Tocaria parlar de la marxa de Carretero d’ERC, dels seus prolegòmens i de les seves derivades (la darrera, la protagonitzada avui mateix pel president regional del Camp de Tarragona), però millor en un altre moment, amb calma. Prefereixo comentar els llibres que em van arribar pel darrer Dia del Llibre + sant + aniversari. Són quatre: Els
L’amic Jaume Renyer ha decidit causar baixa del partit que fa només un any va intentar presidir. La notícia, que com altres dels darrers dies reflecteix molt bé que Esquerra “és com és”, no m’ha causat sorpresa. No és que me l’esperés, però no m’ha causat sorpresa i no sabria dir perquè. Potser la pròpia
A casa de Pere Martell, a Tarragona, Jaume I va decidir la conquesta de Mallorca, una de les fites de la construcció de la nostra nació. El carrer que la ciutat li ha dedicat va de la plaça Imperial Tarraco fins al Serrallo, a la vora del mar. Monuments, cap, edificis singulars, cap, però botigues regentades per la
Divendres vespre, un nombrós públic va assistir a la llibreria Galatea de Reus, a la presentació de De la graciosa timidez del príncipe, la darrera obra de l’escriptor ganxet Vicenç Vernet, publicada per Silva Editorial. Prosa? poesia? realisme? biografia? És difícil definir el llibre abans de llegir-lo. Com diu la contraportada, es tracta de literatura per
“Carretero proposa un nou partit per al 2010” titula l’Avui, a propòsit de l’article “Patriotisme i dignitat” de Joan Carretero que publica el mateix rotatiu. A una conclusió similar han arribat els Telenotícies de TV3. Doncs bé, m’he llegit atentament l’article del fundador de Reagrupament.cat i no he sabut trobar-hi tal afirmació. Les ganes de
Algunes de les ocurrències del meu pare quan parlava de menjar (respecto els barbarismes): – “calamars a la marrana” (calamars a la romana)– “a la remanguillé” (menjar preparat de qualsevol manera; no és cap paraula inventada, existeixen realment els “ous a la remanguillé” o els “macarrons a la remanguillé)– “assentar-se, aixecar-se i xoriço a la sombra”
Presentació del llibre de poesia De la graciosa timidez del príncipe, de Vicenç Vernet. Intervindran l’autor, l’editor Manuel Rivera i els locutors Raquel Martínez i Nani Blasco. A la Llibreria Galatea de Reus, divendres 17 d’abril a les 19,30 h.
Segueixo amb deteniment el procés político-personal d’Ignasi Guardans dels darrers temps, i no puc sinó arribar a la conclusió de que és un home que té pa a l’ull (“no saber veure una cosa evident”, segons el diccionari). Guardans és un dels millors polítics que ha tingut aquest país, si parlem en termes d’eficàcia parlamentària
El meu apunt del passat dia 3, dedicat al cinquè aniversari de la restauració del tramvia a Barcelona, va merèixer un comentari d’un internauta, de nom Albert, que no sembla gaire il·lusionat pel fet de que aquest mitjà de transport circuli pel mig de la Diagonal. Diu que canviarà d’opinió el dia que els vegi
Ha transcendit que en un municipi del sud d’Itàlia s’han habilitat autobusos reservats a immigrats. Aquest és el flaix que ens ha arribat. Precipitats comentaris ja han parlat de segregació racial com als Estats Units dels 60, de vergonya de l’Europa comunitària, de condemna de la política restrictiva de Berlusconi… Mica en mica, hem anat
Avui toca parlar d’un aniversari. No, no és el dels trenta anys dels ajuntaments democràtics. Passo. Em cau l’ànima als peus si comparo els il·lusionants consistoris del 1979 amb els llastimosos del 2009. Com si fos una ironia de la història, l’Ajuntament de Barcelona està “celebrant-ho” amb unes rodes de premsa on ha de donar explicacions
Aquest bloc no acostuma a homenatjar polítics en ocasió de la seva mort, però avui toca fer una excepció amb Raúl Alfonsín, polític radical i antic president de la República Argentina. A Alfonsín li va tocar gestionar el període immediatament posterior a la dictadura militar, va patir atemptats pels intolerants de sempre i intents de
Avui he conegut la parella lingüística que m’ha tocat al programa Voluntariat per la Llengua. És un noi jove i es diu Ibrahim, però no en sé més coses encara. De fet és la segona vegada que participo en aquesta iniciativa. La primera parella va ser, fa anys, una sevillana casada amb un català. Aquest programa de