Avui, 21 de febrer, es celebra el Dia de les Lletres Canàries, instituït per recordar José Viera y Clavijo, el màxim representant de la Il·lustració a Canàries (mort avui fa 211 anys). Amb aquest motiu, cada any es designa un escriptor representatiu de la literatura canària i enguany l’escollit ha estat el novel·lista, periodista i
El proper 18 de juliol farà cent anys de la mort d’Àngel Guimerà. Per commemorar-ho com cal, el Govern de la Generalitat ha decretat l’Any Àngel Guimerà, que serà impulsat i coorganitzat per la institució Lletres Catalanes i l’Ajuntament del Vendrell i comisariat per Ramon Bacardit. El compte obert per tal motiu a Twitter/X (@AnyAngelGuimera) informa
“Ara ja tinc l’esperança que aquell José María Espinás, que va néixer el 7 de març de 1927, no morirà mai. No és que hagi descobert el secret de la immortalitat. No és cap truc ni pacte amb el dimoni. Ben al contrari, és la llei la que -sembla- farà impossible la mort d’aquell infant”.
Ahir morí inesperadament, d’un infart, Alexis Ravelo, un dels més importants escriptors canaris i un dels autors de novel·la negra més valorats. Nascut el 1971 a l’humil barri d’Escaleritas de Las Palmas de Gran Canaria, treballà a l’hostaleria, estudià Filosofia a la UNED i assistí a tallers de narrativa impartits per Mario Merlino, Augusto Monterroso
Una de les escultures que ornen el passeig de la platja de Las Canteras, a Las Palmas, és el bust del poeta Saulo Torón. Nascut a Telde el 1885, Saulo León Torón Navarro fou, juntament amb Tomás Morales i Alonso Quedada, una de les màximes figures del modernisme poètic canari. De ben petit es traslladà
He tardat massa anys a fer-ho, però finalment m’he llegit Mil nou-cents vuitanta-quatre, de George Orwell. Des que es va publicar, aquesta distopia sempre ha estat de molta actualitat i el debat ha girat sempre sobre fins a quin punt es van complint les premonicions sorgides de la imaginació de l’escriptor anglès. No cal dir que
Hi va haver un temps, parlo dels anys seixanta i setanta, que em donava la impressió de que això del racisme anava de baixa. El món evolucionava cap endavant, els drets humans, la democràcia o els més elevats ideals de la Humanitat s’obrien pas lentament, enmig d’innegables obstacles. D’entre aquests ideals, el de que tots
– Va, home, digues allò que et mors per dir: tot el que tinc m’ho he fet jo sol, ningú no m’ha regalat res. ¿Us podeu creure que no hi ha ningú, però ningú, que accepti que el que té, sigui el talent o la fortuna, procedeixi d’altra font que d’ell mateix? És la vanitat humana,
¡Yo soy la Libertad porque el amor lo quiso! ¡Pedro! La Libertad por la cual me dejaste. ¡Yo soy la Libertad, herida por los hombres! ¡Amor, amor, amor y eternas soledades! Federico García Lorca: Mariana Pineda, estampa tercera, escena final. [Imatge: www.culturandalucia.com]
El proper 23 de desembre s’escau el vintè aniversari de la mort d’Artur Bladé i Desumvila, l’escriptor i periodista nascut a Benissanet i que tant vinculat estava a Tarragona. Amb tal motiu s’ha iniciat un homenatge consistent en un extens programa d’actes organitzats pel Departament de Cultura, Òmnium Cultural del Tarragonès i l’Institut Ramon Muntaner, que