“Era molt difícil fer l’amor a Barcelona. L’Emilio vivia en una residència d’estudiants, la majoria dels seus amics també. Si tinguéssim cotxe…, deia l’Emilio. Però no en tenien i moltes vegades voltaven Barcelona sense saber on anar. Ella, la Natàlia, no volia anar a un meublé, el seu no era un amor de meublé, tens
“Durant els dos anys següents, Maurice i Clive disfrutaren de la més gran felicitat que qualsevol home sota les estrelles pot esperar. Per naturalesa eren afectius i constants, i, gràcies a Clive, extremadament sensibles. Clive sabia que l’èxtasi no pot durar, però pot fressar un camí per alguna cosa duradora, i contribuïa a enfortir una relació
“Els porcs s’havien apropiat el magatzem de les eines i l’havien convertit en el seu quarter general. Al vespre, hi aprenien de ferrar, fusteria i altres arts pràctiques, gràcies als llibres que s’havien endut del Casal. Boladeneu també havia emprès l’organització dels altres animals en el que anomenava Comitè d’Animals. En això era incansable. Va
“L’esperit dels homes està perpètuament treballat per una malaltia que s’anomena amor de la independència; i l’esperit dels pobles per una malaltia bastant semblant, és la mania de la llibertat.” “Els pobles lliures són aquells que tenen la facultat i la facilitat de desfer-se de les seves lleis quan els desplauen.” “Molt millor ànimes lliures
“Alguns ciutadans s’han escandalitzat pel fet que hi hagi senadors espanyols que llegien una novel·la mentre es debatia la llei de pensions. Evidentment, tractant-se d’una llei que afecta la majoria de la població, no queda gaire bé el senador que es desentén de la discussió i troba que una novel·la és divertida. Tal com està
Homenatge a l’editor tarragoní Jaume Vallcorba, desaparegut. Sempre vaig sentir una certa enveja per la manera com exercia la seva professió. Editava libres de qualitat i en català, cosa que es veia que li resultava plaent, el negoci li rendía i el personatge (pulcrament abillat, impecable) s’adeia coherentment amb la perfecció de l’obra editada.
“A nosaltres no se’ns té més que per pobres ciutadans: els bons ciutadans són els patricis. Amb el que fa esclatar els que manen, nosaltres ens alleuaríem; i sols que quan hi eren a temps, ens haguessin donat les seves sobres, hauríem pogut creure que ens auxilaven per humanitat. Però ells es pensen que som
“Buenos Aires estava preciosa: acabava de celebrar la gran festa del bicentenari de la independència -un país de només dos-cents anys- i tot era ple de banderes. No és que això li fes cap gràcia especial, a Angélica, però tampoc rebuig perquè en el banderam hi batega una mena d’energia alegre i irrellevant, com són
“La pròxima vegada que vagi al cine duré a la butxaca un full de cel·lofana, doblegadet. I quan els devoradors de blat de moro esclatat, de xiclets i de caramels, deixin de fer soroll amb les bossetes, aleshores començare jo. Em treuré de la butxaca el full de cel·lofana, el desdoblegaré i començaré a rebregar-lo
Oh, no, polls! Oh, no, fongs a les ungles! Oh, no, pont del 15 d’agost! Quan arriben els volts de la Mare de Déu d’Agost, la sequera informativa envaeix dramàticament els mitjans de comunicació, visuals i escrits, que es veuen obligats a exprémer la imaginació per tal d’omplir minuts i pàgines. Acabats els inacabables (valgui
Continua l’original acció d’aquest estiu de desplegar grans retrats de líders polítics per cridar l’atenció al món del que volem (i necessitem) fer els catalans el 9 de novembre. Ahir va ser el torn de Tarragona i el mandatari escollit per adreçar-li el missatge era Matteo Renzi, el jove (i menys controvertit del que va semblar
El mateix dia han marxat dues actrius. Una, Lauren Bacall, la companya de Humphrey Bogart, famosa per pel·lícules de cinema negre dels anys 40 i 50, però que molts recordem a How to Marry a Millionaire, al costat de Marylin Monroe, que aquests dies també fa anys de la seva desaparició física, que no fílmica.
Viu el moment. La frase llatina de marres es va posar molt de moda quan es va estrenar la pel·lícula El club dels poetes morts (Dead poets society) i ha tornat a l’actualitat amb la trista nova de la mort del seu protagonista, Robin Williams. En el moment de la seva estrena, i d’això ja
Ens estan arribant missatges altament preocupants en relació al procés sobiranista, el que hauria de culminar, en una primera fase, en la consulta del 9 de novembre. Tots aquests missatges (resumint-los molt: la consulta no es podrà fer si l’estat no la permet) provenen de determinats sectors convergents i el fet que estiguin transcendint just després
Prèvia: no sóc metge, ni biòleg, ni res que se li assembli, sóc de lletres. Dit això, m’agradaria fer algunes disgressions al voltant de les notícies que van apareixent aquests dies sobre l’epidèmia d’Ebola. Si se’ns ha informat bé, sembla que aquest virus és altament contagiós però només mitjançant el contacte per líquids corporals. Llavors em pregunto