Arriba la darrera etapa del meu petit tour per l’Amèrica austral: la ciutat xilena d’Arica. Faig temps d’espera a l’aeroport de Santiago tot visitant detingudament una exposició que hi ha sobre el considerat pare de l’aviació xilena, Arturo Merino Benítez, que dona nom al camp d’aviació: fou el fundador de la Força Aèria Xilena i de la
Santiago compta amb dues excel·lents talaies on contemplar des de les altures tota la ciutat de punta a punta. Avui hi pujo, una rere l’altra. La primera és el Cerro de San Cristóbal. Les semblances amb el Tibidabo són més que evidents i faciliten fer-ne una comprensible descripció. Amb una altura de 880 metres sobre
L’avió de la companyia xileno-brasilera LATAM uneix Buenos Aires i Santiago de Xile en 2 hores i 15 minuts; mirant un mapamundi semblaria que la distància és molt més llarga, oi que sí? Tinc la sort d’ocupar un seient de finestreta i per tant de tenir una bona vista per contemplar els Andes, la llarga
S’acaba la meva estança a Buenos Aires. En realitat hauré conegut ben poc de la ciutat. Per exemple, no vaig arribar a anar mai al famós barri de La Boca (a dalt), frenat per alguns consells, segurament exagerats, de que es tractava d’una zona degradada i perillosa. La veritable causa pel qual no vaig conèixer-lo
Poques ideologies més allunyades de la meva manera de pensar que el justicialisme o peronisme. No obstant això, admeto una certa atracció per la figura d’Eva Duarte, la dona de Perón, de biografia novel·lesca i fascintant. Potser per això, i sense proposar-m’ho expressament, durant la meva estança a Buenos Aires visito de manera seguida tres
És diumenge i toca passejar per la capital argentina, prendre el sol i copsar l’ambient ciutadà. Res millor que enfilar el carrer Defensa, a l’emblemàtic barri de San Telmo, que tots els diumenges es tanca al trànsit rodat i és ocupat, a banda i banda, per centenars o potser milers parades d’artesania per a gaudi
Dissabte, 4 de novembre. Inopinadament, avui és el dia de l’Orgull LGTB argentí. Aquesta tarda hi haurà una manifestació (més reivindicativa que festiva) pels carrers de la ciutat, però durant tot el matí la Plaza de Mayo (a dalt) s’omple de parades i de tendals amb la més variada oferta sobre la diversitat sexual. M’hi
La primera jornada bonaerense continua amb la visita a Atenea, una singular llibreria que ha esdevingut un reclam turístic. Està situada en un antic teatre (a dalt) i tant la platea com els tres pisos d’antigues llotges estan farcides de prestatges amb tota mena d’oferta literària. La gent hi entra a badar i a fer-se
La bonaerense Plaza de Mayo és el simbòlic quilòmetre zero de la ciutat, on conflueixen manifestacions de tot signe: no hi ha protesta política o sindical que no s’iniciï o acabi aquí, inclosa la molt meritòria marxa setmanal de les Madres de Mayo. Ho fan els dijous però no podré veure-les donar voltes amb els
Durant nou dies (onze, comptant desplaçaments d’anada i tornada) he viatjat pel Con Sud, per Argentina i Xile. Ha estat un desplaçament ben especial ja que, a part d’una raó estrictament personal que m’hi ha portat, hauran estat els territoris més allunyats de casa que hauré conegut a la meva vida, a més dels únics
Des que va esclatar la guerra al Proper Orient, amb l’atac terrorista de Hamas contra Israel i la posterior contraofensiva per part d’aquest, no m’ha semblat oportú posar-hi cullerada en aquest bloc per diverses raons. El meu posicionament entorn a aquell inacabable conflicte és, vull creure-ho, bastant sòlid i coherent i queda reflectit aquests dies
¿És possible que algú, llegint el meu apunt del dia 25, cregués realment que em disposo a emprendre físicament la famosa Ruta 66 nord-americana, encara que sigui sense moto? Doncs sí, algú ho va interpretar així. Però no és el cas. Ho lamento, no es tractava ni d’una broma (això només ho hagués fet un
Avui començo la meva particular Ruta 66. Experimentada per alguns, imaginada o anhelada per molts, la mítica ruta nord-americana se’ns apareix com una mena de Camí de Sant Jaume d’alta volada, de proporcions exagerades, tel·lúrica i inhòspita, no ben bé espiritual. Com la seva germana ibèrica constitueix una feliç combinació d’individualisme, llibertat i aventura. Del
Sembla increïble, però en menys d’una setmana he viscut tres situacions personals amb un denominador comú: façanes i balcons que han posat en risc la meva integritat física. Primer, un carrer tallat a la circulació de persones per permetre als operaris retirar fragments d’una façana que amenaçava perill per despreniments als vianants, un dels quals
A tots els seguidors del bloc, feliç 2023!!! [Imatge: rellotge del Port de Tarragona, posat en servei ara fa cent anys; Viquipèdia]