La Vanguardia informa avui que l’equip directiu de la Universitat Pompeu Fabra s’ha gastat 6.300 euros en una reunió de cap de setmana. La factura incloïa 22 habitacions d’hotel (un hotel bo, La Mola), un sopar en un restaurant encara més bo (L’Obac) i les despeses d’organització de la trobada que, pel que sembla, era
Els representants de l’empresa aquesta nord-americana que vol instal·lar un super-mega-casino a l’estat espanyol han girat visita a les nostres màximes autoritats, per tal de presentar-los el projecte i saber-ne les possibilitats reals de tirar-lo endavant a casa nostra (traduït: “a què esteu disposats a renunciar a canvi dels nostres dòlars?”). Vagi per endavant que jo
… però reduir-les a tothom. O tots frares o tots canonges. Ja ho ha dit Muriel Casals, amb aquella manera seva tan elegant de dir les coses, que comenci el Partit Popular per renunciar a la seva, de subvenció. Perquè els partits polítics en reben molts, de diners públics, de manera directa o indirecta. Es
L’Assemblea Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència ha aprovat avui el full de ruta (expressió molt gastada, però que fins ara cap partit no havia posat negre sobre blanc) de la transició cap a la independència de Catalunya. Uns cinc-cents adherits i simpatitzants ens hem atapeït en una de les sales de l’Hotel Alimara,
Entre les moltes excentricitats exposades a la fira d’art madrilenya ARCO, aquest any hi ha, com se sap, una mena d’escultura (amb l’art modern no saps mai com definir les peces) que consisteix en una màquina expenedora de begudes i, a dins, una figura que representa un militar calcadet al dictador Franco. No sé si
Avui les Corts valencianes han viscut un incident, un més dels que periòdicament succeeixen en la primera institució d’aquell sofert territori. La cosa, com se sap, ha consistit en què la diputada de Compromís Mònica Oltra ha exhibit una samarreta amb el lema “No nos falta el dinero, nos sobran los chorizos“. Al president Juan
Que em perdonin els puristes de la llengua pel barbarisme del títol, però no se m’ocorre millor expressió per definir l’actitud que estan tenint les diverses companyies suministradores en el tall de gas que, encara ara, estan patint els veïns del Poble Nou. Produïda la incidència, no han tardat gens els responsables del gas, l’electricitat i l’aigua
Enèsima incidència ferroviària a Catalunya. Aquesta vegada, un accident a Mataró que ha deixat el conductor greu, diversos ferits, la capçalera d’un vagó destrossada i, m’imagino, un bon ensurt per la gent que ha presenciat tot plegat. No fa massa, van ser notícies els xocs en un túnel prop de l’estació del Clot, a Barcelona.
Anit, Gala dels Premis Gaudí del cinema català. No em va convèncer gaire la part que vaig veure. Avui els mitjans i els tuits anaven plens de comentaris desfavorables, tant pel format de la festa com per les crítiques als polítics presents a la sala. Un d’ells, el conseller Mascarell (potser el millor conseller que tenim
Un dels molts motius de preocupació que gràcies a Déu no tinc és el de militar a l’autodenominat Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). No m’imagino haver de suportar ni un sol minut el cúmul d’incongruències de la seva trajectòria política, que arriba a nivells esquizofrènics quan es tracta d’aclarir la seva relació amb el PSOE. Estan a dins
Més de cent anys després, tornem al punt de partida, com el joc de l’oca. Els presidents d’algunes de les entitats més representatives del teixit econòmic del país demanant un tracte més just per a la societat catalana és un déja vu amb un segle de retard, amb la diferència que ara no hi ha
Fabià Estapé va començar a ser rector de la Universitat de Barcelona just quan jo vaig iniciar-hi els meus estudis. Aquesta és la coincidència biogràfica que tinc amb el prestigiós economista i periodista que avui ha mort. Com se sap, la seva llarga trajectòria professional inclou un curt període de col·laboració amb el règim franquista.