Avui m’ha tocat anar a renovar el DNI. Mira, ja torno a ser espanyol si us plau per força per setena vegada a la meva vida. El tràmit burocràtic té el seu interès, per comprovar com han canviat les coses, si és que han canviat, des que un ja llunyà 1974, un servidor va acudir per primera
La secció local de l’ANC de Tarragona està duent a terme trobades setmanals al voltant de grans preguntes que la gent s’està fent sobre la independència de Catalunya. Preguntes que es fa, sobretot, gent que per una raó o altra no té molt clar com acabarà tot això: si continuarem a la Unió Europea, si
In meiner Serie über die verschiedenen Sprachen der Welt, höre ich heute in Deutsch, aus mehreren Gründen eine dieser Sprachen beherrschen würde: weil man durch halb Europa zu reisen, weil es eine der großen Sprachen der Kultur wissenschaftlichen und humanistischen denn ich halte mich für einen freund von Deutschland. Leider ist mein Wissen über die
Una de les poquíssimes concessions oficials de l’estat a la pluralitat lingüística era fins fa poc el servei filatèlic de Correos. Era pràcticament l’excepció a la regla de la uniformitat en llengua castellana. Amb cada novetat filatèlica, els abonats rebíem un tríptic explicant el motiu del segell concret, redactat en les quatre llengües més importants de
“Pobresa, desigualtat, treball precari, atur, decadència institucional, violència de gènere, independentisme, són conceptes a desterrar perquè indignen tothom” ha dit avui Pedro Sánchez, aquest híbrid d’Alexis Tsipras i chulapón de Vallecas, flamant secretari general del PSOE. Tot al mateix sac. Que el nou secretari general del principal partit, encara, de l’oposició espanyola llanci invectives contra
Sempre m’he considerat un pujolista. Malgrat haver militat en tres formacions políques (cap d’elles Convergència) sempre vaig sentir-me identificat en el corrent polític catalanista, centrat, integrador i europeista que encapçalava Jordi Pujol. Igualment, sempre he sentit un especial respecte vers la seva persona, més enllà de la que li corresponia com a màxima figura institucional de Catalunya. Es comprendrà,
Bé, ja tenim el nou administrador dels blocs de Vilaweb. Algú l’ha comparat amb un canvi de casa, una casa més gran, més confortable, amb artificis de darrera tecnologia, on hem pogut decidir el color de les parets i la situació dels mobles. Jo, de resultes del meu primer contacte amb aquesta nova andròmina, més
Com que els blocs de Vilaweb estaran inactius aquest cap de setmana, coincidint amb l’esperat canvi en la plataforma que els gestiona, jo també em prendré unes petites vacances digitals que aprofitaré per assabentar-me bé de totes les potencialitats que ens ofereix aquesta nova eina i aplicar-les als meus dos blocs, “Les aigües turbulentes” i
Parlava ahir del lamentable ple municipal de Torredembarra on, després d’una giragonsa imprevista, reforçada per una normativa no del tot fina, va resultar elegit alcalde qui no estava previst: un regidor imputat que va rebre zero vots per ser-ho (per ser alcalde, no per ser imputat). Potser per les presses, potser per una cert simplicitat, vaig
De la comèdia de Falset a la de Torredembarra. Quan els partits de l’oposició havien consensuat una alternativa per governar el municipi després de que es destapés el ja famós cas de corrupció, resulta que el nou alcalde no serà qui socialistes, Alternativa Baix Gaià i no sé qui més havien decidit sinó, agafeu-vos bé,
Transcripció aproximada d’una conversa amb un company de feina divendres passat, després que l’aplicació informàtica del Ministerio, de la qual depèn una de les nostres tasques, fallés com té per costum: Jo: després del 9 de novembre ja no tindrem aquest problema.Ell: el 9-N s’atansa…Jo: “s’atansa” o “es tensa”?Ell: les dues coses: caldrà fer “algo”.Jo:
Celebro la victòria d’Alfred Bosch a les primàries d’ERC a Barcelona. No és que tingui res contra l’altre, però recorda massa un període concret que l’històric partit mica a mica va superant. Alfred Bosch (el candidat d’Oriol Junqueras, encara que l’un i l’altre ho neguin mútuament) representa aquesta manera de fer política que tant demanda
El darrer incident a l’aeroport de Barcelona (per cert, sempre n’havíem dit del Prat) deixa prou motius de reflexió o de polèmica. Certament podia haver estat una tragèdia que ara estaríem lamentant i adornant amb tota la parafernàlia informativa a l’ús, des de morboses fotos amb mòbil fins a la desesperada búsqueda de culpables tècnics o
Ja circulen trens TGV silenciosos. Entenguem-nos: fan el mateix soroll quan passen, com una exhalació, per camps i túnels però dins els vagons està estríctament controlada quan no prohibida qualsevol font sonora. Mòbils apagats, interdides les criatures fins els 14 anys, fora música ambiental, fora pel·lícules… tot acompanyat d’una llum tènue. M’adhereixo a la iniciativa.
Fins i tot els gegants demanen la independència, almenys la cinquentena de colles que es van aplegar ahir a la tarda a la Rambla tarragonina, convocats per l’ANC de la meva ciutat d’adopció. Abillats molts amb estelades i al ritme de melodies característiques, gegants de totes mides, colors i procedències geogràfiques van desfilar pels carrers de