Amb el final de les maniobres político-tècnico-legals pensades per a justificar la retirada de l’escó del diputat Juvillà, Laura Borràs i companyia s’afegeixen a la ja nodrida llista de decepcions que l’independentisme ha de suportar. Sempre ens va vendre (ella) i ens van vendre (Junts) que ella faria les coses diferents de com les va
M’he tornat a llegir l’entrevista que Vilaweb va fer a Alonso-Cuevillas, que tan rebombori i conseqüències han causat. Volia estar segur d’haver entès bé el seu contingut abans de manifestar que estic del tot d’acord amb el que va manifestar. Ens hem quedat amb el titular de l’entrevista, que convidava a interpretar que tot el que decideixi
Sento anar a contracorrent, però no vaig trobar bé la moguda contra la intervenció de Vox a la sessió d’investidura al Parlament, l’altre dia. Resumim els fets: quan el seu representant va començar a fer ús de la paraula, un molt nombrós grup de diputats de diverses formacions polítiques van absentar-se del pati cobert (anava
Estic molt satisfet que la Laura Borràs hagi esdevingut presidenta del Parlament de Catalunya, i quedi clar que no soc un entusiasta de la seva persona, a la manera de com la concep el seu nombrós i sorollós, a vegades una mica infantil, club de fans. S’ha d’entendre que a la que algun polític destaca
En vigílies de jornades transcendentals, l’estat major sobiranista ha tingut la molt bona pensada de convocar actes simultanis a moltes poblacions per informar, esvair dubtes i engrescar la societat. El de Tarragona s’ha celebrat al Col·legi d’Advocats, en un auditori replet, amb gent asseguda als passadissos, per escoltar el diputat Jordi Sendra. La seva informació
Marta Ferrusola i Carme Forcadell, el tripijoc fiscal i la dignitat institucional, la decepció i l’esperança, el passat i el futur de Catalunya. L’actualitat ha fet coincidir, de forma gens casual ni innocent si ens fiem del nostre olfacte, aquestes dues dones. Quan vaig assabentar-me de la darrera revelació periodística sobre els negocis dels Pujol
La intervenció del president Puigdemont sol·licitant avui la confiança de la cambra catalana ha aconseguit remuntar-me la moral, pel que ha tingut de claredat, fermesa, serenitat i concreció. El gran problema del procés independentista dels darrers mesos era, precisament, la desorientació sobre el rumb que havia de prendre exactament el tan potinejat full de ruta,
Definitivament, aquesta és la societat de la imatge: si et veuen, ets; si parles, escrius, estudies, treballes, decideixes, fas o desfàs però no et veuen, no ets. Coincideixen en el temps diverses notícies que hi tenen a veure. Primera, el grup de Podem et altera al Congrés espanyol ha protestat enèrgicament perquè se’ls han assignat uns escons
Amb aquesta frase ha acabat el manifest llegit aquest vespre a la concentració de la plaça de la Font de Tarragona, convocada en suport a la declaració parlamentària del matí. Un altre 9-N important, certament. Entusiasme, expectació, por… El meu entorn personal transmetia avui sentiments molt variats davant el que ha estat una decisió transcendental
El Tribunal Suprem espanyol ha rectificat la sentència de l’Audiència Nacional, també espanyola, sobre els greus aldarulls davant del Parlament de Catalunya i ha condemnat diverses persones a la presó. Gran escàndol, concentracions de protesta, numeret avui a l’hemicicle, intervenció del conseller de la cosa… Anem a pams. Quan hi va haver els incidents al
Ahir parlàvem del discurset de Rita Barberá del passat diumenge i de les seves seqüeles i conseqüències. L’endemà, la intervenció d’una altra dona ens deixa també una barreja de vergonya i tristesa. Em refereixo a la compareixença de Marta Ferrusola a la comissió del Parlament que investiga corrupteles diverses. Francament, per dir el que va dir