Ens ha deixat Francesc Xammar, una respectada figura a Tarragona (encara que nascut a Barcelona) que va deixar petjada en el món veïnal, eclesiàstic i social: va ser un jesuïta representant als barris de Torreforta i La Floresta aquella experiència postconciliar coneguda com els “capellans obrers”, caracteritzats per un fort compromís social en zones desafavorides.
M’arriben males notícies de Tarragona, la meva antiga ciutat d’adopció. S’ha mort Eduard Boada als 82 anys. Fora de la imperial ciutat potser el nom no dirà res, però es tractava d’una persona molt coneguda i estimada. El senyor Boada regentava un bar al carrer Rovira i Virgili cèlebre pels seus entrepans (raó per la
Ja torna a ser Santa Tecla, la patrona dels tarragonins. D’entre el sempre farcit programa d’actes de la festa major, enguany vull destacar-ne dos, protagonitzats per dos amics, coneguts de fa molts i molts anys. El pregoner de la festa ha estat l’Oriol Grau, que des del balcó de l’Ajuntament va proclamar festivament i desimboltament
Acabo d’assabentar-me de la mort de Quim Vendrell i Moreno. Amic tarragoní amb qui compartia franja generacional i idels polítics, vinculat a l’Arxiu del Port de Tarragona i notable fotògraf, m’ha colpit la seva sobtada desaparició. Fins sempre, company! [A la imatge: foto feta per Quim Vendrell; representa la botiga La Violeta; extreta de la
Enfilem el darrer tram de la Rambla, el més proper al mar. Per la banda esquerra comença el segment més concorregut de tota la via, quan fa intersecció amb els carrers Sant Francesc, Hospital (oficialment, Comte de Rius) i Sant Agustí, els dos darrers de vianants i molt comercials. Hi trobarem primer l’OMAC, les oficines
Seguim ascendint per la Rambla Nova (o la Rambla, a seques). Ens havíem quedat a la Font del Centenari. A l’esquerra, el primer que ens trobarem d’interès és l’edifici noucentista de la Cambra de Comerç, anteriorment seu de la ignominiosa comissaria de la policia espanyola. Segons m’acabo d’assabentar, és el primer lloc de Tarragona on
[Amb aquests tres apunts dedicats a la Rambla Nova de Tarragona dono per conclosa la sèrie iniciada el 2008 sobre les vies urbanes de la meva antiga ciutat d’adopció] És espina dorsal de la ciutat, eix comercial, passeig sempre concorregut i principal punt de referència urbanística: la Rambla Nova és la via tarragonina més important
Avui ens hem assabentat de la mort de Lluís Navarro Miralles, professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili i impulsor de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona i de l’Arxiu del Port de Tarragona. El recordo com un molt bon docent als anys setanta, quan acudia a les seves classes a les aules de l’edifici
L’Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona (APPC) és una entitat fundada el 1997 dedicada a l’atenció integral d’infants i adults afectats per paràlisi cerebral o altres encefalopaties, així com a la defensa dels seus drets i l’assessorament i acompanyament de llurs famílies. Per aconseguir-ho, ofereix els serveis necessaris per a la seva educació, atenció a
Aquesta setmana ens ha arribat la notícia del proper tancament de la llibreria La Capona, de Tarragona. Si ja és trist assabentar-se del tancament d’un establiment comercial d’una certa significació o arrelament a una ciutat, més ho és si aquest establiment és (aviat, era) una llibreria, però és que encara hi ha una circumstància que fa
Encara que no estava planificat així, han coincidit en el temps el relleu a la presidència de l’Òmnium Cultural del Tarragonès i l’anunci de Jordi Cuixart de no optar de nou al mateix càrrec a nivell nacional. Ahir, en l’assemblea comarcal de socis la Rosa Maria Codines va passar el testimoni a Zacarías Henar. En
Juan Ruiz de Apodaca fou un militar espanyol que a finals del segle XIX es feu càrrec de les obres d’ampliació i millora del port de Tarragona, motiu pel qual la ciutat li va dedicar el carrer que comunica el centre amb la part baixa. Comença a la plaça de Prim, on acaba el carrer
Ja han passat alguns dies i l’assumpte ha perdut actualitat, però voldria que en quedés constància en aquest bloc. Em refereixo a la desaparició del quiosc de la plaça Imperial Tarraco (de Tarragona, és clar!), víctima de les obres de reordenació del trànsit i d’implantació de carrils bici que s’estan executant en aquella cèntrica zona
Francesc Palau i Quer (Aitona, Segrià, 1811), conegut com el pare Palau, fou el fundador dels Carmelites Descalços Terciaris, congregació que té la seva casa mare a Tarragona, ciutat on morí poc després de contraure la pesta a Osca i on és enterrat. La ciutat li dedicà el curt carrer que uneix la Rambla Nova
Ahir va ser Santa Tecla, la patrona de la meva estimada ciutat adoptiva. Per segona vegada la situació de pandèmia ha obligat a fer meritòries contorsions en el programa d’actes per tal d’apropar-se, tant com ha estat possible, a la desitjada (i de moment impossible) normalitat: primera i esperada cita castellera amb limitacions i controls