Avui és l’Institut del Teatre el que, via Ara, ens proporciona preocupants notícies. Al final no quedarà cap institució política, religiosa, cultural o social sense la seva corresponent ombra de dubte pel que fa a agressions sexuals, sigui una abjecta violació, sigui un patètic grapeig “per descuit”. Abans d’esquinçar-se les vestidures tots plegats, potser que
Lamentablemente, oĩ pasando peteĩ sa’i desapercibido hina ko ára , 21 jasykõi mba’e , ha’e pe ára kũ sy rehegua . Ha’e akue instituido rehe pe unesco 1999 ha pe razón fijarlo mba’e pe 21 jasykõi ha’e akue , akaru amomenda kuera peteĩha gua jasypo mba’e o pe 8 jasyapy, pe conmemoración peteĩ kuera mba’e japova/papyre kuera trágico
Com canvien les coses. El que està passant els darrers dies, les manifestacions diàries en contra de l’empresonament de Pablo Hasél i els seus posteriors excessos, en un altre temps hagués merescut per part meva la condemna més rotunda, sense miraments. Però fins i tot persones d’ordre com jo tenim també un límit, i el
Ningú em creurà però aquest matí he estat capaç d’endevinar, amb gran exactitud, l’acudit d’avui del gran Ferreres a l’Ara. Tot dutxant-me he donat voltes a la meva idea: un dibuix que sota el títol irònic de “la festa de la democràcia” reflectís els enormes inconvenients i molèsties de la jornada electoral (cues, distàncies, escafandres, vigilants,
En els deu anys que portem de procés sobiranista, meditant sobre què cal fer, com i quan, una de les principals conclusions que n’he extret és que en cap cas hem de fer marxa enrere. Abans de l’U d’Octubre es parlava molt del xoc de trens; el director d’aquesta casa, Vicent Partal, parla a vegades
Sense ànim de llançar pedres contra la nostra teulada, però ho he de dir: aquest escrit que han signat les forces independentistes comprometent-se a no pactar amb el partit de Salvador Illa em sembla deplorable, en la forma i en el fons. En la forma perquè aquell full quadriculat omplert a bolígraf de qualsevol manera
Que el brogit de la campanya electoral i els mil contratemps de la pandèmia no provoquin que ens oblidem de Pablo Hasél i de la injustícia que representa el seu imminent empresonament. I que aquest curt apunt d’avui serveixi de gest solidari cap a un cantant que no és ni de la meva corda ideològica
Cal donar veu a l’extrema dreta? Hem hagut d’esperar a l’inici d’una campanya electoral on es presenta Vox per plantejar-nos la pregunta i, de pas, encetar la polèmica (que no debat). Mira que hi havia temps de fer-ho abans però no: cal fer-ho ara, quan la preocupació d’uns i altres hauria de ser més aviat
Doncs sí, hi ha el perill de que el PSC faci el sorpasso a Junts i Esquerra, entretinguts en les seves discussions caïnites (cal dir que bastant temperades en públic, una altra cosa és Twitter, un autèntic pati de veïnat). Hi ha efecte Illa? O serà més aviat un suflé, o millor un “defecte Illa” com digué