Les dues relativament bones notícies d’avui en relació a l’ús del català en institucions no catalanes han generat tot un ventall de reaccions, des d’una continguda satisfacció fins al rebuig més hostil. Heus aquí la meva: des del punt de vista estríctament lingüístic, que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats sense traves
La presentació de la nova campanya per donar corda al català ha de ser saludada, abans de qualsevol consideració, com una notícia positiva. Després de mesos i més mesos de tota mena d’inputs descoratjadors sobre la situació de la llengua (i ja se’m perdonarà l’ús de l’anglicisme), la Generalitat es decideix, per fi, a passar a
La meva estada a Barcelona el darrer cap de setmana m’ha permès copsar el que en podríem dir “estat de la qüestió sociolingüística” en l’àmbit turístic de la ciutat. En efecte, la relació amb diferents sectors econòmics i professionals (hotel, restaurants, taxis, botigues) ha resultat ser una il·lustrativa lliçó, en viu i en directe, sobre
En ocasió de la manifestació de demà, esperem que molt concorreguda, en favor de l’escola en català, és el moment propici de fer algunes reflexions sobre el present (convuls) i el futur (preocupant) de la nostra llengua. La raó de ser de la convocatòria és la protesta pel que podríem anomenar “cas Canet”, en l’origen del
L’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili fou el marc, ahir, de la taula rodona sobre l’ús del català, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Els intervinents, un autèntic luxe, com va destacar la presidenta Codines: el flamant secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el president de la Societat Catalana de Sociolingüística,
He anat a comprar préssecs i llimones a la fruiteria del costat de casa. Portava posada una samarreta amb la llegenda “Jo també enyoro els accents diacrítics”. La dependenta, una noia molt jove, no s’ha estat de comentar-me: doncs jo no sé si enyoro els accents diacrítics… Se li ha entès perfectament que no els
Noticia relevant en relación a las luengas catalana y aragonesa. Lo pasau chueves 29 de chulio lo gubierno d’Aragón va nombrar los primers miembros de l’Academia Aragonesa d’a Luenga. Esta entidat estió creyada lo 2013 per la lei d’uso, protección y promoción d’as luengas aragonesas, la que se va inventar lo lapao. Afortunadament, los suyos
Era un home ja gran que anava de taula en taula repartint prospectes d’una mena d’església o ONG que es dedica a ajudar a drogodependents. En el moment d’oferir-me el paper, em començà a explicar el què feien i què es proposaven. Com era de témer, en castellà, però de seguida va tenir el detall
Molt decebut amb la sentència de la Cort Constitucional francesa que retalla la llei de llengües regionals. Semblava que obria una tímida obertura cap a una major consideració de les llengües minoritzades, ho havia aprovat l’Assemblée i a l’hora de la veritat, una mica com el nostre estatut, ha vingut una última instància judicial a
A cal barber (castellanoparlant que entén perfectament el català), sostenint una anodina conversa de circumstàncies: Ell: qué, ¿Cómo va todo? Jo: quin fred, no? Ell: a ver cuando se acaba todo esto Jo: la neu o el covid? Ell: ¿cómo? Jo: el fred i la nevada o el covid? Ell: no te entiendo… Jo (instintivament): ¿la
La bústia de casa em reservava una sorpresa: un sobre de la Plataforma per la Llengua i, en el seu interior, una mascareta de l’entitat, obsequi per haver contribuït a una de les campanyes que promou. Concretament, la promoció del català entre el jovent d’Eivissa, territori especialment problemàtic per a la nostra dissortada llengua. El
No sóc gens amic d’aquest tipus de gent de tarannà pessimista o derrotista en matèria de llengua (catalana, òbviament), que sembla que en el fons trobin un mòrbid plaer en constatar que a la nostra manera de parlar li queda ben poc per criar malves. Però faig una excepció amb la persona de Carme Junyent,
Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar
Restaurant de Tarragona. Em dirigeixo a l’entrada, on hi ha la cambrera per dir-li d’entrar i dinar: (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella, rient i posant-se nerviosa, tot alhora) es que no le entiendo… (jo, aixecant bandera blanca) comer Que el personal d’un negoci de cara al públic no
La mort de Lluís Juste de Nin ha portat fugaçment a l’actualitat la Norma, el personatge protagonista de la primera campanya de normalització lingüística ideat i dibuixat per Juste. Pel que recordo (han passat trenta-cinc anyets pel cap baix), la Norma apareixia a la premsa en unes tires de tres o quatre vinyetes aconsellant, corregint