Darrer dia d’estada a Marsella. La nit anterior, les previsions meteorològiques alerten de pluges intenses a Bouches du Rhone, el departament del qual és capital la ciutat. Vaja. El matí respecta els meus plans, que no són altres que visitar el monument més característic de Marsella, la basílica de Notre Dame de Garde. En aquesta
El barri més típic de Marsella, el que a priori ha d’atreure més l’atenció dels ramats de turistes, es diu Panier i correspon a la part septentrional del Vieux-Port, la part més antiga de la ciutat. Les guies afirmen que és l’equivalent al Montmartre parisenc. Potser ajuda a aquesta percepció el fet de que aqui
El MUCEM (Musée des Civilisations de l’Europe et de la Mediterranée) és l’acrònim de la més destacada proposta cultural de Marsella. És format pel Fort Saint Jean, una de les dues construccions militars que controlaven l’accés al port, i el denominat J4. Es tracta aquest darrer d’un d’aquests edificis de disseny trencador que han proliferat
Marsella és d’aquelles ciutats que tenen la sort o la desgràcia, depèn de com es miri, de no ser tan conegudes com altres i per tant és previsible suposar que no ha sucumbit encara als excessos del turisme. Amb la intenció de comprovar-ho i de saber-ne una mica més, hi he passat tres dies. Marsella,
Aquest bloc havia d’estar de vacances aquest mes d’agost. De fet, només estava previst publicar una sèrie d’apunts titulats, precisament, “Obert per vacances” que ja estaven redactats de feia molts dies, a punt per publicar-los cada dilluns. Malauradament, cal interrompre aquest descans per fer-se ressò d’una mala notícia, la mort d’un antic company de feina.
Ahir dijous morí a 78 anys el doctor tarragoní Josep Maria Solé Poblet. Reconegut cirurgià, desenvolupà la seva carrera professional a l’Hospital de Santa Tecla, d’on fou cap de Cirurgia i d’Urgències, però també presidí el Col·legi de Metges de Tarragona i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Molt vinculat a la societat
Avui de nou, i ja van més de 30 vegades, he fet una de les coses que més il·lusió em fa al llarg de l’any: lliurar una mona a la meva fillola i neboda Laura. Sense importar la distància que ens separa físicament i a desgrat que tant ella com jo ens anem fent grans
A tots els lectors del bloc, bon any 2025!!! [Imatge: rellotge de l’església de Catarroja; campaners.com, Pau Maria Sarrió Andrés]
No fa falta dir als meus perspicaços lectors que el bloc d’ahir era una innocentada. Ni m’he fet res a la cara (i em reafirmo en el compromís personal de no passar mai per un quiròfan), la Clínica Santa Catalina en realitat és un hospital amb un altre nom, ni hi ha cap doctor González
He estat un temps absent d’aquest bloc. L’explicació és senzilla: he estat internat uns dies en una clínica per sotmetre’m a una petita operació estètica. Res, quatre punxadetes aquí i allà, estirar-se la pell sense que es noti massa, una mica de bòtox… El resultat és el que veieu a la foto que il·lustra l’apunt.
No són bons moments. Mai no ho són. Quan no és un all, és una ceba, des de l’àmbit més personal fins a l’internacional. Davant d’aquest panorama, Nadal se’ns apareix com una llum d’esperança, un difús senyal de que les coses (totes) poden millorar per poc que volem, per poc que ens esforcem, per poc
Amics seguidors del bloc, que tingueu una bona entrada d’any 2024! [Imatge: rellotge de l’antic edifici de la Duana d’Arica, Xile; tripadvisor.es]
Ja he avançat la notícia als meus familiars i amics més propers, però avui la faig pública: després de molts mesos de reflexió i superant no pocs dubtes, he decidit ingressar en un convent. Concretament, ben aviat professaré com a frare cartoixà amb el nom de Miquel. Fra Miquel. Vull dedicar la resta de la
A tots els lectors i seguidors de Les aigües turbulentes, Bon Nadal tingueu. [Imatge: pessebre instal·lat a la seu del Cabildo Insular de Gran Canària, detall; foto de l’autor]
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l’any gloriós, pels volts de la Plaça Nova rondava amb la meva amor. Poseu música d’Eduard Toldrà al poema de Josep Maria de Sagarra i ja tindreu la banda sonora del 13 de desembre, el dia de l’any que comença el cicle pròpiament nadalenc, almenys per les persones