Avui 28 de juny és el millor dia de l’any per reflexionar sobre l’estat de la qüestió GLBT, els avenços i els retrocessos des que ara fa cinquanta i tants anys uns valents van dir prou a Stonewell. Una primera impressió indueix a pensar que tot va per bon camí. Comparat amb els temps obscurs
En el dia de l’alliberament LGTB (el que de forma abusiva i impròpia tothom en diu orgull), toca usar verbs iniciats en “re-“: recordar, reivindicar, reflexionar. Recordar els que ens van precedir en la llarga i necessària lluita pels drets de tothom a una sexualitat lliure, autèntics herois en unes èpoques i condicions molt més dures
Si jos fos espanyol i d’esquerres estaria bastant contrariat, decebut, fins i tot emprenyat amb l’esquerra espanyola, a la que probablement hauria confiat el meu vot. Ja fa molts anys que dona motius per estar-ne, de contrariat, decebut i fins i tot emprenyat, però el darrer ens el va donar abans d’ahir, amb l’aprovació de
Avui es commemoren a tot el món els fets de Stonewell (1969), origen del moviment LGTB, i avui és aquell dia que de tota la vida n’havíem dit “d’alliberament” perquè es tractava d’això, de reivindicar (i aconseguir) la llibertat personal i col·lectiva pel que fa a les diferents maneres d’expressar l’amor o la sexualitat. Però
Com m’agrada la foto de l’apunt. La primera vegada que l’he vista, aquest matí, patia que no fos un muntatge i que, en realitat, els estadants del palau de la plaça Sant Jaume no s’haguessin acoquinat a l’hora de lluir la bandera reivindicativa que toca posar cada 28 de juny. Si tenim en compte que
Mig segle dels fets de Stonewell, a Nova York. Els piolins de l’època es disposaven, com solien fer-ho, a buscar les pessigolles administratives a locals que no tenien llicència per vendre begudes alcohòliques i, de pas, abusar de la seva autoritat. Tothom acceptava sempre aquella situació injusta i denigrant, entre la por i la resignació,
Avui és 28 de juny, el dia que antigament era conegut com “de l’alliberament gai i lesbià”, denominació que ha quedat desterrada per l’omnipresent “orgull”, seguit d’una rastellera de lletres cada any més llarga. Són denominacions creades, esteses i consolidades com un inevitable tribut als nous temps i que caldrà acceptar sense més remei. Ho
És curiós el que passa amb l’Església catòlica a la nostra societat. Com menys influència té, més transcendència li donem als actes o afirmacions que protagonitza, especialment quan no agraden a una majoria. En el fons és un reconeixement implícit de que tenim por que la multisecular institució religiosa sigui més determinant a les nostres
L’atemptat d’Orlando, perpetrat per un islamista degenerat i amb una cinquantena de víctimes, torna a activar el protocol de consternació, tristesa, condemna i solidaritat entre la gent de bé, just quan començàvem a oblidar (que aviat ho oblidem tot avui en dia!) Charlie Hebdo o el metro brussel·lès. Aquesta vegada l’escenari del crim ha estat
El Vaticà ha destituït de forma fulminant Krzysztof Charamsa de les funcions que tenia en un dels molts organismes de l’Església catòlica. El motiu? Aquest capellà polonès de nom impronunciable va comparèixer davant la premsa per anunciar que era gai i per presentar la seva parella, tot d’una tacada. Molt més del que pot tolerar
Ni fet expressament, a posta. Unes hores abans del 28 de juny, el dia de l’alliberament LGBT, el Tribunal Suprem dels Estats Units declarava inconstitucional que un estat impedeixi expedir certificacions de matrimoni pel fet de que els contraents siguin del mateix sexe. Traduint aquesta mena de circumloqui al llenguatge comú, vol dir que la nació occidental
Una mostra de respecte i de gratitud en la mort del polític socialista i activista LGTB Pedro Zerolo (1960-2015). La consecució del matrimoni entre persones del mateix sexe, el més mediàtic i cridaner dels èxits del moviment gai a l’estat espanyol, va ser obtingut en bona part gràcies a l’entusiasme, constància i determinació de Zerolo, un canari nascut a Veneçuela que exemplifica el
És possible celebrar uns Jocs Olímpics diguem-ne normals? Em refereixo, és clar, a que la cita esportiva de cada quatre anys (bé, de cada dos per ser exactes) sigui això, una cita esportiva i que les úniques notícies que generi siguin rècords, medalles, guanyadors i perdedors. La resposta és no. Sembla que la utopia del baró
El papa Francesc ens ha sortit molt campechano i cal agrair-li un canvi en la manera de dir les coses, més planera, menys ex cathedra, improvisadament, com va passar en la darrera trobada amb periodistes a la seva tornada del Brasil. Aquests, com sempre, van entrar a matar amb els temes que, sembla, més interessen a
Avui és el dia de l’alliberament gai. Quaranta-quatre anys després dels fets de Stonewell, els seus iniciadors es poden sentir raonablement satisfets de tot el que s’ha aconseguit fins ara en el camí cap un món ple de llibertat i sense cap mena de discriminació per raó de sexe o orientació sexual. Els darrers mesos