El Palau de Congressos de Tarragona exposa aquests dies dues col·leccions senceres de gravats de Goya. La primera són “Els capritxos”. Fets amb la tècnica de l’aiguafort i amb un estil molt característic, el pintor aragonès va plasmar una particular visió de la societat del seu temps. Són dibuixos amb figures caricaturesques, amb caps d’animal i a vegades
S’ha mort Josep Maria Musté, regidor de Tarragona d’Unió Democràtica durant l’època de l’infaust alcalde Nadal. Persona de gran bonhomia i arrelat a la ciutat, hi ha un fet significatiu a recordar d’ell. Quan va plegar de regidor anava dient a tothom que marxava “amb el mateix pis, el mateix cotxe (un sis-cents) i la mateixa dona” que tenia
Aquesta nit (per què entre dues i tres de la matinada?) s’esdevé aquella cosa tan rutinària com fastidiosa consistent en avançar o endarrerir els rellotges una hora. Diuen que és per estalviar energia. Com deia aquell, permítame que me carcajee. Si el que cal és estalviar energia, que s’adeqüin els horaris al sol, i així no
Un record per a Elizabeth Taylor, la gran actriu angloamericana que avui ha mort a Los Angeles. El color d’ulls més famós de la història del cinema. Una Cleòpatra inoblidable, encara que la pel·lícula fos un fracàs comercial. La dona, a vegades sí, a vegades no, de Richard Burton, un actor a la seva alçada
[Avui és el Dia internacional de la poesia; doncs aquí en teniu una] Fou una pàtria. Va morir tan bella,que mai ningú no la gosà enterrar:damunt de cada tomba un raig d’estrella, sota de cada estrella un català. Tant a la vora de la mar dormiaaquella son tan dolça de la mort,que les sirenes dia
Aquest matí s’han celebrat a Tarragona les primàries per escollir els candidats de Solidaritat Catalana per la Independència a les eleccions municipals d’aquesta ciutat (els partits polítics seriosos fem les coses així, democràticament). Ha resultat elegit cap de llista Xavier Almagro Fernàndez, prou conegut a la ciutat de la seva època de regidor d’Esquerra, quan
La vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, Joana Ortega, no és llicenciada en Psicologia, en contra del que asseguraven totes les fonts biogràfiques fins el moment. Li falten dues assignatures, però no és llicenciada. Hi ha una enorme diferència entre tenir i no tenir un títol universitari, encara que et quedi poquet. Quan s’ha
L’accident de la central nuclear de Fukushima, conseqüència del terratrèmol que ha patit el Japó recentment, ha posat al primer pla de l’actualitat mundial, i de quina manera, el tema de la seguretat d’aquesta energia. La realitat és tossuda. Fa molts anys que s’està dient que l’energia nuclear, que té alguns avantatges evidents, no és
Quan fa deu anys de la mort de Ramon Barnils, rescato de forma aleatòria un article seu de la revista El Temps. Es va publicar el 1991, entre altres dos opinadors ben diferents (Vicent Partal i Fabià Estapé) i es titulava “Sentenciats”. Atenció al començament: “La veritat sigui dita, em pensava que anàvem més avançats. Per això m’ha sorprès
Aquests dies fa exactament cinquanta anys del fet més antic que recordo (un esdeveniment de caràcter familiar). Fa una mica de vertigen constatar que ha passat mig segle (que sembla més llarg encara que cinquanta anys) d’una vivència concreta, però també és satisfactori comprovar que ha quedat gravat a la memòria i d’allí no s’ha mogut.
No falla. Quan vénen eleccions, les que siguin, les bústies de les cases s’omplen de papers de procedència institucional i d’intenció pretesament informativa. Però no fa falta rascar gaire la pàtina de tan lloable intenció per descobrir-hi el biaix partidista de sempre. Dos exemples han arribat a la meva llar. Un és el primer número
“Andres,despues de esta mongolada, te voy a bloquear.Ahora te quedas con los catalanes,pq los españolitos no nos enteramos de NADA,al final el cancer q supone el BARCELONA te ha contajiado.Como asturiano,del sporting y seguidor de Villa,te pido q al guaje no me lo toqueis.” “no iniesta,tu no me ables en catalan que se me cae
Joan Laporta ha decidit, finalment, abandonar el subgrup de Solidaritat Catalana al Parlament i restar com a diputat no adscrit. És el punt final al curt matrimoni entre un il·lusionant i creixent projecte independentista i de renovació, Solidaritat, i un líder indiscutible de la nostra societat civil a qui, pel que s’ha vist, tots els
La publicitat, sempre tant a l’última, ens ofereix aquests dies dos anuncis per comprovar fins on ha arribat la igualtat de sexes a la nostra societat, això que avui celebrem (aproximadament) amb el nom de Dia Internacional de la Dona Treballadora. Són dos anuncis perfectament encasallables en la meva celebrada secció “Anuncis que em posen
L’escena. L’Àlex, un jove que té tota la pinta de viure en un pis d’estudiants (molta atenció a la roba que porta i a la decoració del lavabo), té un gravíssim problema a la seva vida: sempre li toca haver de posar un rotlle de paper higiènic nou i tirar el vell. El missatge. El