Feliç 2023
31 de desembre de 2022
0 comentaris
A tots els seguidors del bloc, feliç 2023!!! [Imatge: rellotge del Port de Tarragona, posat en servei ara fa cent anys; Viquipèdia]
A tots els seguidors del bloc, feliç 2023!!! [Imatge: rellotge del Port de Tarragona, posat en servei ara fa cent anys; Viquipèdia]
Desitjo de tot cor un Bon Nadal a tots els seguidors d’aquest bloc!!! [Detall del pessebre instal·lat al Cabildo de Gran Canaria, a Las Palmas; foto de l’autor]
Avui la mare hagués fet cent anys. I falten poques setmanes perquè en faci deu des que ens va dir adeu. Sembla mentida, i no és un tòpic comentari, com de depressa passa el temps. Igual que vaig fer amb l’aniversari del pare, m’agrada deixar constància d’aquest número rodó i tenir un especial record per
Dimecres passat. L’escenari fou una coneguda cadena de cafeteries, no en faré publicitat, que es caracteritza per preguntar el nom al client quan aquest fa la comanda. L’empleat escriu el nom al got de cafè i serveix perquè el personal s’adreci a la clientela pel seu nom de pila, creant així un clima d’aparent cordialitat
El tarragoní Jordi Alasà acaba de publicar el recull poètic Giralluna. Conec l’amic Alasà de fa anys, per les lluites polítiques que hem compartit, en les quals ofereix generosament dues qualitats que costen de trobar de manera simultània: acció i optimisme. Però és molt més que això, i a més d’apassionat casteller (de la Jove, naturalment) i
L’Auditori de Barcelona va ser el marc de l’acte de final d’estudis de la promoció 2020-2021 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a la qual pertanyo en qualitat de graduat en Filologia Catalana. Un acte pensat per ser solemne i emotiu però que havia de ser forçosament diferent al d’altres anys, condicionat per algunes
S’acaba 2021, un any especial a la meva vida a afegir a altres. Penso en el 1968, el 1982, el 1990 o el 2006, en què també es van aliniar, com si fossin estrelles o planetes, fets personalment significatius, bons o dolents, que determinaren canvis en el meu rumb biogràfic. Enguany he hagut d’assimilar sis
Ens pensàvem que la pandèmia s’allunyaria lentament de les nostres vides i resulta que el virus, ara amb l’etiqueta “òmicron” (els bategen com els huracans tropicals, pel que es veu) i en forma de sisena onada, ens fa una visita gens de cortesia per fastiguejar-nos les festes nadalenques. Ni àpats familiars multitudinaris (més d’un estarà
La recta final de l’estiu ens ha portat una mala notícia. Ens ha deixat el Xavier Nogués, un amic a qui vaig conèixer quan tots dos col·laboràvem al programa de Punt 6 Ràdio “Atreveix-te a entendre”, de l’associació H2O. Implicat en la defensa de les persones amb minusvalies físiques, va continuar el seu activisme a
Encara que no m’ho havia proposat expressament, m’està quedant un agost molt britànic sense moure’m de casa. M’explico. A més de dedicar una estona cada dia a repassar les beceroles del meu anglès elemental (I’m Jordi, how are you?), la petita pantalla se m’ha omplert de referents d’aquelles illes. Per la plataforma he seguit les
El 9 de febrer de 2010 vaig prometre que parlaria en aquest bloc del meu pas per l’Institut Jaume Balmes de Barcelona. Encara que aquesta institució fou fundada el 1845, l’actual edifici on vaig cursar primer de batxillerat, situat a la cantonada de Pau Claris amb Consell de Cent, és molt més recent. Concretament la
M’acostava aquest vespre al Parc Central de Tarragona i anava sentint una melodia que no m’era desconeguda. Sí, era la de la cançó que dona títol a aquest bloc, “Les aigües turbulentes”, interpretada amb notable professionalitat per una noia de pell fosca, d’abundós cabell arrissat i vestint una mena de senzilla bata. Equipada amb un
Doncs ja he rebut les dues dosis d’AstraZeneca! Se suposa que ja soc immune, o casi, al virus que fa any i mig ens ha alterat vides i existències. Si la primera “banderilla” la vaig rebre a Cambrils, per a la segona m’ha calgut desplaçar-me fins a Vilafranca del Penedès. Coses de Catsalut i la
Segon i últim sant amb limitacions sanitàries. Amb seminormalitat, com ha repetit no sé quantes vegades la Raquel Sans (crec que era ella) al Telenotícies. A Tarragona els condicionants s’han limitat a un tancament de les coques de la Rambla amb aquelles cintes de plàstic que posa la policia quan hi ha un crim o