Falten dotze hores perquè obrin els col·legis electorals. Acaba la més peculiar de les campanyes electorals, que donarà pas a la també més peculiar jornada electoral de la nostra vida. El sol fet d’arribar-hi ja és un triomf. Sostinc que el referèndum d’autodeterminació ja l’hem guanyat intentant arribar a l’1 d’octubre, sortejant mil obstacles en
Quan es produí la primera de les consultes populars sobre la independència, la d’Arenys de Munt, recordo que el que més m’impressionà de tot el que vaig veure i sentir (per la tele, és clar) era la multitud cridant cadenciosament “aquí comença la nostra independència!”. Era en bona part veritat: més enllà de sentències nefastes
Que l’acte formal de començament de la campanya electoral fos l’antiga plaça de Toros de Tarragona no deixa de tenir el seu encant. No va ser a les cinc de la tarda sinó a les vuit, una hora tardana respecte a aquesta Europa on volem una Catalunya plenament integrada; el temps no ho va impedir,
“I la fera embogirà…”. Com si d’una cita de l’Apocalipsi es tractés, més d’una vegada havíem llegit aquest vaticini per pronosticar la reacció de l’estat espanyol davant l’imparable procés sobiranista quan ja el considerés definitivament inevitable. Em pregunto si la fera ha embogit precisament ara, amb la darrera, enèsima i gruixuda resposta d’una de les
A la sisena va la vençuda? Queden dues setmanes per saber-ho. Aquesta és la crònica personal de la festa reivindicativa d’ahir, Onze de Setembre. L’autobús ens trasllada de Tarragona a Barcelona a última hora del matí, fent la seva entrada per la Diagonal. A pesar de que els escenaris de la manifestació (Passeig de Gràcia
El Camp de Tarragona comença a tenir un insospitat protagonisme en la fase final del procés sobiranista, branca repressió policial. A la batuda en una impremta de Constantí (per ser exactes, una empresa d’arts gràfiques del polígon) cercant perilloses paperetes de votació s’hi ha afegit avui una altra actuació a la seu del periòdic El
Massa notícies, girs de guió i turbulències vàries i massa poc temps per comprimir-les i abocar-les en un apunt. Ja fa un milió d’anys del darrer, concretament tres dies, en què deia que s’acostaven transcendentals moments que ens exigirien ser alhora protagonistes i espectadors, i l’actualitat no està defraudant gens ni mica. Vaig tenir el
A la imatge es veu una via ferroviària que es desdobla, permetent prendre camins diferents. La veu en off ens recorda que tenim la capacitat de decidir i ens suggereix no renunciar-hi. Res més, però les darrerament atabalades altes instàncies político-judicials espanyoles han cregut veure-hi, també en aquest innocent vídeo, un anunci del referèndum de l’1