Falten cinc hores i escaig per encetar el 2015, un any que promet ser bo si ens fiem de la saviesa popular. El 15 és la “nena maca” en el joc del quinto (o del bingo) i els espanyols tenen l’expressió “estar del quince” per dir que quelcom és exquisit, superior o extraordinari. Amb el sincer
Anava a dir “em fa molta Grècia” el que he llegit avui als diaris, però dos jocs de paraules són massa. El cas, però, és revelador. El mer anunci d’eleccions anticipades a Grècia, amb possible victòria de Syriza, ha fet trontollar magnituds macroeconòmiques a tot el continent europeu i ha provocat els primers mals de
En les meves sobretaules nadalenques (ja en porto tres, entre família i feina) no s’ha produït afortunadament cap de les discussions polítiques amb què ens ha amenaçat pràcticament tothom, des dels mitjans de comunicació fins a algun ministre del Régimen. Dic afortunadament perquè el sol fet d’imaginar-me la barreja de torrons amb eleccions plebiscitàries, neules amb llista
ÉS NADAL!, BON NADAL! [Imatge: pessebre instal·lat a la cantonada Colom-Reding, de Tarragona; foto de l’autor]
El meu apunt d’ahir sobre el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Cuba i Estats Units ha rebut un comentari de corfeta82@hotmail.com (no sé com es diu), que agraeixo i que m’agradaria contestar. Les reflexions de Corfeta van en la línia, molt habitual, d’equiparar democràcia amb capitalisme a l’hora d’abordar els conflictes polítics. Ni són el mateix
Cuba és un país fascinant en molts aspectes, que m’agradaria visitar, però em tinc promès a mi mateix que no hi viatjaré mentre no sigui una democràcia. Aquest objectiu, aquesta intenció, són avui una mica més propers amb l’anunci que han fet els governs de Washington i de L’Havana de refer les relacions diplomàtiques després de cinquanta
La batuda policial d’avui en un conegut edifici okupat de Barcelona i en altres dependències, seguint directrius judicials espanyoles sota l’epígraf “terrorisme anarquista” mereix algun comentari. Terrorisme és un terme al qual han agafat predilecció determinats sectors polítics per designar qualsevol mínima alteració de l’ordre públic o social, sigui efectivament o com a mera intenció.
La premsa d’avui anuncia que la Generalitat ha reservat una partida de 450.000 euros del pressupost (a aprovar properament, Deo et Esquerra Republicana iuvante) per destinar-los a dignificar les restes del teatre romà de Tarragona. A bona hora. Les restes del teatre, al contrari que les seves germanes del circ i de l’amfiteatre, estan deixades
Em produeix una certa fatiga la Marató de TV3. Entenguem-nos: no la seva intenció, ni les històries personals (a vegades dramàtiques) que s’hi mostren per sensibilitzar-nos, ni els resultats que tant en termes econòmics com d’avenços científics milloren any rere any. Tot al contrari, són dignes de respecte, suport o elogi. Parlo més aviat de
Escàndol de curta volada el protagonitzat avui per l’ínclita Televisió Espanyola. En vint-i-quatre hores quedarà sepultat per l’oblit de la trepidant i turbulenta actualitat, però com que intervenen elements tan suculents, almenys per a mi, com la immigració, el tractament de la informació i l’ús de la llengua, bé val que en quedi constància en
Autor/s: Núria Ventura Jordi Casadevall: ‘Sobre el país, tendeixo a ser optimista perquè ens afavoreix’ Entrevista al blocaire autor dels blocs ‘Les aigues turbulentes’ i ‘Propera parada’. En Jordi Casadevall és a +VilaWeb des del 2007 i no escriu un bloc, sinó dos. A ‘Les aigües turbulentes‘ (un nom que pren de la cançó de
Ja és casual que un 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, es faci públic l’informe del Senat nord-americà sobre les tortures infligides als presos de Guantánamo. Sota l’eufemisme “tècniques d’interrogatori especial” ja de per sí repugnant, els confinats a aquella base militar d’incert estatus jurídic eren sotmesos a un tracte molt pitjor del que ja havia
D’entre les moltes coses que no m’agraden d’aquesta societat n’hi ha una que ocupa un lloc prou destacat: la publicitat. Autèntic mascaró de proa del consumisme, la publicitat ens embafa amb la seva presència intensa i extensa a tots els racons de la nostra vida, i sense mirar prim: l’engany, l’exageració, la manca d’escrúpols, el
Vint-i-quatre hores després de la conferència, o així, de Junqueras i vuit dies després de la de Mas, l’opinió pública bull de comentaris, aprovacions, desaprovacions, entusiasmes, decepcions, anàlisis i propostes. Abunden les intervencions dels que ja d’un bon començament tenien un parti pris sobre què cal fer les properes setmanes i mesos i, en conseqüència, es
Junqueras té fama de bon orador i potser és veritat quan explica pedagògiques lliçons d’història de Catalunya, però avui ha comès l’error de ser el revers, en el fons (que ja sabíem) però també en la forma, de la conferència de Mas de la setmana passada. Ha estat una intervenció llarga, plúmbia i amb derivades