Avui començo la meva particular Ruta 66. Experimentada per alguns, imaginada o anhelada per molts, la mítica ruta nord-americana se’ns apareix com una mena de Camí de Sant Jaume d’alta volada, de proporcions exagerades, tel·lúrica i inhòspita, no ben bé espiritual. Com la seva germana ibèrica constitueix una feliç combinació d’individualisme, llibertat i aventura. Del primer me’n sobra, la segona la defenso i procuro exercir-la ara i sempre, però de la tercera en vaig deficitari. Emprenc doncs la marxa, que em durarà un anys complet. Tot és a punt, l’equipatge, el vehicle (que no serà una moto, les detesto) i les vitualles. I les ganes de viure, d’observar, de sentir, de descobrir, d’aprendre i de recordar.
[Imatge: road-trip-experience.fr]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!