Noticia relevant en relación a las luengas catalana y aragonesa. Lo pasau chueves 29 de chulio lo gubierno d’Aragón va nombrar los primers miembros de l’Academia Aragonesa d’a Luenga. Esta entidat estió creyada lo 2013 per la lei d’uso, protección y promoción d’as luengas aragonesas, la que se va inventar lo lapao. Afortunadament, los suyos
Era un home ja gran que anava de taula en taula repartint prospectes d’una mena d’església o ONG que es dedica a ajudar a drogodependents. En el moment d’oferir-me el paper, em començà a explicar el què feien i què es proposaven. Com era de témer, en castellà, però de seguida va tenir el detall
Molt decebut amb la sentència de la Cort Constitucional francesa que retalla la llei de llengües regionals. Semblava que obria una tímida obertura cap a una major consideració de les llengües minoritzades, ho havia aprovat l’Assemblée i a l’hora de la veritat, una mica com el nostre estatut, ha vingut una última instància judicial a
A cal barber (castellanoparlant que entén perfectament el català), sostenint una anodina conversa de circumstàncies: Ell: qué, ¿Cómo va todo? Jo: quin fred, no? Ell: a ver cuando se acaba todo esto Jo: la neu o el covid? Ell: ¿cómo? Jo: el fred i la nevada o el covid? Ell: no te entiendo… Jo (instintivament): ¿la
La bústia de casa em reservava una sorpresa: un sobre de la Plataforma per la Llengua i, en el seu interior, una mascareta de l’entitat, obsequi per haver contribuït a una de les campanyes que promou. Concretament, la promoció del català entre el jovent d’Eivissa, territori especialment problemàtic per a la nostra dissortada llengua. El
No sóc gens amic d’aquest tipus de gent de tarannà pessimista o derrotista en matèria de llengua (catalana, òbviament), que sembla que en el fons trobin un mòrbid plaer en constatar que a la nostra manera de parlar li queda ben poc per criar malves. Però faig una excepció amb la persona de Carme Junyent,
Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar
Restaurant de Tarragona. Em dirigeixo a l’entrada, on hi ha la cambrera per dir-li d’entrar i dinar: (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella, rient i posant-se nerviosa, tot alhora) es que no le entiendo… (jo, aixecant bandera blanca) comer Que el personal d’un negoci de cara al públic no
La mort de Lluís Juste de Nin ha portat fugaçment a l’actualitat la Norma, el personatge protagonista de la primera campanya de normalització lingüística ideat i dibuixat per Juste. Pel que recordo (han passat trenta-cinc anyets pel cap baix), la Norma apareixia a la premsa en unes tires de tres o quatre vinyetes aconsellant, corregint
Amb la conferència sobre “La llengua catalana durant el pontificat de l’arquebisbe Pont i Gol”, pronunciada per l’escriptor Francesc Roig al Seminari de Tarragona, s’ha clos el cicle organitzat amb motiu del doble aniversari del Cardenal Vidal i Barraquer (150è del naixement i 75è de la mort). La temàtica de les cinc xerrades que ha
Dues passatgeres d’un avió de Vueling, que feia la ruta entre Barcelona i Menorca, han estat obligades a quedar en terra per parlar en català a una hostessa. L’incident gens anecdòtic se suma a moltes altres notícies que ens han arribat els darrers temps sobre discriminacions contra la nostra llengua en llocs públics o davant
M’he tornat a aficionar al Scrabble (bé, a l’Apalabrados). Com sap el nodrit exèrcit de practicants catalans d’aquest joc, la fitxa amb més puntuació i que costa més de col·locar (mira, una!) és la ela geminada. El diccionari ens ofereix al·lè com a solució per sortir del pas (si disposem de les corresponents vocals, clar),
Quan la màxima autoritat lingüística d’un país anuncia canvis en l’ús oficial d’una llengua (lèxic, gramàtica…) sorgeixen inevitablement les polèmiques. Ens ho recordava avui mateix Vilaweb amb els acalorats debats que van suscitar determinades reformes del francès (inclòs l’intent de fer desaparèixer el preciós accent circumflex) o de l’alemany (on també es va aconseguir salvar
Algú que en lloc de dir-se Carme o Ester es fa dir “filla de forner que ja n’està fins els nassos de la parauleta” em pica les crestes perquè en el meu apunt d’ahir, dedicat al croissant, vaig usar la paraula fornejar en lloc d’enfornar. Aquest blocaire, que com saben els seus lectors intenta ser
Pel que fa a l’episodi lingüístic de Quimi Portet amb un cambrer, diverses qüestions. Sense entrar en el fons de l’assumpte que ha generat els esperables (i necessaris i justificadíssims) esgarips de l’opinió pública catalana, cal començar per denunciar el comportament del pretès cambrer. És igual la llengua que es parla i la llengua que