És la tercera accepció que he trobat al DIEC del mot fantasma i crec que és la que més escau a un dels ítems informatius d’aquesta setmana, les llistes de candidats presentades pel PSC i pel PP a nombrosos municipis i farcides de noms que no hi tenen cap mena de relació, ni de naixement, ni de
Llegeixo, amb un punt d’estupefacció (més que relativa, perquè ja tinc molta mili), que la candidata a l’alcaldia de Barcelona per un poti-poti de partits i associacions Ada Colau, posarà la seva cara a les paperetes, al lloc on la resta de formacions hi inclourà les sigles o el logotip. La idea no és original
Aquesta lluna tan blanca coronada d’un vel suau porta secrets en sa falda -davantal tibat i blau-. Me la miro amb ulls d’ombra que la nit em va guixant. Si li parlo no m’escolta, el meu terrat no és prou alt. Em segueix amb sa lluor i una nit trista i deserta fent-me mofes de
Han mort amb poques hores de diferència dos escriptors incòmodes, almenys per a mi. A Günter Grass el vam descobrir amb la pel·lícula El tambor de llauna (prodigiosa interpretació del protagonista: emetran el film per televisió?), basada en la seva novel·la sobre el nazisme, el mateix nazisme amb el qual va tenir una curta relació
Per als milions de fans (més o menys) dels meus blocs, una bona notícia. Acabo de publicar el setè recull d’apunts, titulat Sabates noves, apareguts entre setembre de 2013 i setembre de 2014 a Les aigües turbulentes i Propera parada… Podeu trobar a Bubok les edicions en paper (a la venda per un mòdic preu) i digital (gratuïta).
L’esquela que encapçala l’apunt ha sortit publicada avui. En ella es contribueix decisivament a la humanització dels animals domèstics (denominats “mascotes” a la nostra societat consumista i post-moderna). No sé quines bestioles convivien amb la difunta: probablement eren gossos i/o gats, però potser ocells o hàmsters o, qui sap, un d’aquests animals exòtics, tan de moda, que
En la desaparició de Xavier Vinader correspon expressar respecte per la persona i admiració per la seva trajectòria professional. És el moment de recordar-lo com un exemple de periodisme lliure i agosarat, en un moment com l’actual, farcit de professionals acomodaticis o de xitxarel·los de micro i pregunta tòpica. La llibertat d’expressió sempre està en perill,
Bona Pasqua a tothom. Aquest any he tingut una verdadera sorpresa: caramelles a sota de casa mateix. Les caramelles són una tradició que, com moltes altres, semblava anar en declivi i es manté o fins i tot ressorgeix amb empenta, quan tot ho té en contra: no és modern ni urbanita, al contrari, és rústegament identitari, a
Aquest matí he visitat a Altafulla la Pleamar Vintage Market. Sota aquest aparatós nom s’amaga una fira d’articles vintage (és a dir, objectes usats bàsicament dels anys 70 i 80), un esdeveniment equidistant d’una fira d’antiguitats seriosa i d’uns encants cutres. El concepte vintage s’ha posat molt de moda entre la gent de moda, valgui la redundància, i la fira
“En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esqueixà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la de Jesús van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan