Escena viscuda aquest mateix matí. Els vianants d’un cèntric encreuament de Las Palmas intentem passar amb el semàfor en verd. Dic “intentem” perquè uns cotxes han quedat aturats al mig del pas mentre d’altres ho han fet a la quadrícula groga del mig de l’encreuament. Dues situacions, doncs, que la normativa de trànsit prohibeix expressament
Un mes, que no és poc, ha estat inactiu aquest bloc. Avisava en el meu comiat temporal que interrompria les vacances si alguna notícia o fet d’importància justificava la publicació d’un apunt relacionat amb la qüestió. Encara que finalment no ha estat així, molts han estat els motius d’interès que l’actualitat ens ha regalat aquestes
La imatge de l’apunt d’avui forma part de la llista de preus penjada al carrer d’una coneguda pizzeria de Las Palmas de Gran Canaria. Es diu Calabrè (així, amb accent obert) i gaudeix de bona fama segons el que opina la gent a les xarxes socials i com vaig poder comprovar personalment la setmana passada
Si no hi ha sorpreses de darrera hora, la benedicció papal de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família es farà en llengua castellana, no catalana. La decisió ens pot decebre, indignar o causar indiferència, segons creences o dèries de cadascú, però el que no pot fer es sorprendre’ns. No ho dic per la
La Setmana Santa ja torna a ser aquí. Vivim un cert revival de la cosa religiosa, específicament la cristiana, i vull creure que l’encimbellament d’alguna cantant choni del nostre país no hi té res a veure. Tot al contrari, el creixent interès més o menys sincer de la nostra societat per tot allò que té
Pregunto a Grok, l’artefacte d’intel·ligència artificial d’Elon Musk: quantes dones, aproximadamente, han mort víctimes de la repressió a l’Iran el darrer any? Em contesta que, segons organitzacions independents de drets humans (el règim no dona xifres fiables, lògicament), unes 110 dones han mort assassinades en contextos de repressió, incloent-hi violència domèstica tolerada pel règim (com
Ja vaig parlar del carnaval de Las Palmas de Gran Canaria quan el popular (i llarg) esdeveniment estava a punt de començar i ara que s’acaba és el moment d’anotar que enguany es compleixen cinquanta anys de la seva recuperació. En mig segle el carnestoltes de la capital canària ha anat creixent en actes i
Ja fa anys em va agafar la dèria de recollir les llistes de la compra que, en forma de notes o paperets, la gent oblida als carros o als cistells dels supermercats. Els trobava curiosos, fins que en un moment determinat vaig deixar de col·leccionar-les. De fet havien quedat oblidades en un calaix. Redescobrint-les, penso
La notícia ja té alguns dies i és prou coneguda: en un hospital de Tolosa de Llenguadoc un jove fou intervingut per extreure-li del recte un obús “de fabricació alemanya, de 16 cm de llarg i 4 d’ample”, segons especifiquen les informacions. No entraré, naturalment, a fer escarni o una valoració moral de l’ocurrència de
Sí, ho heu llegit bé, el carnaval de Las Palmas va començar oficialment el divendres passat i es clourà l’1 de març: durarà exactament 38 dies. No serà la primera ni la segona vegada que manifesti en aquest bloc el meu desacord amb l’excessiva durada a què estan arribant els darrers temps períodes festius com
Comencem l’any amb una notícia de gatets. Una notícia trista, ja aviso. Llegeixo per whatsap la història d’una coneguda que m’ha arribat al cor, jo que no soc gens d’animals. Resulta que aquesta noia adora els mixos (els gats, per si algú no coneix la paraula), afecció que ja s’encarrega de pregonar en vídeos i
Ahir, després de molts anys, vaig tornar a veure una sotana pel carrer. Un capellà relativament jove amb sotana. No em va sorprendre perquè avui en dia res no ens sorprèn en el món bigarrat, multicolor, estrambòtic i polifacètic que ens ha tocat viure. Tampoc em va provocar cap mena de rebuig, naturalment, més aviat
Dos dels escenaris de la meva nova normalitat de jubilat (la biblioteca i el gimnàs) sembla que s’hagin posat d’acord. Des de fa ja bastants dies, molt abans que arribessin les dates que ho justifiquen, ambdós escenaris van aparèixer decorats, per a la meva estupefacció, amb multitud de motius fantasmagòrics, sangonosos i terrorífics. No hi
Aquesta secció estival, que avui s’acaba, l’he titulada “obert per vacances”. En realitat calia haver-la batejat com “tancat per vacances”, ja que la majoria del contingut dels apunts ha estat redactat el juliol, molt abans de la seva publicació, justament perquè em vaig proposar tancar el bloc per vacances a l’agost. Això em fa recordar
També en un producte tan estival com els gelats hi ha hagut un canvi de tendències les darreres dècades. A la meva infància l’oferta era bastant limitada i pràcticament només havia tres tipus de gelat: els polos, aquelles barretes de gel d’un lleuger sabor a taronja, llimona o maduixa, els cucurutxos i el que en