Cap d’any 2025
31 de desembre de 2024
0 comentaris
A tots els lectors del bloc, bon any 2025!!! [Imatge: rellotge de l’església de Catarroja; campaners.com, Pau Maria Sarrió Andrés]
A tots els lectors del bloc, bon any 2025!!! [Imatge: rellotge de l’església de Catarroja; campaners.com, Pau Maria Sarrió Andrés]
No fa falta dir als meus perspicaços lectors que el bloc d’ahir era una innocentada. Ni m’he fet res a la cara (i em reafirmo en el compromís personal de no passar mai per un quiròfan), ni existeix cap Clínica Santa Catalina, ni hi ha cap doctor González Medina (que jo sàpiga). El que ja
He estat un temps absent d’aquest bloc. L’explicació és senzilla: he estat internat uns dies en una clínica per sotmetre’m a una petita operació estètica. Res, quatre punxadetes aquí i allà, estirar-se la pell sense que es noti massa, una mica de bòtox… El resultat és el que veieu a la foto que il·lustra l’apunt.
No són bons moments. Mai no ho són. Quan no és un all, és una ceba, des de l’àmbit més personal fins a l’internacional. Davant d’aquest panorama, Nadal se’ns apareix com una llum d’esperança, un difús senyal de que les coses (totes) poden millorar per poc que volem, per poc que ens esforcem, per poc
Amics seguidors del bloc, que tingueu una bona entrada d’any 2024! [Imatge: rellotge de l’antic edifici de la Duana d’Arica, Xile; tripadvisor.es]
Ja he avançat la notícia als meus familiars i amics més propers, però avui la faig pública: després de molts mesos de reflexió i superant no pocs dubtes, he decidit ingressar en un convent. Concretament, ben aviat professaré com a frare cartoixà amb el nom de Miquel. Fra Miquel. Vull dedicar la resta de la
A tots els lectors i seguidors de Les aigües turbulentes, Bon Nadal tingueu. [Imatge: pessebre instal·lat a la seu del Cabildo Insular de Gran Canària, detall; foto de l’autor]
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l’any gloriós, pels volts de la Plaça Nova rondava amb la meva amor. Poseu música d’Eduard Toldrà al poema de Josep Maria de Sagarra i ja tindreu la banda sonora del 13 de desembre, el dia de l’any que comença el cicle pròpiament nadalenc, almenys per les persones
Arriba la darrera etapa del meu petit tour per l’Amèrica austral: la ciutat xilena d’Arica. Faig temps d’espera a l’aeroport de Santiago tot visitant detingudament una exposició que hi ha sobre el considerat pare de l’aviació xilena, Arturo Merino Benítez, que dona nom al camp d’aviació: fou el fundador de la Força Aèria Xilena i de la
Santiago compta amb dues excel·lents talaies on contemplar des de les altures tota la ciutat de punta a punta. Avui hi pujo, una rere l’altra. La primera és el Cerro de San Cristóbal. Les semblances amb el Tibidabo són més que evidents i faciliten fer-ne una comprensible descripció. Amb una altura de 880 metres sobre
L’avió de la companyia xileno-brasilera LATAM uneix Buenos Aires i Santiago de Xile en 2 hores i 15 minuts; mirant un mapamundi semblaria que la distància és molt més llarga, oi que sí? Tinc la sort d’ocupar un seient de finestreta i per tant de tenir una bona vista per contemplar els Andes, la llarga
S’acaba la meva estança a Buenos Aires. En realitat hauré conegut ben poc de la ciutat. Per exemple, no vaig arribar a anar mai al famós barri de La Boca (a dalt), frenat per alguns consells, segurament exagerats, de que es tractava d’una zona degradada i perillosa. La veritable causa pel qual no vaig conèixer-lo
Poques ideologies més allunyades de la meva manera de pensar que el justicialisme o peronisme. No obstant això, admeto una certa atracció per la figura d’Eva Duarte, la dona de Perón, de biografia novel·lesca i fascintant. Potser per això, i sense proposar-m’ho expressament, durant la meva estança a Buenos Aires visito de manera seguida tres
És diumenge i toca passejar per la capital argentina, prendre el sol i copsar l’ambient ciutadà. Res millor que enfilar el carrer Defensa, a l’emblemàtic barri de San Telmo, que tots els diumenges es tanca al trànsit rodat i és ocupat, a banda i banda, per centenars o potser milers parades d’artesania per a gaudi
Dissabte, 4 de novembre. Inopinadament, avui és el dia de l’Orgull LGTB argentí. Aquesta tarda hi haurà una manifestació (més reivindicativa que festiva) pels carrers de la ciutat, però durant tot el matí la Plaza de Mayo (a dalt) s’omple de parades i de tendals amb la més variada oferta sobre la diversitat sexual. M’hi