Ja hem superat una altra vaga general. El diari El Punt-Avui titula en portada, molt encertadament, “Com sempre”. Com sempre, hi ha hagut guerra de xifres de vaguistes i de manifestants, segons les fonts. La propera vaga general l’organitzarem, i m’apunto per encapçalar-la, contra aquells que ens prenen per idiotes, que això és el que
M’ha agradat l’apunt de Marc Belzunces i les seves raons per no fer vaga demà. Estic d’acord quan diu que es tracta d’una vaga convocada en l’àmbit espanyol per uns sindicats també espanyols (o de dependència espanyola, tant fa). Els mateixos que van girar l’esquena a la primera de les grans manifestacions del poble català
Convergència celebra aquest cap de setmana a Reus el seu congrés. Un congrés que ha de suposar un nou pas endavant en el complex camí del ja madur partit (aviat serà “quarentón”) cap a l’aposta definitiva per la sobirania de Catalunya. La transició, el soroll de sabres, el pragmatisme, la responsabilitat de governar tants anys
[Avui és el Dia internacional de la poesia; aquí en teniu una i m’agradaria dedicar-la a Jaume Bonet, en la seva lluita contra el lingüicidi que tots estem patint] La Balenguera misteriosacom una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavila,teixint la tela per demà.La Balenguera fila,
Ahir a la tarda, presentació multitudinària a Tarragona de l’Assemblea Nacional Catalana. * L’escenari escollit per l’esdeveniment, l’Aula Magna de la Universitat, es queda petit com diu el tòpic periodístic. Aquí no valen guerres de xifres amb la guàrdia urbana, que òbviament no hi era. El local és ple a vessar i els organitzadors han pecat de
“Però aquell dia, una dona de Manresa, mare de família i sense carnet, ni de partit, ni de sindicat, ni d’orfeó ni de cercle cultural o parroquial, va demostrar que els grans capitans no sempre necessiten una ideologia. Trenta-dos mesos de guerra havien ensenyat moltes coses a la nostra capitana manresana. Li havien matat l’home
Dia important en el llarg camí cap a l’estat propi. Avui ha quedat formalment constituïda l’Assembla Nacional Catalana, l’intent més seriós i important de fer confluir totes les iniciatives de la societat civil catalana que en els darrers temps han anat aflorant. Hi pot haver la temptació de creure que el que ha passat avui
Avui és el Dia Internacional de la Dona. No sóc, per principi, partidari dels “dies de” ni tampoc d’aquestes posicions extremes consistents en dividir maniqueament la societat en dos sexes (“gèneres” en diuen) i atribuir totes les virtuts a un dels dos. Concretament el femení, quina casualitat. Tot i això, comprenc i defenso l’oportunitat de fer
Cau a les meves mans, ordenant paperassa, un exemplar de Cambio 16 del 1985. L’obro a la tun-tun i, casualitats de la vida, parla d’uns fets calcadets als que avui són notícia. A saber, el ministre d’Economia d’aleshores, el socialista Solchaga (*), traspassava a les autonomies el gros lot de la reducció del dèficit públic, que l’economia