Ens ha deixat un company blocaire d’aquesta casa. Es deia Fermí Sidera i era l’autor de L’Hereu Riera, una bitàcola apareguda sis mesos després de la meva i que era coneguda bàsicament per dibuixos sobre l’actualitat política dels quals oferia la traducció al castellà. Cada vegada que el clicava, em cridava l’atenció el subtítol del
Adoro la pasta (la italiana, l’altra també), en totes les seves formes i preparacions: freda i calenta, amb salses o gratinada, normal o fresca, al dente o rebullida, llarga, curta, en tub, farcida… Cal especificar més?: totes. Potser l’especialitat que més m’agrada són els macarrons, seguits dels espaguetis i, en tercer lloc, els raviolis si
Ja tenim la foto de l’any. El clic oportú en el moment oportú. Tota una senyora cap de l’oposició (tant en el sentit parlamentari com nacional) escarrassant-se en aturar les decisions històriques que, mica en mica, va prenent el Parlament, mentre tot un president de la Generalitat adopta un posat a mig camí entre pacient
Jo tenia, parlo de finals dels setanta, un veí que era del PSUC. Sempre que es parla de l’històric partit, dels seus encerts i errors, com en aquests dies en ocasió del 80è aniversari de la seva fundació, sempre em ve al cap el record d’aquell senyor, un militant d’una certa edat, honrat i convençut,
És una mena de fruita allargada de color verd fosc. Recordaria, amb molta imaginació, un cogombre. Difícil descriure-la, però per això està la foto que il·lustra l’apunt. El rètol de la fruiteria (regentada per un immigrat, of course) on l’he descoberta resava “krela” i el primer que he fet en arribar a casa és interessar-me
Curta i intensa polèmica a Tarragona. El director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, hi ha publicat un article ben desafortunat per qualificar-lo suaument. Comentant la campanya “Respecta’m” que l’Ajuntament ha endegat per prevenir conductes sexistes durant l’estiu, a l’home no se li ha ocorregut altra cosa que posar en dubte que quan una
Segons explicava la generació anterior a la nostra, el pollastre havia arribat a ser un article de luxe a les llars, o com a mínim un plat de festa o de dates assenyalades. Quan la famosa nadala parla de que “matarem el gall” formula tota una declaració de principis, doncs. Avui el pollastre, en totes
Com costa canviar les coses per dins! Convergència està duent a terme una profunda transformació en tots els seus elements constitutius, el nom, el logotip, el programa, les intencions, fins i tot els dirigents, tot el que vulgueu, però els serà difícil desprendre’s d’unes maneres de fer molt marca de la casa, molt política antiga.
La collonada d’aquesta temporada estival és això dels Pokemon. Dic això perquè no he acabat d’entendre del tot (quina novetat) com funciona aquesta història, però dedueixo que és anar pel carrer i el mòbil, de sobte, et dóna l’alarma de que allí a prop hi ha una figureta fantàstica del món dels Pokemon i l’has
Cada vegada que la societat s’assabenta d’una notícia com la que anit ens venia de Niça es posen en marxa tres mecanismes de reacció, de forma simultània i perfectament compatibles entre si però dubto que efectius per evitar la seva repetició. Primer, el mecanisme de la simbologia i dels gestos. Apareixen les espelmes, els “tots
El president de la República Francesa, François Hollande, té en nòmina un perruquer encarregat exclusivament de la cura del seu cabell, que ha d’estar permanentment en perfecte estat de revista, atesa l’alta dignitat que el càrrec demanda. L’esmentat professional de la tisora i la pinta cobra mensualment la gens menyspreable xifra de 9.895 euros, no
Inicio avui una secció dedicada a la gastronomia. Una faceta que ha assolit tanta rellevància a la nostra cultura com és el menjar i tot el que l’envolta (com es produeix, com es prepara, com es consumeix…) no podia restar absent del bloc per més temps. I què millor que començar per l’aliment més bàsic
Avui el pare hagués fet cent anys. La contínua constatació de que el temps és relatiu o en tot cas de que s’escurça inexorablement, no amaga un cert sentiment de vertigen al pensar que ja ha passat un segle, un segle!, des que es va produir un fet tan decisiu per a la meva vida (i per
Pel que fa a l’episodi lingüístic de Quimi Portet amb un cambrer, diverses qüestions. Sense entrar en el fons de l’assumpte que ha generat els esperables (i necessaris i justificadíssims) esgarips de l’opinió pública catalana, cal començar per denunciar el comportament del pretès cambrer. És igual la llengua que es parla i la llengua que