de segona”, potser perquè el finat era home de poc protagonisme social i mediàtic, potser… el cas és que la mort d’Andreu Alfaro no ha tingut, sembla, l’eco que es mereixia aquest destacadíssim artista, potser el nostre millor escultor viu fins ara. Doncs aquí està aquest bloc per
Les explicacions donades fins ara sobre els confusos i dramàtics fets, lesions oculars incloses, del passat 14 de novembre ofereixen una nova mostra de que la transperència informativa continua sent encara, per als nostres polítics, una assignatura pendent. Tot sembla fet expressament per no aclarir res. M’ha recordat el que va passar quan els aldarulls
Ahir va quedar, finalment, reinaugurat el Teatre Tarragona, a la ciutat d’ídem. Dic finalment perquè les obres de remodelació han estat proporcionalment més llargues que les de la Sagrada Família. Problemes de tota mena han anat allargassant la posada en marxa d’un equipament cultural de primera magnitud per a una ciutat no especialment vibrant amb
Com se sap, la pel·lícula narra la història de l’Èric Bertran, un noi de Lloret de Mar que per demenar l’etiquetatge en català a uns supermercats va acabar havent d’anar a declarar a l’Audiència Nacional (espanyola). Els mateixos guionistes, segons pròpia confessió, van haver de suavitzar alguns enfocs de la trama, per por a què l’espectador no
Dues notícies han situat en primer pla de l’actualitat informativa la política canària, tant oblidada per molts conscientment o inconscient.La primera, destacada per Vilaweb, donava compte d’unes declaracions del president Paulino Rivero al seu bloc en les quals analitzava els resultats de les eleccions catalanes i n’extreia les corresponents conclusions per aplicar-les a l’arxipèlag que
L’abril del 2015 farà 150 anys de l’obertura de la línia ferroviària entre Tarragona i Martorell (o, per ser més precisos, entre Martorell i Tarragona). Encara que falten dos anys ben llargs per l’efemèride, ja s’ha constituït una comissió per impulsar-ne la celebració. La constitueixen l’Institut d’Estudis Penedesencs, el Centre d’Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra,
Encara sou a temps de visitar l’exposició de dibuixos de Grosz al Caixafòrum de Tarragona. George Grosz (1893-1959) fou un pintor i dibuixant alemany creador d’una abundant obra gràfica. Ell fou el millor notari de l’Alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial, la República de Weimar, representant els tipus més característics de la societat d’aquell període sòrdid, convuls i
Nou obús contra la llengua catalana. És famosa aquella instrucció, just després de la derrota de 1714, disposant que aquest tipus de mesures s’havien de fer secretament, “sin que se note el cuidado“. Bé, els temps evolucionen i ara ja han perdut tota vergonya, ho fan a cara descoberta i, quina casualitat, just una setmana