La pel·lícula El jove Frankenstein va marcar a tota una generació. Estrenada a meitat dels setanta, el seu tractament tècnicament innovador (rodada en blanc i negre quan ja tot era en color) i la manera com abordava humorísticament un tema seriós sinó terrorífic, amb gags ben coneguts, ha fet que s’hagi mantingut en el temps
[Reprenc la secció sobre els carrers de la meva ciutat: n’hi ha per donar i per vendre] El carrer de Frederic Mompou homenatja el conegut músic català (1893-1987), com ho fan altres carrers tarragonins (Felip Padrell, Manuel de Falla o Robert Gerhard) d’un barri que no s’ha de confondre amb el que popularment es coneix
Una incidència personal fa que acabi al servei d’urgències del Negrín, a Las Palmas. Dir “Negrín” és com dir “Joan XXIII” a Tarragona o “Can Ruti” a Badalona. L’hospital es diu així perquè en aquella ciutat va néixer el molt controvertit primer ministre espanyol durant la Guerra de 1936 i que és el personatge relacionat
La cita és ben coneguda i és atribuïda a Einstein: “només hi ha dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana, i del primer no n’estic segur”. Vegem-ho. Un amic meu ha estat a Oporto fa alguns dies. Preciosa ciutat pel que m’ha comentat, dit sigui de passada. El cas és que en aquesta ciutat portuguesa
[Ring, ring] – Digui… – Con quién tango el gusto de hablar? – Això vostè que em truca – Uy, no le entiendo – Digo que eso lo tiene que saber usted, que es quien llama – Aquí me sale un apellido: Casa… – Y cómo sabe mi apellido y no mi nombre? – Es
Jordi Carbonell va patir tortura pel fet de mantenir-se ferm en parlar en català en ocasió d’una detenció durant el franquisme. Els que com jo, i molts altres, ens assalten els dubtes, quan no les pors, a l’hora d’ usar la nostra llengua en segons quines circumstàncies, sempre vam mostrar una especial admiració pel capteniment
¡Yo soy la Libertad porque el amor lo quiso! ¡Pedro! La Libertad por la cual me dejaste. ¡Yo soy la Libertad, herida por los hombres! ¡Amor, amor, amor y eternas soledades! Federico García Lorca: Mariana Pineda, estampa tercera, escena final. [Imatge: www.culturandalucia.com]
Quan la societat occidental ja començava a deixar enrere polèmiques sobre la conveniència, oportunitat, llibertat o tolerància d’anar nus o amb poca roba a les platges (recordem: que si top-less, que si platges nudistes, que si platges “tèxtils”, que si platges “familiars”…), herència d’una encara més llunyana època de moralitats, decències, censures i multes, previ
Avui hem de lamentar la pèrdua de l’escriptor i periodista tarragoní Xavier Carreras i Segarra. Va col·laborar en diferents mitjans, Catalunya Exprés, La Vanguardia i Avui, on feu la crítica de televisió, mitjà on exercí d’editor i de guionista (“Vostè pregunta”, “Tribunal popular”). Com a escriptor, destacà per les seves novel·les ambientades a la Guerra
La insòlita al·locució de l’emperador japonès al seu poble, fa uns dies (la tercera en un segle!), fent-lo saber que necessita ja la jubilació, ha posat de fugaç actualitat aquell país asiàtic, alhora “occidental” i “oriental” i alhora conegut i desconegut. No serà sobrer, doncs, dedicar el capítol d’aquesta setmana de la sèrie gastronòmica al
Anit, vetllada musical a la catedral de Tarragona. Fabio Ciofini, organista italià d’intensa i extensa carrera musical, va oferir-hi un concert amb l’orgue inaugurat fa tres anys. Va interpretar peces barroques de Storace, van den Kerckhoven, van Noordt, Rossi (imatge) i, que tots coneguem, Bach. Hora i escaig d’interpretació, suficientment llarga per gaudir-la, suficientment curta
Qui no vulgui desmarcar-se de la política en plena canícula (és francament difícil aquest estiu amb totes les coses que estan passant), li recomano la lectura de dos articles sobre la relació entre l’independentisme i el món podemita (per dir-ho d’alguna manera): un és del politòleg Jordi Muñoz (“Els Comuns i l’independentisme: punt i seguit”)
Tenim tot l’agost i setembre per visitar a Tarragona l’exposició “L’art mochica de l’antic Perú: or, mites i rituals”. Els mochica (o moche) eren una de les cultures establertes a l’actual Perú molt abans que els inques. La mostra comprèn cent peces procedents del Museu Larco de Lima, entre atuells de ceràmica, joies, elements cerimonials,
El diumenge al matí, a l’hora d’esmorzar, era el moment més especial de la setmana. A cada un dels germans ens tocava una xocolatina que desembolicàvem amb un cert frenesí. Entre l’embolcall i el paper de plata s’hi amagava un cromo, que podia representar un atleta, un llançador de martell o potser un judoka. Falta,
Coneguda com bistec rus per la generació anterior a la nostra, l’hamburguesa s’ha fet un lloc preponderant en la nostra societat per obra i gràcia de les cadenes de menjar ràpid de noms ben coneguts, que no és necessari recordar aquí. Unes hamburgueseries que són un autèntic compendi de tot el que no hauria de