Com podeu veure, el meu article d’avui ha sortit en català i en aranès. La versió en aquesta segona llengua, que desgraciadament no domino prou, ha estat possible gràcies al traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant que podeu localitzar a http://xixona.dlsi.ua.es/prototype/ca/ Com podetz veir, eth mèn article d’aué a gescut en catalan e en
Aué è agut era oportunitat d’assistir, per rasons professionaus, a ua charrada sus er aranés, eth sòn marc legau e era situacion sòcio-lingüística. L’impartie Jusèp Loís Sans, cap deth Departament de Cultura e Ensenhament deth Conselh Generau d’Aran, e ac a hèt integralament en aranés sense problèma de cap tipe, en ua naua demostracion que sonque
Avui he tingut l’oportunitat d’assistir, per raons professionals, a una xerrada sobre l’aranès, el seu marc legal i la situació sòcio-lingüística. La impartia Jusèp Loís Sans, cap del Departament de Cultura i Ensenyament del Conselh General d’Aran, i ho ha fet íntegrament en aranès sense problema de cap tipus, en una nova demostració que només
Demà fa vint-i-cinc anys exactes que vaig acabar la mili. Sembla mentida com han canviat les coses en aquest temps. En aquella època no tant sols hi havia exèrcits de lleva, sinó que tot el procés del servei militar era sorprenentment anacrònic, començant pel vocabulari (la caja de reclutas, els mozos de reemplazo o la
Des de la formació del nou govern d’Entesa (el segon tripartit per als seus enemics), s’ha acusat a Esquerra d’observar un exagerat silenci o bé una actitud excessivament prudent davant de les noves males notícies procedents de Madrid (laminacions competencials, mals auguris per l’Estatutet, etc.). Doncs bé, amb l’oportunitat que el caracteritza, el partit ha
És el nombre exacte de mots que incorpora la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans. La primera versió, del 1995, va aparèixer amb notables incorreccions o mancances, de les quals se n’ha fet ressò setmanalment en Víctor Ripoll a les pàgines d’El Temps, amb esperit notarial. Seixanta-nou mil nou-centes vuitanta-vuit paraules parlades o
Avui Europa fa cinquanta anys. A veure si ens entenem, Europa fa molts segles que existeix, vull dir que avui fa cinquanta anys que es va signar el Tractat que va donar forma al gran objectiu d’una Europa unida políticament i econòmica. La idea era bona, els condicionants històrics del moment (seqüeles de dues guerres mundials, nou ordre
Doncs sí, jo també parlaré de Lluís Llach. És una llàstima que es retiri (bé, ja veurem què passa els propers anys…). Es tracta d’un cantant molt present a la meva vida. M’és grat fer una mica de memòria i compartir-la. La primera cançó que vaig sentir i cantar va ser Cal que neixin flors
La llengua catalana lliura l’enèssima batalla al País Valencià. Aquest cop tornen a ser els repetidors de TV3. Si no hi posa remei una decisió intel·ligent de darrera hora, s’emmudirà un mitjà de comunicació en un territori on es parla la mateixa llengua que el mitjà. I ho perpetreran els que s’omplen la boca amb
El festival políticojudicial que ahir va tenir com a protagonista Arnaldo Otegui culmina un llarg raguitzell de despropòsits, que van començar quan el polític va ser acusat d’enaltir el terrorisme (sic) pel fet de participar en el funeral d’una militant d’ETA. Quatre anys després d’aquell fet, i amb tot un joc político-jurídic del gat i la
[Avui és el dia de la poesia; doncs aquí en teniu una] Escolta, Espanya, la veu d’un fillque et parla en llengua no castellana;parlo en la llengua que m’ha donatla terra aspra:en’questa llengua pocs t’han parlat;en l’altra, massa. T’han parlat massa dels saguntinsi dels que per la pàtria moren:les teves glòries i els teus records,records
La relació entre mitjans de comunicació i política, sempre complicada, torna a produir un episodi que ens farà bullir l’olla uns quants dies. El periodista Jordi Barbeta, de La Vanguardia, mitjà habitualment a bones amb el poder, ha estat amenaçat per un dels capos de comunicació de la Generalitat en uns termes vergonyosos. L’episodi s’inscriu en aquest conjunt de fenòmens
Avui és 15 de març. Compte amb els idus de març! li van advertir els àugurs a Juli Cèsar. Quan va arribar el dia, el seu fill (Tu quoque, fili mihi?) i companyia el van deixar sec. Què ens estan deixant els idus del 2007? Fem un recompte de notícies: El Congrés de Diputats ha
Prosegueixo la meva particular volada de coloms sobre la ciutat de Tarragona i les seves expectatives de cara a les eleccions locals del maig. Parlem avui de cultura. La ciutat ha estat governada en els darrers anys per un ajuntament que s’ha dedicat a frenar projectes d’envergadura cultural en espais emblemàtics, sempre amb el rerefons,
El bloc d’avui em resulta molt fàcil de redactar. Simplement, em remeto a l’article Independència, de Vicent Partal, editat al mateix Vilaweb. En recomano la lectura, perquè expressa molt bé una idea que defenso: la independència del nostre país no és només una il·lusió o un exercici de coherència o de fidelitat, sinó també una necessitat. Ara no és