Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Personal

Com Sant Jordi no hi ha(via) res

23 d'abril de 2021

Segon i últim sant amb limitacions sanitàries. Amb seminormalitat, com ha repetit no sé quantes vegades la Raquel Sans (crec que era ella) al Telenotícies. A Tarragona els condicionants s’han limitat a un tancament de les coques de la Rambla amb aquelles cintes de plàstic que posa la policia quan hi ha un crim o

Llegir més

Primera dosi

13 d'abril de 2021

Informo al distingit públic d’aquest bloc que avui dimarts i 13, a les 11 del matí, he rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid. Era d’Astra-Zeneca. No s’han reportat incidències remarcables fins al moment. Com que no he pogut fer-ho a Tarragona, m’he hagut de desplaçar a Cambrils. No deixa de ser

Llegir més

Salou tot l’any

12 d'abril de 2021

Aquest matí m’he passejat per Salou, aprofitant que la població es troba dins de la meva comarca, el Tarragonès, i així no transgredeixo les cada vegada més incomprensibles normes sanitàries. Per ser un dia d’abril feia fred, però lluïa el sol i l’aire era net i lluminós. Salou és la capital turística de la Costa

Llegir més

A la reserva

30 de març de 2021

Avui és un dia important per a mi. A dos quarts de tres de la tarda m’he convertit en un jubilat. Legalment encara no, però ja no tinc obligació de treballar. La jubilació és d’aquelles situacions, com altres a la vida, que sembla que no hagin d’arribar mai. Fins fa ben poc la veia com

Llegir més

Històries des de casa (43: cal una Zara catalana?)

25 d'abril de 2020

Figura que avui és el meu aniversari. Mai no m’hagués pensat que ho hagués de celebrar com ho he fet. En realitat la paraula celebrar és francament sobrera. Comprar un pastís gelat en el supermercat, plantar-hi una espelma encesa, bufar-la mentre feia equilibris amb el mòbil per autogravar-me i enviar el vídeo als grups de WhatsApp. Aquest

Llegir més

Històries des de casa (33: una presa de pèl)

15 d'abril de 2020

Avui fa exactament 2 mesos i 12 dies que vaig anar a la perruqueria per última vegada (guardo el tiquet, per això ho sé amb precisió). La crescuda lenta però inexorable del cabell és la prova més evident de la deixadesa física a què ens ha obligat el confinament. Impossible autotallar-se’ls sense obtenir resultats catastròfics.

Llegir més

Històries des de casa (24: ordre del dia)

6 d'abril de 2020

Sembla mentida com passa el temps, però és que avui comença la quarta setmana de confinament, que podria ser l’última segons què decideixin les forces vives de les dues administracions. Temps més que suficient com per haver-se adaptat a la nova situació i haver entrat en una normalitat no prevista. Com que sóc persona casolana

Llegir més

Històries des de casa (20: el Miquel Àngel)

2 d'abril de 2020

He dubtat molts dies abans de publicar l’apunt d’avui, però finalment m’hi he decidit. Els blocs també són una bona manera de verbalitzar per escrit (si això és lògicament possible) els conflictes personals que les circumstàncies de la vida i del món que ens rodeja fa aflorar inevitablement. Parlo de conflictes senzills, clar. Aquests dies,

Llegir més

Històries des de casa (6: currículum víric)

19 de març de 2020

Ja ho podem confirmar: l’actual pandèmia serà la pitjor crisi sanitària que hauran viscut les nostres generacions. Ni tan greu i sòrdida com la pesta negra del segle XIV, amb milions de baixes, ni tan lleu com les habituals passes de grip hivernals, aquelles que produeixen molts més morts que el Covid-19, segons ens asseguraven

Llegir més

Històries des de casa (4: corbates a pesseta)

17 de març de 2020

Quart dia de confinament i segona compra al supermercat. Tranquil·litat absoluta, cap aglomeració, personal amb guants i mascaretes, lleixes plenes, fins i tot m’he pogut proveir de paper higiènic per si les mosques. En contrast, el basar xinès del davant ja fa més d’una setmana que va tancar “per vacances”, segons resa amb peculiar redacció

Llegir més