Dos dels escenaris de la meva nova normalitat de jubilat (la biblioteca i el gimnàs) sembla que s’hagin posat d’acord. Des de fa ja bastants dies, molt abans que arribessin les dates que ho justifiquen, ambdós escenaris van aparèixer decorats, per a la meva estupefacció, amb multitud de motius fantasmagòrics, sangonosos i terrorífics. No hi
Aquesta secció estival, que avui s’acaba, l’he titulada “obert per vacances”. En realitat calia haver-la batejat com “tancat per vacances”, ja que la majoria del contingut dels apunts ha estat redactat el juliol, molt abans de la seva publicació, justament perquè em vaig proposar tancar el bloc per vacances a l’agost. Això em fa recordar
També en un producte tan estival com els gelats hi ha hagut un canvi de tendències les darreres dècades. A la meva infància l’oferta era bastant limitada i pràcticament només havia tres tipus de gelat: els polos, aquelles barretes de gel d’un lleuger sabor a taronja, llimona o maduixa, els cucurutxos i el que en
¿Com ha evolucionat la gastronomia estival les darreres dècades? En puritat, no caldria haver-ho fet. Menjar i beure són activitats bàsiques, les més bàsiques diria jo, de l’ésser humà i per tant una vegada establerta quina ingesta de nutrients li cal per sobreviure, i amb quina proporció de vitamines, proteïnes, greixos, etc., només fa falta
Els que tenim una certa edat (i una edat certa, ai!) no podem evitar vincular “estiu” o “vacances” a determinats fenòmens socioculturals. Semblava que aquests senyals que ens anunciaven amb goig l’arribada de l’ansiada canícula s’havien instal·lat com a tradicions indiscutibles, inamovibles, perpètues, sense possibilitat de cap canvi o simple evolució. Constato amb preocupació, però,
Aquest és un bloc de records. A vegades sembla més una successió sincopada d’apunts destinats a un hipotètic llibre de memòries que una altra cosa. No estarà de més, doncs, que omplim aquest mes d’agost, tot just encetat, amb un popurri d’elements ben diversos units pel seu caràcter estival i per haver passat a la
Si els que estan en desacord amb la prohibició del burquini a les piscines de Ripoll ho fan perquè l’ordre prové de Sílvia Orriols, la seva “malvada” alcaldessa, ja anem malament. Em calen arguments de més pes, més convincents que el simple fet que es tracta d’una decisió per prejudicis polític-religiosos d’un determinat partit, com
He tingut l’oportunitat de visitar aquest cap de setmana el Museo Tiflológico de Madrid. Rere aquesta estranya paraula, tiflologia (del grec τυφλός, ‘cec’) s’amaga tot allò relacionat amb la ceguesa. El museu és una creació de l’ONCE. Es tracta d’una peculiar infraestructura caracteritzada per la inclusivitat: està pensada tant per cecs com per vidents, i
El que no aconsegueixin els nord-americans… Mira, ja han col·locat un papa. Donem la benvinguda a Lleó XIV i li desitgem tota mena d’encerts en la seves noves responsabilitats. He de dir que m’ha sorprès gratament l’elecció del cardenal Prevost (que jo, com la majoria de mortals, desconeixia la seva existència) perquè, sabent les primeres
Per mi que tot està prèviament planificat en algun lloc. Tot just mort i enterrat el papa, esdeveniment al qual els mitjans han dedicat fins a l’avorriment hores i més hores de notícies, comentaris o mems, un altre fet ha agafat el relleu de l’interès informatiu. Em refereixo, òbviament, a l’apagada elèctrica d’ahir, una incidència
No sé si ho sabíeu, però ahir teòricament era la fi del món. No m’ho invento, ho va pronosticar la profecia de Sant Malaquies, que afirma que el terrible esdeveniment tindria lloc durant el pontificat de Petrus Romanus és a dir, el papa Francesc, mort a primera hora del matí. Com dictava la raó i
La foto que il·lustra l’apunt d’avui la vaig prendre ahir diumenge a mitja tarda. Es tracta del carrer Arena, de Las Palmas de Gran Canària. Que ningú es pensi que és una via situada en algun barri perifèric de la ciutat. No: fa cantonada amb el carrer Mayor de Triana, el més cèntric i concurregut
M’hi he fixat una vegada més. De nou m’han cridat l’atenció. Una, dues i alguna vegada més dones plantades a la vorera resant en silenci. Un rosari a les mans. En silenci, amb discreció. Cap escarafall, cap sortida de to. La insòlita escena cobra el seu sentit quan sabem que just al davant s’alça una
Cal prohibir els bolígrafs vermells que es fan servir per corregir els exercicis escolars? No és broma, segons alguns “entesos”, els alumnes que es troben amb esmenes d’aquest color poden patir “bloquejos i desconnexions”. Des de fa alguns anys, anem de sorpresa en sorpresa quan rebem notícies sobre innovacions o propostes de canvis en els
Vuit de Març, el 8-M, el Dia Internacional de la Dona. Una altra d’aquelles dates que ja no passen desaparcebudes a ningú. Declaracions institucionals, manifestacions, actes d’allò més divers… fins i tot bitllets de loteria especials! Iniciatives i esforços de tota mena consagrats a la molt lloable causa de la reivindicació de la igualtat de